Església de Sant Sadurní de Fonollet – Puig-reig / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Església de Sant Sadurní de Fonollet – Puig-reig

Església de Sant Sadurní de Fonollet – Puig-reig

Església de Sant Sadurní de Fonollet – Puig-reig

Església de Sant Sadurní de Fonollet – Puig-reig

Església de Sant Sadurní de Fonollet – Puig-reig

Església de Sant Sadurní de Fonollet – Puig-reig

I T I N E R A R I 


Situació: Adossada a la masia anomenada Cal Fuster de Fonollet - (segle XVII), en terrenys de Puig-reig,  vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època:Segle XII  - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al costat. A ponent hi ha un petit cementiri, de nínxols.

Altres noms:

Accés - Visitada el 30/08/2014:

Circulant per l'autopista C-16 (Barcelona - Sant Cugat - Terrassa - Manresa - Berga - Puigcerdà (Eix del Llobregat), en sentit nord, vàrem prendre la sortida del PK nº 79, dirigint-nos a Puig-reig, localitat que vàrem travessar, seguint indicacions per anar a Casserres o a L’Espunyola, buscant incorporar-nos a la carretera BV-4131, fins arribar a un punt situat a 41 58 42.3 01 52 22, des d'on havíem planificat iniciar aquesta descoberta, des d'una rotonda, on una sortida de la qual està indicada per anar a Casserres, cap a on ens dirigirem, sense arribar-hi.

Quan som a tocar del PK nº 10 de la carretera BV-4131, trobarem una desviació indicada per anar a Fonollet (42 00 10.9 01 51 19.1), cap a on ens dirigirem i on hi arribarem al cap d'un recorregut d'uns 3 quilometres aproximadament.

L’església és troba a tocar de la carretera.

Localització: N 41 59 28.1 E 01 50 07.4 – Altitud: 600 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

“ Descripció

Església romànica d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i coronada per un absis a llevant, i que resta amagat per la casa que s'ha afegit al mur d'aquesta part de l'església.

 Gairebé tota l'església queda coberta per construccions posteriors que la desfiguren totalment.

L'església és totalment llisa, sense ornamentacions. A ponent s'alça la façana amb la porta d'entrada molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Damunt la porta hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles.

 Un robust i massís campanar corona la façana, d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt adovellat. Al campanar s'hi afegí posteriorment un comunidor (?).

Es conserva un fragment del retaule de Sant Sadurní, del segle XV.

Notícies històriques

L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques.

La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions.

 La present església correspon de finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc.

 El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):

“ Descripció

Església romànica d'una sola nau i coronada per un absis a llevant, el qual resta amagat per la casa de cal Fuster, adossada a aquesta part de l'església.

 Així mateix, pel costat de migdia s’hi ha adossat la construcció de la rectoria, cosa que acaba de desfigurar l’obra romànica.

L'església és totalment llisa, sense ornamentacions. A ponent s'alça la façana amb la porta d'entrada, molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles.

Un robust i massís campanar d’espadanya de dos ulls corona la façana. Posteriorment el campanar sofrí un afegitó que el convertí en comunidor.

 L’interior de la nau és coberta amb volta clarament apuntada. Actualment, les parets interiors són pintades amb decoració que imita un parament de carreus. A l’entrada de l’església hi ha el cor.
Davant de la façana de l’església hi ha un petit cementiri de nínxols.

Observacions: A l’interior es conserva un fragment del retaule gòtic de Sant Sadurní o Sant Serni de Tolosa, patró de l’església. A l’exterior es conserva una llosa que es va treure de l’antic altar.

Al Museu Episcopal de Vic es conserva un encenser del segle XIII que sembla que procedeix d’aquesta església. Compta amb un petit plafó informatiu de la Diputació de Barcelona.

Història

L'Església de Fonollet fou advocada a Sant Sadurní, bisbe i màrtir de Tolosa, com moltes altres esglésies de les zones pirinenques i prepirinenques.

 La primera notícia que tenim del lloc de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions.

En textos del segle X també es parla d’una vil·la amb el nom de Fonollet, que es podria identificar amb el jaciment arqueològic localitzat al voltant de l’església.

El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. La present església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc.

 La primera notícia documental de l’església és de l’any 1167 en un pergamí signat pel vescomte Guillem de Berguedà en què es compromet a donar el delme que percebia de l’església de Sant Sadurní. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187.

L’església era sufragània de la de Sant Miquel de Puig-reig. Almenys així consta en una visita pastoral de l’any 1312. En canvi, al segle XVIII ja era parròquia, i tenia una rectoria i cementiri.

Amb la desamortització dels béns eclesiàstics de l’any 1836 la parròquia de Fonollet passà a dependre de la de Casserres. La rectoria actual (segons una llinda) es va construir l’any 1811.

Als incendis de 1994 la casa pairal, els coberts i, sobretot, la rectoria, van veure’s afectats, però l’església va quedar indemne. Actualment només s’hi diu missa un cop a l’any.
Aquesta església forma part del projecte d’estudi arqueològic del poblament a la plana central de Berguedà des l’època Baix imperial romana fins l’Alta Edat Mitjana. Durant la prospecció del lloc es van localitzar alguns fragments de ceràmica altmedieval que provarien un assentament en aquest lloc que podria remuntar-se al segle IX.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Durant el recorregut per la part final d'aquest itinerari, en un punt situat a 41 59 19.0 01 50 37.1, trobarem una desviació a l'esquerra, indicada,  que ens permetrà accedir a la Capella de la Mare de Déu del Roser, situada a uns cent metres.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Mostra Berguedà en un mapa més gran