Convent de Sant Domènec – Girona / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).

Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. No tenim constància de que sigui visitable.

Altres noms:

Accés – Visitat el 15/04/2016:

El trobarem a la Plaça de Sant Domènec. Al davant, a l'altre costat de la plaça hi ha la Torre Rufina. En un altre costat, hi trobem l'Estudi General.

Localització: N 41 59 08.2 E 02 49 40.6 – Altitud: aproximada: 107 m.


Mobilitat:

    • A Girona, avui, hi havia força gent. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
    • Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):

“ Descripció

El convent de Sant Domènec, que es troba dins el nucli vell de la ciutat, pròxim a la muralla medieval, constitueix un dels models més rellevants de fundació d'orde mendicant a Catalunya, atès que ha conservat la seva distribució inicial, malgrat les reformes sofertes.

La seva església, dedicada a l'Anunciació, fou consagrada el 1339 i constitueix un dels edificis més característics del primer gòtic català. És d'una nau, coberta amb volta d'ogiva de cinc trams, i absis poligonal. Entre els contraforts s'allotgen capelles laterals.

Al segle XVIII, i com a prolongació de les del parament nord, es construïren dues capelles barroques, dedicades a sant Dalmau Moner i a la Mare de Déu del Roser.

 La façana del temple és de factura simple, amb un portal d'arc rodó i arquivoltes en degradació i un rosetó al capdamunt. S'hi accedeix per una escalinata que ha estat restaurada modernament.

L'edifici conventual, situat a migdia de l'església, forma angle recte amb la façana d'aquesta. Ha sofert diverses ampliacions i modificacions.

 L'edifici s'organitzava entorn de dos claustres: un d'ells, romànic de transició, que fou enderrocat, i un altre, gòtic, contigu a l'església.

Aquest segon claustre té una galeria baixa (segle XIV), formada per 15 arcs d'ogiva trilobulats a cada costat, que descansen sobre columnes geminades i capitells amb motius vegetals.

Al segle XVII li fou afegit un pis superior, renaixentista, format per arcs carpanells i columnes llises.

Claustret

Petit conjunt d'arquets de punt rodó, de columnetes i capitells senzills, que funciona com a glorieta dels jardins dels militars, a la part davantera del convent. Estava situat al claustre, ara pati, i fou desmuntat i tornat a muntar al jardí.

Antic claustre

Pati que era l'antic claustre originari, que fou desmuntat per les necessitats de caserna. Ara és un espai obert on a sota hi ha la cisterna a la que es baixa per una escala soterrània i feta amb les antigues làpides del claustre. Podria ser un antic passadís fora muralles.

 Al mig del pati hi ha un pou finament treballat i d'època barroca, amb un escut d'orles i pileta lateral. És octogonal. El nucli central es separa per una baraneta massissa.

El pati està envoltat per la Sala Capitular, cel·les antigues i dormitoris. Les façanes estan molt modificades.

Notícies històriques

Després de l'exclaustració del 1822, el convent fou destinat (1827) a caserna. El 1945 l'església fou abandonada pels militars, la qual cosa en permeté la restauració (1956-57), que consistí bàsicament a suprimir el forjat interior que dividia el temple en dos pisos; les dependències conventuals continuen allotjant, però, el Govern Militar.

Actualment (2000) allotja la Facultat de Lletres, la qual cosa ha suposat la rehabilitació integral del conjunt arquitectònic. En aquesta línia s'ha restaurat el claustre i la capella del Roser, molt malmesa.


  • A efectes de classificació d'aquesta edificació a les nostres pàgines, li assignarem l'etiqueta de “Monestirs”.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: