Castell de Sant Iscle – Vidreres / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Vidreres (La Selva) – Girona.

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès. Lliurament accessible. Les rellevants restes d’aquesta construcció, posen en evidència que sens dubte havia estat  una poderosa i important  edificació.

Recentment s’hi han fet campanyes d’excavacions arqueològiques que han posat al descobert diversos elements de l’edificació.

La construcció es troba quasi completament rodejada per un fossat. Aquesta fondalada està interrompuda a estones per unes piles de pedres i materials procedents de les excavacions arqueològiques.

Aquest treballs van comportar fins i tot tenir que tallar uns arbres situats dins l’edificació, que per les arrels que es veuen, devien ser de considerables dimensions. Interpretem doncs, que aquesta edificació devia d’haver estat presa per la vegetació.

Unes pàgines que parlen d’aquests treballs d’excavació:

Altres noms: Castell de Vidreres  - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 09/09/2008:

Hi ha diferents itineraris per accedir-hi. El que avui proposem és el següent:

Procedents de Vidreres, i circulant per la carretera C-35 en sentit Llagostera, prendrem la sortida del PK 87, anunciada amb destí La Goba – Vidreres.

Circularem una estona per una carretera exterior de doble sentit, paral·lela a la C-35, fins a trobar una desviació assenyalant, cap a l’esquerra i passant per sota de la C-35,  per dirigir-se a la Goba.

Obviarem aquesta direcció i continuarem recte. Aviat veurem davant nostre que la carretera s’enfila una mica, i hi ha un  canvi de rasant al fons. Llavors, abans, hem de prendre una sortida a la dreta sense cap indicació ( 41 47 32.76 02 48 20.84. Si ens passem d’aquest punt,  tornarem a entrar a la C-35),  i ens trobarem circulant per una carretereta sense asfaltar (*).

Enseguida, a l’esquerra, veurem un terreny on hi ha piles de troncs amuntegats. A la dreta extens camps de conreu. Davant nostre a dalt, al fons,  ja es veu el castell, tot i que farem una volta considerable per arribar-hi.

Ens dirigirem cap a una curiosa torre que presideix la entrada d’una masia (La Torre) i continuarem passant per davant d’aquesta edificació, pel costat esquerra (A la dreta hi ha un senyal de circulació prohibint-hi el pas).

A partir d’ara hem de seguir, de manera intuïtiva, per la pista principal. Deixarem a la nostra esquerra un petit embasament (Pantà d’en Llobet)  fins arribar a una cruïlla (41 46 55 02 48 44), on cal girar a la dreta, seguint les instruccions del primer cartell indicatiu que trobem, petit, de color verd, de senderisme, que a partir d’ara apareixerà en diverses ocasions, guiant-nos sense problema fins el destí, a través de la pista forestal.

Aviat tornarem a trobar un altre cartell (Cap a la dreta i amunt, el castell. Seguint recte, la torre d’en Llobet). Aquí (41 47 01 02 48 22) potser caldrà plantejar-se l’oportunitat d’aparcar el cotxe, doncs a més de que hi ha un espai oportú, el darrer tros del camí, aproximadament uns  300 metres, a dia d’avui, està en mal estat.

(*)  Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya. Cal tenir-ho en compte

Localització: N 41 47 06 E 02 48 27 – Altitud: 145 m.

Altres:

“ Esmentat per primera vegada l'any 1194 en un pacte entre Ponç III de Cabrera i Alfons el Cast.

A la capella, dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, s'hi veneraven les relíquies d'aquests màrtirs, part de les quals foren traslladades al monestir de Breda ja al 1263. Al 1485 el remences el tornaren al seu senyor, i aquesta és la darrera menció del castell. La capella, en canvi, continuà en funcionament fins a finals del segle XVIII.

S'hi han identificat dues fases: 1-s.XII-XIII: torre sud-est, de 15 m. d'alçada i tres pisos, murs adossats, capella (nau rectangular i absis semicircular) i cisterna. 2-s. XIV: resta de les torres, murs atalussats i revestiment de murs antics.”

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

Restes d'un gran edifici de forma quadrangular d'uns trenta metres de costat. Entre les restes del fort cal destacar els diferents panys de paret, les tres torres circulars, la capella del castell i el fossat.

Pel que fa a les parets, n'hi ha de fins a deu metres d'alçada i, a dos metres de la base, s’eixamplen en forma de contrafort. Hi ha diverses obertures conservades, unes amb forma de finestra (només dues conserven els dintells i els muntants) i altres en forma d'espitlleres. Quant a les torres circulars, n'hi ha dos d'uns quinze metres i una altra de dos metres. Tenen un diàmetre d'uns tres metres i la conservació és relativament bona.

De la capella del castell, dedicada a Sant Iscle i a Santa Victòria, resta part de l'absis semicircular amb una obertura d’esqueixada senzilla i una ampliació de forma rectangular, objecte d'excavacions actualment. Els seus carreus són escairats però sense polir. Està situada fora del recinte sobirà del castell, prop del fossar. De l'absis, en destaquen la fornícula i els dos espais quadrats que hi ha a cada costat.

El que queda del castell medieval es pot dividir en dues zones, la zona de ponent, amb l'angle nord-occidental i la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, i la zona de llevant, amb les dues torres i el pany de paret més gran.

 Sembla que existeixen dues fases constructives, una dels segles XII - XIII i una altra als segles XIV-XV. Una de les diferències seria la grandària de l'aparell constructiu, que en la primera fase seria d'uns carreus petits (10 x 15 cm.) i en la segona de carreus més grans (35 x 35 cm.)

Notícies històriques

Les primeres notícies històriques del "Castrum Sancti Aciscli" són de finals del segle XII (1194), com a conseqüència d'un pacte entre el vescomte Ponç III i Alfons I el Cast.

El fort va pertànyer als vescomtes de Cabrera, que eren els senyors jurisdiccionals de la zona. Durant la segona meitat del segle XIII Guerau V de Cabrera el lliurà en feu a l'ordre del Temple, però retornà als Cabrera a principis del segle XIV, quan fou lloc de residència d'Elionor, consort del vescomte Bernat I.

El castell fou ocupat durant la segona guerra remença (1483-86).

A partir del segle XVI sembla que perd la seva funció defensiva i militar. Els terrenys del castell passaren per les mans de les famílies Montcada (1574-1756) i Medinaceli (1756-1830), fins que la família Aulet els comprà per explotar el bosc. En quant la capella, malgrat el seu estat de ruïna, està documentat que fins a mitjan segle XIX s'hi celebraven aplecs i processons per les festivitats de Sant Iscle i Santa Victòria. L'any 1263, el vescompte Guerrau de Cabrera va disposar que el cos del Sant, que romania a la capella, fos portat al monestir de Breda quedant a l’església algunes relíquies. Al 1933, el Bisbe de Girona Arnau, va determinar de distribuir-les entre alguns monestirs gironins. Actualment s'ha engegat una campanya arqueològica i de neteja que podria ser el primer pas per consolidar, conèixer i conservar les restes.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.