Torre Vescomtal – Girona / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).

Època: Medieval – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Difícil de precisar doncs no és accessible. Però en qualsevol cas, sembla que encara aguanta el tipus.

Altres noms:

Accés – Visitada el 15/04/2016:

La trobarem al carrer Escola Pia.

Localització: N 41 59 08.0 E 02 49 33.9 – Altitud aproximada: 92 m.


Mobilitat:

  • A Girona, avui, hi havia força gent. Després d’intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l’ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
  • Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):

“ Descripció

Torre cilíndrica d'origen romànic i amb carreus reaprofitats d'origen romà.

Damunt el carrer es veu finestra de punt rodó amb dovelles bicolors.

 Està unida a un llenç de mur amb porta oberta posteriorment. Aquest llenç és la continuació de la muralla de la mateixa època que la torre.

Notícies històriques

Els romans crearen una torre quadrada vers el segle III, que enllaçava amb la resta de muralles romanes de Girona.

Vers el 1000, els comtes redreçaren les muralles, i ací es feu cilíndrica.

El comte Ramon Borrell podria haver-la encomanat al senyor de Cabrera, que hi deixà a Guifred Vidal com a primer casteller.

Al 1250 es diu castell de Recasens. Al 1362 el castell resta inclòs dins la ciutat per eixamplar-se les muralles. S'usarà, de tant en tant, com a presó.

Actualment pertany al Convent de les Esclaves.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: