Resultats de la cerca

L'església de Sant Joan Degollat es troba aïllada a la Serra de Cap de Costa, al terme de Puig-reig, al Berguedà. Es tracta d'un temple romànic de nau única del segle XII, sense absis, amb volta apuntada i campanar d'espadanya, actualment malmès. L'edifici es manté en relatiu bon estat, tot i que l'accés és restringit i requereix vehicle 4x4 pels últims quilòmetres del camí de terra.

L'església de Sant Marçal es troba aïllada a Puig-reig, al Berguedà, a tocar de la carretera BV-4131. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, exemplar del primer romànic, amb una sola nau coberta amb volta de canó i absis a llevant que conserva decoracions d'arcuacions cegues i bandes llombardes. L'església presenta bon estat, accés restringit i no té protecció oficial documentada.

Altres noms: Capella del Rosaret - (Patrimoni.Gencat) – Capella del Roseret.

La Capella del Rosaret es troba aïllada a Puig-reig, al Berguedà, i és una petita ermita rural d'una sola nau construïda el 1579 segons la inscripció de la seva façana. Edificada en època de devoció a la Mare de Déu del Roser, presenta un estil arcaïtzant sense definició clara, amb murs de pedra irregular i un simple campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Sadurní de Fonollet es troba a Puig-reig, al Berguedà, a 600 metres d'altitud. Es tracta d'una església romànica de nau única del segle XII, adossada a la masia Cal Fuster, que conserva elements destacats com la finestra de doble esqueixada amb ornamentació de boles i un robust campanar d'espadanya.

A La Quar, municipi del Berguedà, es troba l'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, documentada des del segle X i d'estil romànic. L'església, consagrada el 1035, conserva en relatiu bon estat la nau amb volta de canó i l'absis semicircular decorat amb arcuacions cegues de tipus llombard, mentre que el cenobi es troba mig enderrocat. Protegida com a BCIN, l'edificació està malmesa i en restauració, amb accés restringit.

L'església de Santa Maria de la Quar es troba enlairada en un turó del municipi de La Quar, al Berguedà, a 1.059 metres d'altitud. Documentada des del segle IX i consagrada l'any 899-900, és un edifici religiós romànic d'una sola nau amb capelles laterals, tot i que fou totalment renovat a partir del segle XVI i en resten pocs vestigis originals.

L'església de Santa Margarida es troba a Sagàs, municipi del Berguedà, situada dalt d'un tossal enmig del bosc. Es tracta d'una petita capella preromànica del segle X, documentada des del 988, amb nau única de planta rectangular sense absis, construïda amb carreus tallats irregularment. Actualment es troba malmesa tot i que manté la teulada en peus, no té protecció oficial i és lliurement accessible.

A Sagàs, municipi del Berguedà, es troba aquesta església parroquial de planta basilical amb tres naus i absis semicirculars, construïda al segle XI sobre un temple preromànic anterior. L'edifici destaca per la seva singular tipologia romànica, poc freqüent a Catalunya, amb una capçalera ornamentada amb arcuacions cegues i lesenes que constitueix la part més ben conservada.

Al veïnat de Biure, a Sagàs (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular, caracteritzada per la puresa de les formes i l'absència d'ornamentació. L'edifici, consagrat el 1044, es conserva en bon estat malgrat els reforços necessaris a la façana, i destaca per la regularitat de l'aparell de pedra quadrada.

A la Guàrdia, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba aquesta església de possible origen romànic, però refeta als segles XVII i XVIII, amb reformes posteriors a la Guerra Civil. L'edifici presenta una sola nau amb un airós campanar octogonal i conserva arcades romàniques als fonaments. Actualment està en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Valldoriola, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba l'església de Sant Esteve, edifici de nau única amb origins medievals modificat al segle XVIII en estil barroc. Destaca pel seu senzill campanar d'espadanya i la decoració geomètrica interior, amb una llinda de porta datada el 1701. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Pont de l'Alfar

A Cercs, al Berguedà, es conserva el Pont del Far, únic pont romànic medieval de la comarca, construït al segle XI sobre el riu Llobregat. Presenta dos arcs de mig punt amb aparell de pedra picada, i facilitava el pas del camí ral entre Berga i la Cerdanya. Restaurat pel 1991 després de segles de deteriorament, actualment és transitable a peu, sense protecció oficial registrada.

A Sant Romà de la Clusa, municipi de Castell de l'Areny (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII, caracteritzada per la seva nau allargada amb volta de canó i absis semicircular. L'edifici, restaurat entre 1963 i 1965, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit. Destaca pel seu campanar d'espadanya i les seves petites obertures de mig punt, elements típics de l'arquitectura romànica rural.

Capella romànica del segle XII situada dalt d'una serralada a la vora de Berga, capital del Berguedà. Edifici d'estructura simple amb nau única, absis semicircular i volta de pedra, amb porta i finestres d'arc de mig punt adovellat. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat després de diverses restauracions, tot i que l'accés és restringit.

A Castelldefels, al Baix Llobregat, es troba Can Vinyes amb la Torre de Sant Salvador, una masia medieval del segle XI amb ermita romànica adossada que conserva un absis amb finestra de doble esqueixada. L'edifici, en bon estat però dins propietat privada i no visitable, va sorgir de les terres de l'ermita de Sant Salvador i ha sofert reformes als segles XVIII, XX i més recentment el 1950 i 1983.

La capella de Sant Jaume es troba a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat, situada enmig d'una planura al peu del castell homònim. Es tracta d'una petita església romànica del segle XI, amb una nau rematada per un absis semicircular decorat amb arcuacions de tipus llombard.

Capella de Sant Jaume de Castelló situada a Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, edificació del segle XV ubicada al costat del Mas de Sant Jaume. Construcció de nau única amb absis pentagonal i campanar d'espadanya, reformada el 1764 amb l'afegit de sagristia. Es troba en estat malmès sense sostre, amb parets danyades que amenacen la seva supervivència, però conserva l'estructura i és d'accés lliure.

Altres noms: Santa Magdalena de Puig-Grós.

A la vora del Mas Puig-gros de Navàs, al Bages, es troben les ruïnes d'aquesta església romànica del segle XII, una nau única molt transformada quan fou convertida en masia. Conserva encara la primitiva volta i l'absis orientat a llevant, tot i que la façana meridional està molt modificada per portes i finestres. Es troba en estat de ruïna però és lliurement accessible.