Església de Sant Marçal – Puig-reig / Berguedà

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


Església de Sant Marçal – Puig-reig

La imatge que apareix a continuació l'hem obtingut més o menys des de la mateixa posició que la imatge penjada a la pàgina web de Patrimoni.gencat, corresponent a aquesta edificació.

Desconeixem la data en que es va fer aquella fotografia, però sorprèn el canvi que s'ha produït en aquest lloc.

Com es veu a la nostra fotografia, la vegetació s'ha fet mestressa i senyora del lloc.

Església de Sant Marçal – Puig-reig

Església de Sant Marçal – Puig-reig

Vista de l'església des de la carretera

Església de Sant Marçal – Puig-reig

Església de Sant Marçal – Puig-reig

Església de Sant Marçal – Puig-reig

Església de Sant Marçal – Puig-reig

Església de Sant Marçal – Puig-reig

I T I N E R A R I 


Situació: Isolada, a tocar de la carretera BV-4131, en terrenys de Puig-reig, població i municipi del mateix nom a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Presenta un bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant (Anàvem amb un vehicle 4x4 ...)

Altres noms:

Accés - Visitada el 30/08/2014:

Circulant per l'autopista C-16 (Barcelona - Sant Cugat - Terrassa - Manresa - Berga - Puigcerdà) - (Eix del Llobregat), en sentit nord, vàrem prendre la sortida del PK nº 79, dirigint-nos a Puig-reig, localitat que vàrem travessar, seguint indicacions per anar a Casserres o a L'Espunyola, buscant incorporar-nos a la carretera BV-4131, fins arribar a un punt situat a 41 58 42.3 01 52 22, des d'on havíem planificat iniciar aquesta descoberta, des d'una rotonda, on una sortida de la qual està indicada per anar a Casserres, cap a on ens dirigirem, sense arribar-hi.

Quan som a tocar del PK nº 11 de la carretera BV-4131, (41 59 39.3 01 51 32.4) trobarem una indicació: L'església és troba a tocar de la carretera, ben visible.

Si hi heu arribat en un 4x4, podreu aparcar aquí mateix, al voral de la carretera. En qualsevol altra cas, caldrà buscar algun lloc adient als voltants.

Localització: N 41 59 39.5  E 01 51 34.2 – Altitud: 551 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

“ Descripció

L'església correspon a un exemplar del primer romànic modificat, possiblement del segle XI.

Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i coronada per un absis a llevant.

 L'absis és la part més interessant del conjunt, que encara conserva, en les seves parts altes, part de l'antiga decoració d'arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l'arquitectura del primer romànic.

 Els murs de l'església haurien de tenir la mateixa ornamentació però ha desaparegut.

Al centre de l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat.

Als murs laterals de l'església hi ha esvelts contraforts.

La porta original, al mur de migjorn fou tapiada i substituïda per una de nova, amb porxo, a ponent. L'aparell és desigual i col·locat en fileres.

Notícies històriques

La informació sobre l'església de Sant Marçal és totalment nul·la. Totes les afirmacions són hipòtesis encara no confirmades.

Correspondria a un dels límits del territori termenat de l'antic castell de Puig-Reig, la seva possible relació amb la Pesta Negra del 1348, etc.

 L'única notícia segura correspon a la seva datació arquitectònica de finals del segle XI o inicis del segle XII.

 L'única notícia trobada sobre l'església correspon a un document sense data (Cartulari de Poblet, 300) citat per M. de Riquer a Guillem de Berguedà. I. Pp.282. Abadia de Poblet, 1971.

El trobador Guillem de Berguedà decidint anar de peregrinació a Sant Jaume de Compostela fa un seguit de donacions: "...Et illi donant michi sacrarium Sancti Marcialis et mansum de Irena de Prad..." (segle XII).”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):

“ Descripció

L’església correspon a un exemplar del primer romànic encara modificat.

Consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i coronada per un absis a llevant.

L’absis es la part més interessant del conjunt que es conserva fins avui, amb decoracions d’arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l’arquitectura del primer romànic.

Els murs haurien de tenir la mateixa ornamentació, però ha desaparegut. 

Al centre de l’absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat.

Al murs laterals hi han esvelts contraforts.

La porta original, al mur de mig jorn fou tapiada i substituïda per una nova amb porxo d’arc apuntat de dovelles de pedra, a ponent. L’aparell de l’edifici es desigual i col·llocat en fileres.

Observacions: 

En la prospecció de la zona l’any 2001 no es documentaren estructures d’època medieval a banda de les estructures de la pròpia església, s’obtingué una mostra ceràmica exhaustiva que aplega poc més d’una trentena de fragments.

En aquesta mostra, la majoria dels materials semblen indicar una feble ocupació permanent del lloc entre els segles X i XIII, mentre que altres fragments indicarien una ocupació antiga del lloc, anterior al segle X.

Història

Coneguda també amb el nom de Sant Marçal de la Serra, és esmentada en la documentació medieval amb el nom de Sant Marçal d’Irenna.

Fou, des de la seva construcció, una capella dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Eclesiàsticament dependent del bisbat d’Urgell, l’església es esmentada per primera vegada l’any 1026, en el testament de Ramon ?Duerasan?.

A més, en un testament del trobador Guillem de Berguedà que fou motiu d’un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la, possiblement l’any 1180.

En la visita al Priorat de Puig-reig de l’any 1726, l’església consta com una simple capella rural davant el prior de la comanda dels hospitalers de Gardeny.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Berguedà : Veure en un mapa més gran.