Resultats de la cerca

A Tarragona, comarca del Tarragonès, es troba el Mas Pastoret, una masia amb torre defensiva dels segles XIV-XV, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La torre circular, de 12 metres d'alçada, conserva matacans i espitlleres característiques de les construccions defensives contra incursions pirates. Mentre la torre es manté en bon estat, el mas està deshabitat i en procés d'enrunament.

La capella de Santa Maria del Grauet es troba al municipi d'Aguilar de Segarra, al Bages, i és un edifici romànic del segle XII de planta rectangular amb una sola nau. Destaca pels curiosos treballs de forja de dues façanes i pel campanar d'espadanya doble, tot i que va perdre l'absis original en la restauració de 1979. Es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

Al cim més alt de les Guilleries a Sant Hilari Sacalm (Selva), es troben les restes del castell de Solterra, fortificació medieval del segle XI documentada el 984. Pràcticament desaparegut, només en subsisteix la base rodona d'una torre circular sobre la qual s'hi ha instal·lat la Creu de les Guilleries, juntament amb disperses restes de murs i de la capella de Sant Miquel.

Altres noms: Castell de Vidreres

Castell de Vidreres, al municipi de Vidreres a la Selva, és una construcció medieval del segle XII que destaca per les seves rellevants restes de forma quadrangular amb torres circulars, capella romànica i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però accessible, amb recents campanyes arqueològiques que han revelat elements constructius de dues fases: la primera dels segles XII-XIII i la segona del XIV-XV.

Altres noms: Castell d’Argimon – Santuari de la Mare de Déu d’Argimon

El castell d'Argimon es troba al municipi de Riudarenes, a la Selva. Edificació medieval del segle XI, actualment pràcticament desapareguda, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. En resten una torre quadrada romànica amb volta de canó i una capella de dues naus amb absis semicircular, actualment ocupades pel Santuari de la Mare de Déu d'Argimon construït al segle XVIII.

Torre romana situada dalt d'un cim a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), d'època romana amb restauracions posteriors al segle XX. Es tracta d'una torre cilíndrica de dotze metres d'alçada amb base de carreus de granit ben tallats que evidencien la seva antiguitat, reedificada en èpoques medieval i posterior. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat malgrat la longevitat, encara que la vegetació en dificulta la visualització.

Altres noms: Castell dels Moros, del Prat o de la Rovira

Al Figaró, al Vallès Oriental, es troba aquest castell de planta gairebé quadrada del segle XI, documentat com a centre del terme des de 1187. L'edifici, amb parets de carreus units amb morter de calç i nombroses espitlleres, conserva millor les façanes est i sud. Protegit com a BCIN, es troba en estat malmès i actualment inaccessible al públic.

Altres noms: El Clascar de Bertí

Al municipi de Sant Quirze de Safaja, al Moianès, es troba el Clascar de Bertí, casa forta documentada des del segle XIII que esdevingué masia al segle XIV. A principis del segle XX va sofrir una important reforma en estil fantasiós amb elements gòtics, romànics i arabitzats que quedà inacabada. Actualment està molt malmès i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A Les Masies de Voltregà (Osona), es troba aquesta petita església romànica del segle XI situada al costat del castell de Voltregà, dalt d'un turó de gran visibilitat. L'edifici presenta un aspecte exterior impecable, amb una necròpolis medieval darrere l'absis on s'hi conserven tombes marcades a la roca natural datables entre els segles XI i XV. L'accés és restringit i no consta protecció oficial.

L'església de Sant Miquel de Sorerols es troba al terme municipal de Tavertet, a Osona, a 769 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XI d'una nau amb volta de canó, absis semicircular i campanar d'espadanya, destacant per la seva decoració exterior amb bandes llombardes i arquets cecs. L'edifici presenta bon estat i és accessible lliurement, constituint un dels millors exemples del romànic osonenc.

Al terme municipal de Seva, a Osona, es conserven les restes d'aquest castell romànic del segle XII, documentat el 1201 com a casa forta. Destaca per els seus alts murs del casal quadrat, obra romànica situada prop d'una masia construïda sobre l'antiga capella. Protegit com a BCIN, es troba en estat malmès i és accessible lliurement, tot que convé demanar permís al masover de la casa habitada adjacent.

Altres noms: Sant Martí Xic.

Al terme municipal de Les Masies de Voltregà, a Osona, es troben les escasses restes del castell de Voltregà, una fortificació del segle X documentada des del 902. Situat al cim d'un turó amb vistes espectaculars, presenta murs de carreuons desbastats molt malmesos, amb una estança rectangular al punt més alt que segons la tradició comunicava amb una mina.

Al terme municipal de Tavertet, a Osona, es troben les restes molt malmeses d'aquest castell del segle XI, protegit com a BCIN. Ubicat a 788 metres d'altitud en mig d'una espessa arbreda, conserva parts de murs amb carreus irregulars que evidencien la seva antiguitat medieval. L'accés és lliure, tot i que la vegetació densa dificulta una mica la pujada al turó on s'alça aquesta fortalesa històrica.

Al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta (Osona), es conserven les restes d'aquest castell medieval documentat des del 884, que posteriorment es convertí en monestir amb comunitat de canonges agustinians. L'edifici, protegit com a BCIN, presenta restes de fortificació i la base d'una torre quadrada al cim de la muntanya, en estat reformat però visible.

Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.

Peranera, antic poble de l'Alta Ribagorça al Pont de Suert, és una església d'una nau amb sagristia i capelles adossades del segle XIX d'obra popular, protegida com a BCIL. L'edifici presenta una façana senzilla amb porta d'arc rebaixat, rosetó i campanar de cadireta, i destaca per la seva baixa qualitat arquitectònica. Restaurada recentment, no és accessible lliurement i es troba a 1295 metres d'altitud.

Altres noms: Torre de les tinyoses.

La Torre de les Conclues, situada a Corçà, municipi d'Àger a la Noguera, és una fortalesa del segle XIII que funcionava com a lloc de vigilància dels estrets de la Noguera Ribagorçana. L'edificació, també coneguda com a Torre de les Tinyoses, es troba en estat malmès i actualment és accessible als visitants. Modernament va servir per tancar ramats malalts.

Al llogaret de la Vall d'Ariet, municipi d'Artesa de Segre a la Noguera, es troba aquest castell medieval edificat al cim d'un turonet protegit per altes parets de roca. De època desconeguda, l'edifici es troba malmès, tot i que conserva vistes interessants dels voltants. La seva protecció és desconeguda.