Capella de Sant Jaume de Castelló – Olesa de Montserrat / Baix Llobregat

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al costat del Mas de Sant Jaume, una edificació del segle XV, en terrenys d'Olesa de Montserrat, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona).

Època: Segle XV - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmesa. No té sostre. A les parets, presenta unes ferides de consideració, tal i com es veu a les fotografies del present reportatge, que amenacen seriosament la seva supervivència. Lliurament accessible.

Juntament amb el mas, presideix una isolada (Mai més ben dit ...) contrada, dalt d'un turonet, envoltada per tres cantons pel llit de pedres de la riera de Sant Jaume, avui sense aigua, però que sembla ser que en un moment determinat de la història, va poder provocar un important esllavissament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 18/07/2014:

Procedents de Barcelona i circulant en sentit nord per la autopista A-2, quan arribem a Abrera, prenem la desviació senyalitzada per anar Manresa  - Berga, circulant llavors per la carretera C-55.

En un punt d'aquesta carretera, a tocar del PK nº 3, a 41 32 12.8 01 53 39.0, hi ha una sortida a la dreta, indicada per anar a Olesa de Montserrat – sud. Per aquí continuarem. Seguint el flux circulatori, passarem per sota de les vies de tren dels ferrocarrils de la Generalitat i a la sortida ens trobarem circulant successivament, pels carrers que al mapa de Google identifiquem com a Pep Ventura, Jacint Verdaguer i després Anselm Clavé, vial que finalment pren el nom de carretera a Terrassa, o carretera B-120, per on continuarem.

Entre els PK 11 i 10 d'aquesta via, hi ha una sortida a mà dreta (41 33 24.5 01 55 01.4), indicada per anar a Ribes Blaves. Seguirem en aquesta direcció.

Solament uns 300 metres més endavant (41 33 17 01 55 04),  sortim d'aquesta carretera per una desviació a mà esquerra, sense cap indicació, continuant llavors per un camí de terra, apte per circular-hi amb un vehicle de turisme, amb precaució, tenint en compte les condicions meteorològiques i comptant amb no trobar-se amb ningú de cara, circumstància aquesta que compta amb molt poques possibilitats de produir-se, però que en el nostre cas, va falta molt poc per trobar-nos amb els habitants del mas, amb els problemes de maniobrabilitat que això  comporta, en aquest terrenys.

La distància que hem recorregut per camins de terra, ha estat d'uns 1200 metres aproximadament.

Hem aparcat al davant del mas, 41 33 07 01 55 32, al davant d'un cobert.

Quan arribem al mas, ens hem de dirigir directament a la porta. Quan ja som a tocar, veurem un senderol a l'esquerra, en baixada. Hem de continuar per aquí. Deixant a la nostra dreta la masia, arribarem a tocar de l’església, sense molestar a la gent de la casa. De totes maneres, hi ha un timbre a la porta.

Localització: N 41 33 08.6 E 01 55 38.1 – Altitud: 195 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2014):

“ Descripció

Capella, pràcticament enrunada, però que conserva la seva estructura.

És d'una sola nau, acabada en absis pentagonal, a la qual se li va adossar, l'any 1764, la sagristia i possiblement algun contrafort.

Una motllura, encara present en algun sector, recorria tota la paret de la nau. L'interior conserva algun tros de paret arrebossat i, al costat de l'absis, hi ha una petita finestra, així com un arc, a punt de caure.

La porta, allindada, és feta de carreus rectangulars ben tallats, també presents als angles dels murs. A la resta del mur hi ha bàsicament pedra combinada amb maó i amb còdols de riu. A la part inferior externa del mur de l'absis, el mur sembla més antic, aprofitat al fer l'actual edifici. El campanar és d'un ull.

Notícies històriques

Segons la fitxa del COAC és del segle XV. És possible, però, que fos edificada al lloc d'una capella més antiga. De fet, en els anys 1970-1980 es va descobrir, a l'indret, una necròpolis visigòtica.

El que és segur, i tal com consta a la llinda de fusta de la sagristia, és que en el 1764 fou reformada.

Domina la riera de Sant Jaume, sota seu, ara seca, on es troba caigut el sostre de la capella.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juliol 2014):

“Descripció

Capella en estat de ruïna però que conserva la seva estructura excepte la coberta.

 És una construcció dels segles XVII-XVIII que, tal vegada, podria haver estat reconstruïda d'una anterior església que s'hauria emportat un esllavissament.

És d'una sola nau, acabada en absis poligonal, a la qual se li va adossar, l'any 1764, la sagristia i possiblement algun contrafort.

 La façana principal té una porta amb llinda feta de carreus rectangulars ben tallats, també presents als angles dels murs.

Té un campanar d'espadanya i un rosetó d'obra calada.

A la resta dels murs hi ha bàsicament pedra combinada amb maó i amb còdols de riu. A la part inferior externa del mur de l'absis, aquest sobresurt una mica i podria ser més antic.

A l'interior de la capella té una motllura, encara present en algun sector, que recorria tota la paret de la nau. L'interior conserva algun tros de paret arrebossat i, al costat de l'absis, hi ha una petita finestra, així com un arc de maó, a punt de caure.

 L'emplaçament domina la riera de Sant Jaume, sota seu, on ara s'hi pot veure el sostre de la capella caigut.

Observacions:

 Llinda de fusta de la sagristia: 1764 El Pla Especial de Protecció de masies d'Olesa inclou solament la masia i en queda fora la capella. Tampoc està inclosa en el Catàleg i Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic.

Història

El nom d'aquest lloc (Sant Jaume de Castelló) podria fer referència a la presència d'algun element fortificat o amb caràcter defensiu.

 Cal dir que la finca també s'havia anomenat mas de Questeo o del Castallo, mas Casaldefels i Castell defels, i tant la masia com l'església estan dalt d'un turó, just damunt d'un alt precipici sobre la riera de Sant Jaume.

Al voltant de l'església sembla que s'hi han localitzat restes de la necròpolis. Segons l'estudiós Josep M. Sibina (SIBINA: 2002) la masia està documentada al segle XII. Posteriorment la casa ha sofert nombroses ampliacions.

 La família dels propietaris inicials, els Sanahuja, en van estar al front fins al final del segle XIX, quan va passar a mans de Caterina Batallé i Jané.

 L'any 1855 la masia va ser escenari d'un episodi luctuós, quan uns individus vestits de mossos d'esquadra van cometre un violent robatori. Els autors van ser detinguts i condemnats a mort, però els fets van ser aprofitats per condemnar un dirigent obrer, acusat de ser l'instigador del crim.

 Les riuades de l'any 1962 van provocar moviments de terres importants i es van endur una construcció que hi havia al camí d'accés, entre el graner i l'entrada.

A la dècada de 1990 el conjunt ha estat objecte d'una curosa restauració.

 Pel que fa a l'ermita ha estat tradicionalment una de les fites dels pelegrins que es dirigeixen a Montserrat.

Al segle XV ja està documentat que se celebrava una missa per la diada de sant Jaume. Més recentment, l'aplec que s'hi feia per aquesta diada consistia en una missa amb cant dels goigs en honor del sant, un àpat tradicional a la masia, sessió de música amb acordió, ballada de sardanes i comptava amb l'assistència de la Guàrdia Civil de Cavalleria de Terrassa.

 L'any 2002 es va constituir una Associació d'Amics de Sant Jaume, que va estar activa durant uns anys amb l'objectiu d'impulsar la recuperació de la capella.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.