Torre de Cérvoles – Os de Balaguer / Noguera

No votes yet.
Please wait...

F O T O S



Vistes des de la Torre de Cèrvoles


I T I N E R A R I 


Situació: Al cap de munt de la Punta del Tossal de la Sisquella, en terrenys d'Os de Balaguer, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).

Època: Segle X - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt Malmesa. Per la mida de les restes supervivents, pensem que no deuria d'haver sigut gran cosa.

Altres noms: Torre dels Moros.

Accés - Visitada el 29/04/2016:

El camí per accedir a la Torre de Cérvoles, és el mateix, fil per randa, que el que ens ha portat  prèviament al Santuari de la Mare de Déu de CérvolesAixí doncs, caldrà visitar primer la pàgina corresponent.

A continuació, ja situats al davant mateix del porxo d'entrada al Santuari, a uns cinquanta metres al davant, travessant una ampla esplanada, veurem el començament d'un evident corriol (41 52 57 00 39 31) que s'enfila amb decisió. Al començament d'aquest camí hi ha un indicador: Punta del Tossal de la Sisquella.

En aquesta direcció continuarem, a peu, per poder arribar a la Torre.

És un camí curtet, una mica aspre, pedregós, que en uns deu minuts ens condueix dalt de tot del tossal, on hi ha les depauperades restes de la Torre de Cérvoles, a més d'unes extenses i belles vistes de la vall de la Noguera Ribagorçana i altres singulars paisatges.

Localització: N 41 52 52 E 00 39 23 – Altitud: 816 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):

“ Descripció

Es conserva tan sols una alçada de torre d'uns dos metres i mig, i al nivell de terra permet determinar el perímetre total en 6 metres i mig.

La part inferior, ara conservada, era massissa i els carreus exteriors no eren pas gaire grans. El morter era de guix i el reble interior era format per pedres i morter.

Potser estava destinada a vigilar alguna explotació situada en aquest indret, però el més probable és que inicialment fos una torre de guaita que permetés relacionar els diferents castells del pla.

Notícies històriques

Aquesta torre és de difícil datació, però es pot situar cronològicament en relació amb d'altres fortificacions frontereres realitzades cap a l'entorn de l'any 1000.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Patrimoni.Gencat – Arqueologia, el següent text (Maig 2016):

“ Descripció

L’accés es fa pel camí que es troba al sols del poble d’Os de Balaguer, a la banda sud-oest d’aquest. Se segueix el camí uns 500 metres fins trobar la primera cruïlla, on cal seguir a la dreta, en direcció a l’Ermita de Cérvoles, que està indicada amb un rètol. Al cap de 250 metres es troba una altra cruïlla on també cal anar a la dreta, en direcció a l’Ermita. Cal seguir la pista durant 2’3 km on, de nou, hi ha un camí a la dreta, pel que cal recórrer 5 quilòmetres fins arribar als peus de l’Ermita de Cérvoles.

La Torre dels Moros o de Cérvoles es troba al cim del turó que queda al SW de l’Ermita.

Una de les primeres mencions documentals que s'han localitzat del lloc de Cérvoles data del s. XII, i correspon a la donació que l'any 1198 feren l'abadessa Peronella de Santa Maria de Vallverd, Bernat de Sant Llorenç i la seva esposa, consistent en totes les dècimes dels béns que posseïen al lloc de Cérvoles, per a remei de la seva ànima.

Al s. XIV, una escriptura datada l’any 1376 informa que l'abadessa, en un moment en que el cenobi es trobava amb problemes econòmics, vengué la granja i la torre de Cérvoles a Pere de Puigverd, administrador de Castelló de Farfanya. La granja i la torre foren recomprades deu anys més tard.

 L'any 1415 Cérvoles fou cedit pel rei Alfons el Magnànim a Joan Vinot, el qual encara el tenia el 1417. Posteriorment, el 1452 els béns de Vallverd passen a formar part de les propietats de Santa Maria de les Franqueses fins el 1474, moment en que es decreta la unió de les Franqueses al monestir de Santa Maria de Poblet, i per tant, aquest recull les seves propietats.

Es tracta d'una torre de planta circular de la qual només se'n conserva un munt de rocs, amb una alçada de 2'5 m, i, arran de terra, s'intueix una filada de carreus que permet calcular el perímetre, de 6'5 metres de diàmetre.

 La part inferior, conservada actualment, era massissa, i els carreus exteriors feien uns 20 cm x 25 cm, lligats amb morter de guix. El rebliment interior era format per pedres i morter.

És difícil precisar la cronologia de la seva construcció, però tenint en compte les referències documentals i les altres fortificacions frontereres de la zona podem situar-la a finals del s. X o principis del s. XI.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: