Resultats de la cerca

El Pont de l'Aigua creua el riu Ter entre Sarrià de Ter i el barri del Pont Major a Girona, al Gironès. Pont de vuit ulls d'arcs de punt rodó d'origen romà, amb construcció documentada dels segles XIV-XV per Pere Ça Coma, reconstruït al segle XIX després de la Guerra Civil. Destaca per la seva estructura monumental amb pilones i barana de pilonets rodons, conservant vestigis antics visibles al terra.

A Llagostera, municipi del Gironès, es troba aquesta església parroquial de planta rectangular amb absis poligonal, construïda al segle XV en estil gòtic amb volta d'arcuacions reforçada per contraforts. Destaca pel seu campanar poligonal de 50 metres d'alçada, rematat amb balustrada, i per la portalada barroca catalana amb columnes i frontó trencat. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Capella de Santa Maria de Calders

Capella romànica del segle XII situada al veïnat de Calders, a Sant Gregori (Gironès). Petita construcció de planta rectangular amb absis semicircular, conservada gairebé íntegrament, que presenta reformes del segle XVIII i està oberta al culte. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i cal sol·licitar la clau a la masia adossada.

La Capella de la Móra es troba al veïnat de la Móra, a Viladasens, al Gironès. Es tracta d'una capella romànica de petites dimensions amb planta rectangular, una sola nau i absis semicircular, datada del segle XI, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Destaca pel seu campanar de cadireta i la portada rectangular amb rosetó, així com per la cornisa interior amb relleu esculpit.

Altres noms: Església de Santa Maria Antiga

L'església de Santa Maria o Santiga es troba a les afores de Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental. Es tracta d'un temple romànic del segle X, documentat des de l'any 983, que presenta dues naus paral·leles amb absis de planta trapezoïdal i semicircular, cobertes amb voltes de canó apuntat i d'aresta.

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XII de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt i la coberta de teula àrab rehabilitada el 1998, situada en un paratge feréstec sota una escletxa de roca. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador.

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Rehabilitada el 1998 amb coberta de teula àrab, conserva una porta d'arc de mig punt a la façana principal, encara que sense batents. L'interior és senzill sense elements ornamentals, i actualment és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador, amb accés restringit i en bon estat.

L'Ermita de Sant Salvador es troba a Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, en un antic nucli de població medieval abandonat. Es tracta d'una construcció medieval situada a 760 metres d'altitud, en bon estat de conservació, amb accés restringit. Malgrat la seva importància patrimonial, no disposa de protecció oficial documentada.

Altres noms: Torre dels Moros.

A Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'una torre medieval del segle X, probablement de vigilància o guaita. Només en queda una alçada de dos metres i mig amb planta circular de sis metres de diàmetre, construïda amb carreus de guix. L'edifici, sense protecció oficial, es troba molt malmès al cim del Tossal de la Sisquella, a 816 metres d'altitud.

Al Tossal de la Sisquella, a Os de Balaguer (Noguera), es troba aquest santuari amb església gòtica construïda al segle XIV, que presenta una sola nau en pedra amb contraforts i campanar d'espadanya. Va sofrir reformes al segle XVIII i restauració el 1975, mantenint actualment bon estat. L'accés no és lliure, però es pot arribar per pista de muntanya transitable.

A Castelló de Farfanya, municipi de la Noguera, es conserva aquest pont medieval gòtic del segle XIII que travessa el riu Farfanya. Estructura de tres ulls amb arcs de mig punt i contraforts quillats, construït en pedra i reforçat amb maons, formava part del camí cap a Balaguer i accedia a la vila. Es troba en bon estat, encara que presenta desgast en els tallamars i un dels arcs està tapat.

L'església de Sant Miquel de Castelló de Farfanya, al centre del poble de Castelló de Farfanya a la Noguera, és un edifici romànic del segle XII de nau única amb volta de canó apuntada i porta decorada amb motius geomètrics. Fou molt modificada al segle XVIII amb l'afegiment d'una nau neoclàssica i la reforma del presbiteri. Està protegida com a BCIN, en bon estat de conservació, amb accés restringit.

La Fontana d'Or és un palau medieval situat a Girona, capital del Gironès, al carrer Ciutadans. Edifici d'origen romànic del segle XII, construït sobre murs anteriors i ampliat entre els segles XIV-XV amb característiques gòtiques, destaca pels seus capitells esculpits de gran valor decoratiu a les finestres coronelles. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i funciona actualment com a centre cultural de CaixaForum.

A la Plaça del Vi de Girona, capital del Gironès, es troba aquesta plaça pública gòtica del segle XIV situada a la confluència dels antics camins de Barcelona i Sant Feliu de Guíxols. Destaca pels seus porxos amb arcs de mig punt construïts amb carreus i les façanes amb balcons de baranes de ferro forjat, envoltada d'edificis senyorials com l'Ajuntament i l'antic Palau de la Generalitat. L'edifici es conserva en bon estat.

Altres noms: No procedeix. Visitable: Horaris / Tarifes / Descomptes

A Girona, capital del Gironès, es troba aquest museu ubicat al carrer de la Força. Encara que la fitxa no especifica l'època ni l'estil arquitectònic de l'edifici, es tracta d'una construcció en bon estat de conservació situada en una zona històrica de la ciutat. El museu és accessible al públic amb horaris i tarifes establerts.

A Girona, al Gironès, es troba el convent de Sant Domènec, un edifici gòtic del segle XIII que constitueix un dels models més rellevants de fundació d'orde mendicant a Catalunya. La seva església, consagrada el 1339, destaca per ser una nau coberta amb volta d'ogiva i absis poligonal, amb un claustre gòtic de gran valor arquitectònic. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Edifici de les Àligues – Antic Estudi General.

A Girona, capital del Gironès, es troba aquest edifici gòtic del segle XVI que fou seu de l'Estudi General. Destaca per la seva porta renaixentista amb l'àliga bicèfala dels Àustries i la capella de Sant Lluc, així com per la muralla romana visible des del pati. En bon estat, actualment allotja equipaments de la Universitat de Barcelona.

A Girona, ciutat del Gironès, es troba aquesta torre medieval del segle XI de secció quadrada i força alçada, construïda per reforçar la ciutat. Destaca per la seva base atalussada, les obertures amb balcons i finestra, i especialment per conservar una porta d'origen romà amb la portalada íntegra al seu interior, acompanyada de filades de pedres romanes.