Resultats de la cerca

Castell de València d'Àneu, situat al nucli de València d'Àneu, municipi d'Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XIII sense estil definit, construïda sobre un promontori rocós que dominava estratègicament la vall. Destaca pel seu recinte castral de grans dimensions amb muralla perimetral de 2.500 metres i diverses estructures defensives.

Castell de Rialp, al nucli de Rialp (Pallars Sobirà, Lleida), documentat des del segle XIII. Es tracta d'una fortificació medieval de planta rectangular amb notables restes de murs malmesos, construïts en pedra pissarrosa sobre la roca, que conserva dos panys de paret de la torre amb finestres emmarcades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba en estat de degradació però ha rebut obres de consolidació des del 2002.

Castell de Llort situat al turó d'Espot, al Pallars Sobirà, és una fortificació medieval documentada des del segle X que presidia la confluència de rius estratègica. Actualment es troba molt malmès, amb només un petit tram de paret amb espitlleres i pedres escampades conservades, però ofereix esplèndides vistes dels voltants. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda.

El castell de Lladorre es troba en un turonet davant la població de Lladorre, al Pallars Sobirà (Lleida), a 1069 metres d'altitud. Es tracta d'una fortificació medieval documentada des del segle XII amb planta ovalada, murs de pedra llicorella que conserven fins a 5 metres d'alçada i diverses cambres adossades, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Actualment es troba malmès però amb restes força evidents i accés lliure.

Al llogaret de Jou, municipi de La Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà), es trobava l'església de Sant Pere, de la qual es desconeix l'època i l'estil. Actualment ha desaparegut sense deixar rastre visible ni documentació que en certifiqui l'existència. No disposa de protecció coneguda i es troba a 1.304 metres d'altitud.

El castell de Gilareny es troba al terme municipal de Llavorsí, al Pallars Sobirà. Es tracta d'una fortificació medieval amb una torre de planta trapezoïdal i recinte, probablement del segle XI, construïda amb lloses de llicorella. L'edifici es troba malmès amb poques restes visibles, però conserva esplèndides vistes dels voltants i és d'accés lliure.

Altres noms: “Lo castell”

A Burg, entitat de població del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), es trobava un castell o casa forta dels segles XI-XII, construït en relació amb el desenvolupament feudal de la zona. L'edifici, del qual només es conservaven restes de murs de llicorella sense treballar, ha desaparegut completament sense deixar rastre visible.

Castell de reduïdes dimensions situat al llogaret de Prenafeta, pedania de Montblanc a la Conca de Barberà, datable al segle XII. Es troba en estat molt malmès, amb minses restes conservades al turó de Prenafeta a la serra de Miramar. L'accés és lliure i ofereix vistes memorables sobre la comarca.

Castell de Montclar, situat a Pontils (Conca de Barberà), és una fortificació documentada des de l'any 1013 que comparteix cim amb la capella de Sant Miquel. Es conserven només les restes de la base d'una torre rodona i es troba en estat malmès. Ofereix vistes extraordinàries dels voltants des dels 942 metres d'altitud.

A Montargull, nucli deshabitat de Llorac (Conca de Barberà), es troben les restes d'un castell medieval desaparegut. L'element més significatiu que es conserva és l'església de Sant Jaume, de romànic del segle XII. Actualment només hi ha pedres i restes de murs dispersos en un entorn de gran bellesa visual, a 846 metres d'altitud.

A Forès, municipi de la Conca de Barberà (Tarragona), es trobava un castell medieval actualment desaparegut. Malgrat la dificultat d'identificar-ne les restes entre els murs antics del nucli, s'han localitzat possibles vestigis com una finestra i fragments de mur. L'edifici no té protecció documentada i es troba en estat de ruïna total.

El Castell d'Aguiló es troba al poble d'Aguiló, agregat a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XII que actualment es presenta malmesa amb poques restes conservades. L'accés és lliure i es localitza a la part alta del nucli de població, a 813 metres d'altitud.

A la Talaia de Calafell, al Baix Penedès, es conserven les restes d'una torre medieval el·líptica del segle XV, construïda per vigilar la costa. De l'edificació només en queda la base amb filades de pedra i el paviment, malmesa pel pas del temps i la vegetació. L'accés és lliure i ofereix esplèndides vistes des de l'altitud de 130 metres.

A Can Ferrer de la Cogullada, nucli del Montmell (Baix Penedès), es troben les restes d'un castell medieval situat estratègicament a 525 metres d'altitud. L'edificació està totalment malmesa i difícilment identificable per la vegetació que l'inunda, amb només quatre pedres supervivents. L'accés és lliure i ofereix amplies vistes dels voltants, tot i que la protecció de l'edifici és desconeguda.

Altres noms: La Guàrdia de Banyeres.

A Banyeres del Penedès, municipi del Baix Penedès, es conserven les restes d'una torre de guàrdia documentada l'any 938, amb estructura cilíndrica parcialment enderrocada i murs de paredat que assoleixen aproximadament 12 metres d'alçada.

Al turó que domina Torruella de Montgrí i L'Estartit (Baix Empordà, Girona), es troben les restes de la Torre Moratxa, una fortificació medieval dels segles XIV-XV amb una torre de quatre metres d'alçada que conserva una cúpula interior i restes de parets excavades a la roca. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edificació es troba malmesa però és accessible lliurement i ofereix vistes panoràmiques dels voltants.

Edificació del segle XVI situada a Pals (Baix Empordà), visible dins d'una arbreda a la zona de la Platja de Pals, en bon estat de conservació. Es localitza al final del carrer de la Torre Mora, molt a prop de l'extensa platja, amb magnífiques vistes de L'Estartit i les Illes Medes. La protecció és desconeguda.

A Llafranc, municipi de Palafrugell (Baix Empordà), s'alça la Torre de Sant Sebastià, una torre de guaita del segle XV construïda cap al 1440 per defensar-se de la pirateria. La planta baixa es va destinar a capella dedicada a Sant Sebastià, i al segle XVIII se li afegiren el santuari i una hostatgeria. Ben conservada i visitable, ofereix vistes esplèndides des del cim de la muntanya.