Resultats de la cerca

Altres noms: Casa Petit

A Llagostera, municipi del Gironès, es troba aquesta antiga masia del segle XVI d'estil gòtic, coneguda com a casa de les Vídues o casa Petit. Destaquen dues finestres del primer pis amb arc conopial i decoracions flamígeres, així com una altra de renaixentista amb motllures. Protegida com a BCIN i en bon estat, ha estat restaurada i adaptada per acollir biblioteca i escola de belles arts.

Altres noms: Església dels Sants Metges, Santuari de Sant Cosme i Sant Damià. Sepulcre d'en Carlemany

L'església dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès, és un temple romànic del segle XI de tres naus amb coberta de volta de canó i tres absis. Destaca pel seu campanar renaixentista de 1610 i per conservar un sepulcre medieval anomenat "d'en Carlemany". Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i permet l'accés al campanar amb vistes extenses de la zona.

A Celrà, municipi del Gironès, es troba aquesta gran església romànica del segle XII que centra la vila. De planta de creu llatina amb capelles laterals, presenta una interessant combinació de maçoneria romànica al basament i campanar, mentre que la façana és barroca amb porta neoclàssica. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

Petit edifici religiós situat a Sitges, al Garraf, que data del segle XII i presenta una sola nau amb portal de llinda adovellada i un gran ull de bou a la façana de ponent. Actualment es troba malmès, tot i que conserva les quatre parets i la teulada, i no disposa de protecció oficial. L'accés és lliure a l'interior de l'ermita, situada a 92 metres d'altitud.

Altres noms: Torre de la Masia de Miralpeix – (Patrimoni.Gencat)

A Sitges, al Garraf, es conserva aquesta possible torre de defensa del segle XIV, actualment malmesa, amb planta quadrada i la part inferior atalussada. La masia associada està completament arruïnada, mentre que la torre es manté relativament bé malgrat les reparacions posteriors. L'accés al terreny no és lliure i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: La Plana Novella

A Olivella, comarca del Garraf, es troba el Palau Novella, edificació del segle XIX de caràcter eclèctic que actualment funciona com a monestir budista. L'edifici destaca per la seva estructura simètrica amb decoracions interessants com una sala neoàrab i un safareig gaudià, així com per la seva torreta quadrada sobresortint. Es troba en bon estat de conservació i és visitable.

L'ermita de Sant Martí de Llémena, situada al Pla de Sant Joan del municipi de Sant Martí de Llémena al Gironès, és una capella romànica del segle XII d'una nau amb volta de canó i absis semicircular. Actualment es troba en mal estat, tot i que conserva les quatre parets en peus i traces de pintura, i no disposa de protecció oficial. L'accés és lliure i l'edifici és fàcilment accessible des del camí de senderisme que hi condueix.

Capella de Sant Joan situada al Pla de Sant Joan, municipi de Sant Martí de Llémena, comarca del Gironès. Es tracta d'una capella romànica del segle XII d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis de punt rodó i campanar d'espadanya de dos arcs. Destaca per les seves espitlleres a la façana principal i les finestres esqueixades a l'absis. Es troba en bon estat de conservació, sense protecció oficial registrada.

Església parroquial de Sant Martí de Llémena, al Gironès, d'origen romànic reconstruïda al segle XVIII. Destaca per la seva torre campanar de planta rectangular amb finestra d'arc de mig punt i el porxo d'accés amb columnes de pedra. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Llorà, nucli de Sant Martí de Llémena (Gironès), es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI, originàriament de nau única amb absis semicircular ornamentat amb arcuacions llombardes. Al segle XVII se li va afegir una segona nau i es va refer la porta d'accés, mentre que la torre campanar esvelta presenta finestres geminades amb capitells mensuliformes. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Torre de la Pujada dels Alemanys.

A Girona, municipi del Gironès, es troba aquesta edificació del segle XIX que probablement formava part de la línia de torres de telegrafia òptica civil Barcelona-La Jonquera, encara que la seva identificació exacta ha estat motiu de debat entre historiadors. Protegida com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Girona, al Gironès, es troba aquest conjunt de porxos gòtics del segle XIV construïts amb carreus de pedra ben tallats, situats al carrer Cort Reial. Les arcades sostenen els sostres del primer pis dels edificis que envolten una petita placeta, destacant-se per la seva porta dovellada conservada a la façana interior. L'edifici es manté en bon estat i acull actualment taules de bars i locals comercials que dinamitzen l'espai.

A Madremanya, municipi del Gironès, es conserven les restes d'un recinte emmurallat medieval del segle XIII, format per quatre portals amb passos coberts i restes de torres. L'església parroquial fortificada de Sant Esteve destaca pel seu matacà i les espitlleres que confereixen aspecte defensiu a l'absis romànic. Protegit com a BCIN, el conjunt es manté en bon estat de conservació.

L'església de Sant Esteve de Madremanya, al Gironès, és un edifici romànic del segle XIII de grans proporcions amb doble funció religiosa i defensiva, que destaca per la seva austera fesomia i elements de fortificació com torres de guaita i matacà. L'edifici, en bon estat, presenta una capçalera semicircular amb arcuacions llombardes, nau coberta per volta de canó i diverses ampliacions dels segles XVI i XVIII. L'accés és restringit.

L'església parroquial de Sant Genís es troba a Cervià de Ter, municipi del Gironès. Documentada des del segle XI, l'edifici actual és del segle XVIII amb elements barrocos destacats, com la portalada rectangular, el rosetó i el campanar de cadireta. Malgrat l'incendi de 1936 i les restauracions posteriors, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Cervià de Ter, municipi del Gironès, es troba l'església romànica del segle XI del prioral benedictí de Santa Maria, fundada el 1053. L'edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis destaca pel seu portal d'entrada amb tres arquivoltes i el claustre amb arcs de mig punt. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat. --- Dades tècniques: - Caràcters: 347 - Paraules: 54 - Frases: 3

A Campdorà, entitat de població de Girona al Gironès, es troba aquesta església romànica del segle XII, modificada al segle XVIII, que conserva elements originals com un retaule d'alabastre policromat i un campanar de base quadrada. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, presenta una façana principal amb entrada neoclàssica datada al 1760 i està totalment arrebossat, amb la sagristia enllaçada a la rectoria adjacent.

A Sarrià de Ter, municipi del Gironès, es troba aquest edifici dels segles XIX i XX obra de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, un dels més destacats precursors del noucentisme català. L'edificació es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial documentada.