Església de Santa Llúcia – Girona / Gironès

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


Església de Santa Llúcia – Girona - Fotografia obtinguda de manera força precària, introduint l'objectiu de la màquina de retratar de qualsevol manera, a través d'una obertura, no recordem ara si a la porta d'entrada, o bé a través d'una finestra ... . I així ha sortit la foto.

I T I N E R A R I 


Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).

Època: Segle XII – Obra Popular - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: No es veu pas malament ... No és accessible lliurament.

”El campanar, destruït per un llamp, fou restaurat al s. XIX, afegint-se un cos molt estret d'estil modernista - (Patrimoni.Gencat).

Altres noms:

Accés – Visitada el 09/04/2016:

Una de les maneres d'arribar-hi, pot ser la següent:

Dins de Girona, cal situar-nos en un punt (41 59 19.6 02 49 37.1) on conflueixen els carrers de Santa Eulàlia amb el de Sant Daniel, al davant del ---> Monestir de Sant Pere de Galligants, des d'on ja es veu l'església de Santa Llúcia, i on hi ha un indicador assenyalant l'inici d’un camí: Jardins de John Lennon , Capella de Santa Llúcia i altres. És un camí d'escales (*) , curtet, per fer-lo a peu, no apte per a persones amb mobilitat reduïda.

Durant aquesta part del recorregut tindrem la muralla al nostre costat esquerre, fins un lloc, molt proper, on veurem una portalada a l'esquerra per la que accedirem a una zona on hi trobarem l’església i el vistós campanar (**).

La tornada l'hem fet per un camí que comença molt a la vora de Santa Llúcia, perfectament asfaltat (Carrer de la Pujada al castell - És un carrer on el sentit de circulació és sols de baixada), i que ens ha conduit al mateix lloc on hem començat, al carrer Sant Daniel.

Remarca:

(*) – En aquest punt, hi ha unes escales que permeten l’accés a la muralla.

(**) – En aquest punt hi ha unes altres escales que també permeten l'accés a la muralla.


Camí motoritzat: Després d'haver visionat en el mapa la situació d'aquesta església, i sempre que poguéssim trobar aparcament a la vora, el lloc que tot seguit us proposem, seria una altra opció per veure de prop aquesta església:  41 59 22.9 02 49 39.2


Localització: N 41 59 22.3 E 02 49 37.8 – Altitud: 93 m. aprox.

Mobilitat:

  • A Girona, avui, hi havia força gent. Suposem que varen coincidir que era dissabte, que hi havia mercat i que hi havia molts turistes. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
  • Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):

“ Descripció

Primitivament era una petita església de 8 mts de llargada per 5 mts d'amplada.

 Amb l'ampliació del s. XVI esdevé una església de planta quadrada amb tres naus separades per columnes cilíndriques de poc gruix i molt baixes.

 L'absis és rectangular així com la portada que té un gran porxo hi ha la llinda del temple.   

El campanar, destruït per un llamp, fou restaurat al s. XIX, afegint-se un cos molt estret d'estil modernista.

S'hi puja per una escala de cargol, des d'una capçalera, fins a la casa del sagristà que té entrada per una part del campanar.

Notícies històriques

Segurament havia estat un temple de Venus que els cristians van dedicar al seu culte en temps de Constantí.

Es possible que la primitiva església fos edificada al s. VIII. Reedificació al s. XII, fou parròquia i tenia cim a sufragània a l'església de Campdurà, estant sota l'advocació de Santa Eulàlia de Mérida.

 Durant temps hi va haver un prostíbul.

El 13 de juliol de 1336 Per el Cerimoniós prohibeix que les dones públiques exerceixin "fora de la costa de Sta. Eulàlia". El bisbe Arnau volia que expulsessin les dones públiques d'aquell indret, però el rei ratificà la decisió municipal.

 Va partir greus desperfectes durant el setge de 1809.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: