Resultats de la cerca

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta deliciosa capelleta medieval del segle XIII de dimensions reduïdes amb planta rectangular i coberta de lloses de pedra. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt adovellat i l'interior cobert amb volta de canó, sense ornamentació. Es troba en bon estat, és accessible lliurement i no té protecció oficial.

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XII de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt i la coberta de teula àrab rehabilitada el 1998, situada en un paratge feréstec sota una escletxa de roca. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador.

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Rehabilitada el 1998 amb coberta de teula àrab, conserva una porta d'arc de mig punt a la façana principal, encara que sense batents. L'interior és senzill sense elements ornamentals, i actualment és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador, amb accés restringit i en bon estat.

A Pinyeres, antic poble de Batea a la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XIV de planta rectangular amb arcs apuntats, actualment malmesa i sense protecció oficial. L'edifici destaca per la seva espadanya de dos finestrals a la façana principal i els contraforts de carreu a la posterior. Fou parròquia dedicada a la Transfiguració del Senyor fins que va perdre el culte a mitjans del segle XIX.

L'ermita de Sant Bartomeu i les Camposines es troba a la Fatarella, a la Terra Alta, i és una església gòtica primitiva del segle XIII que pertanyia als templers d'Ascó. Presenta una sola nau amb nou arcs apuntats gruixuts, portalada de mig punt i una petita espadanya, conservant a l'interior capitells, una creu templera i una imatge de la verge. L'accés és restringit i l'edifici, sense protecció oficial, manté un aspecte acceptable exteriorment.

Altres noms: Torre dels Moros.

A Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'una torre medieval del segle X, probablement de vigilància o guaita. Només en queda una alçada de dos metres i mig amb planta circular de sis metres de diàmetre, construïda amb carreus de guix. L'edifici, sense protecció oficial, es troba molt malmès al cim del Tossal de la Sisquella, a 816 metres d'altitud.

Al Tossal de la Sisquella, a Os de Balaguer (Noguera), es troba aquest santuari amb església gòtica construïda al segle XIV, que presenta una sola nau en pedra amb contraforts i campanar d'espadanya. Va sofrir reformes al segle XVIII i restauració el 1975, mantenint actualment bon estat. L'accés no és lliure, però es pot arribar per pista de muntanya transitable.

L'església de Sant Salvador es troba a Gerb, entitat de població d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera. Es tracta d'una església preromànica dels segles IX i X, d'una sola nau amb volta de canó, contraforts i capelles laterals, tot i que gairebé no conserva vestigis de l'època primitiva. L'edifici es troba en bon estat, però l'accés és restringit, i ha sofert modificacions al llarg dels segles, especialment el 1907.

A Castelló de Farfanya, municipi de la Noguera, es conserva aquest pont medieval gòtic del segle XIII que travessa el riu Farfanya. Estructura de tres ulls amb arcs de mig punt i contraforts quillats, construït en pedra i reforçat amb maons, formava part del camí cap a Balaguer i accedia a la vila. Es troba en bon estat, encara que presenta desgast en els tallamars i un dels arcs està tapat.

Altres noms: Edifici de les Àligues – Antic Estudi General.

A Girona, capital del Gironès, es troba aquest edifici gòtic del segle XVI que fou seu de l'Estudi General. Destaca per la seva porta renaixentista amb l'àliga bicèfala dels Àustries i la capella de Sant Lluc, així com per la muralla romana visible des del pati. En bon estat, actualment allotja equipaments de la Universitat de Barcelona.

A Girona, ciutat del Gironès, es troba aquesta torre medieval del segle XI de secció quadrada i força alçada, construïda per reforçar la ciutat. Destaca per la seva base atalussada, les obertures amb balcons i finestra, i especialment per conservar una porta d'origen romà amb la portalada íntegra al seu interior, acompanyada de filades de pedres romanes.

L'església de Sant Martí es troba a Girona, municipi del Gironès, i té origen en una construcció romànica del segle XI amb tres naus, de la qual es conserva la base del campanar amb arquets llombards. L'edifici actual dels segles XVI-XVII presenta una façana principal destacada pel joc de clarobscur de motllures, frontons corbats i columnes cilíndriques, situada al capdamunt de les escales de Sant Martí.

A Girona, ciutat del Gironès, es troba aquesta torre cilíndrica d'origen romànic amb carreus reaprofitats de l'època romana, que formava part de les muralles medievals. Destaca per la seva finestra de punt rodó amb dovelles bicolors i la seva evolució històrica des del segle III fins al 1362, quan quedà inclosa dins la ciutat. L'edifici, actualment de difícil accés, pertany al Convent de les Esclaves i no disposa de protecció oficial registrada.

L'església de Santa Llúcia es troba a Girona, capital del Gironès. Es tracta d'una construcció popular del segle XII, originàriament petita, ampliada al segle XVI amb planta quadrada i tres naus. El seu campanar, destruït per un llamp, fou restaurat al segle XIX amb un cos modernista. L'accés és restringit i es realitza a través d'un camí d'escales.

El Palau Episcopal de Girona, situat a la Plaça dels Apòstols al costat de la Catedral, és un edifici romànic del segle XI que destaca per la seva imponent façana amb caràcter militar i la seva evolució històrica visible en els constants canvis constructius. L'edifici, format per quatre grans cossos amb capelles, torres i dependències, presenta elements romànics, gòtics i renaixentistes fruit de les ampliacions successives dels segles XIII a XVI.

Petita església situada al turó de Sant Grau a Caldes de Malavella, a la Selva, datada del segle XII amb estil popular. Presenta una nau i dues capelles dedicades a Sant Grau i Nostra Senyora del Remei, amb façana asimètrica en paredat rústic arrebossat, porta en arc rebaixat i campanar de paret. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: El Pont Vell – Mapa del ICGC

A les afores de Camarasa, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'un pont medieval de factura gòtica que travessava el riu Segre. Construït amb pedra regular i arcs apuntats, originalment tenia set arcs, dels quals només en subsisteix un de sencer i alguns pilars. L'edifici es troba malmès a causa dels danys soferts durant la Guerra Civil el 1938, tot i que ja presentava un estat precari anteriorment.

L'església de Sant Marc i Sant Joan de Batlliu es troba aïllada a Montmagastre, Artesa de Segre, a la Noguera. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII amb estructura original de tres naus estretes amb absis, destacant pel seu caràcter preromànic i les seves complexes refaccions posteriors. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i compta amb un cementiri adjacent amb tombes antigues i nínxols moderns.