Monestir de Santa Maria – Cervià de Ter / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Cervià de Ter, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).

Època: Segle XI  - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Visitable. Hem aparcat al davant.

Altres noms:

Accés – Visitat el 24/06/2016:

El trobarem a la confluència dels carrers Quintana i Priorat. Al costat hi ha l'Ajuntament.

Localització: N 42 04 04.5 E 02 54 44.8 – Altitud aprox. : 42 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació, força extensa. (Juny 2016):

" Descripció

El prioral benedictí de Santa Maria de Cervià de Ter fou fundat l'any 1053 per Silvi Llobet, senyor del castell de Cervià.

L'església és un edifici romànic del segle XI, de planta basilical, amb tres naus de dos trams i tres absis oberts al transsepte.

 La nau central, més alta, es cobreix amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle.

 Els absis són mancats de decoració a l'exterior.

 El portal d'entrada és format per tres arquivoltes en degradació, amb una motllura exterior.

El campanar d'espadanya és rematat per un afegit d'època posterior.

El claustre, situat a migdia de l'església, conserva dues ales romàniques, amb un seguit d'arcs de mig punt sostinguts per columnes llises i capitells trapezials, també llisos.

 En una època indeterminada a causa de la manca de documentació, però que podria correspondre a la primera meitat del segle XIV, s'amplià el claustre amb unes senzilles arcades de mig punt, i un pis superior. De tota manera, fou encara reformat el 1746-53, època de què datarien també alguns cossos del costat SE, l'adequació d'algunes sales de l'ala S, així com diversos altars barrocs que foren destruïts el 1936.

El mes d'octubre de l'any 2000 es realitzà un seguiment arqueològic a l'interior de l'església de Santa Maria amb motiu del Projecte de restauració de l'interior de l'església del Monestir de Cervià de Ter per part del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona.

 Durant el seguiment arqueològic es documentaren les següents fases: 

 NIVELLS INICIALS: SEGLES XI I XII.

Les restes més antigues que es van documentar dins l'àmbit de l'església corresponen als nivells fundacionals registrats a la zona de la capçalera, especialment dins de l'espai de l'absis principal.

Aquestes es limiten, bàsicament, a la descoberta de les banquetes de fonamentació dels tres absis, just a nivell d'aflorament, sense poder arribar a conèixer totalment la seva estructura. A l'exterior de l'església, davant la façana, es va observar la presència d'un mur situat a 4,80 m de l'actual façana, que podria correspondre amb l'antiga façana. 

REFORMES AL PRESBITERI DURANT EL SEGLE XIII.

Durant el segle XIII es realitzaren unes reformes a l'absis principal. Sembla que és en aquest moment quan es construeix d'obra la base d'altar del presbiteri. 

ENDERROC PARCIAL DE L'ESGLÉSIA AL SEGLE XV.

En un moment inicial del segle XV es produí la reconstrucció de la façana del temple 4,80 m més a llevant de l'original. Els elements que ho confirmen són la llinda i el timpà del nou portal d'entrada a l'església.

No es coneixen les causes que provoquen aquest enderroc i posterior reforma, ja que manquen dades documentals al respecte, i més encara és difícil comprendre el perquè no es va reconstruir el mur en el mateix punt i no més enretirat.

 A partir d'aleshores els canvis en l'edifici degueren ser considerables, sobretot tenint en compte la llargada que es va perdre: va desaparèixer una crugia, amb els pilars corresponents de suport dels arcs formers i torals i, amb això, bona part de l'espai practicable dins les naus.

 No hi ha dades concretes sobre canvis en els nivells de paviment. En cap punt de les naus ha estat possible superar els sòls que apareixen per sota dels nivells del XVIII i, per tant, poder-los datar amb seguretat. Malgrat tot, es fa evident la presència d'un ús continuat d'uns paviments de rajols, amb nombrosos refets, els més antics dels quals podrien estar en ús en aquesta fase dels segles XIV i XV.

És també a partir d'aquest moment quan es disposa el paviment de còdols reservat a l'espai de l'entrada de l'església, ocupant el sòl de tota la crugia. És un terra fet a base de petits còdols, de mides escollides, que dibuixen, com a element central, uns motius florals de forma esquemàtica, geomètrica, entrellaçant cercles. A banda i banda de les flors hi ha un traç línial en espina de peix que delimita el dibuix.

 També cal comentar el desnivell que presenta l'església entre la façana nord i la façana sud, d'aproximadament 1 metre. Aquest desnivell afectava als nivells originals de circulació de l'interior del temple, provocant una major alçada en els paviments de la nau nord respecte a la resta de l'edifici, que podria resoldre's a través d'uns graons. Aquest desnivell, però, s'anul·larà posteriorment deixant a ras tots els paviments de l'església.

No hi ha dades certes sobre en quin moment va tenir lloc aquesta reforma, però se sap que almenys estava feta durant l'ús del paviment de còdols esmentat, així com dels sòls de rajols petits i quadrats de la resta de l'església; aleshores, possiblement cal considerar-la contemporània a la reforma de la façana abans esmentada.

PAVIMENTACIÓ DE L'ESGLÉSIA AL SEGLE XVI-INICIS XVII.

A l'espai del presbiteri es documenten les restes d'una nova pavimentació feta a base de rajols de 15x30 cm disposats a la mescla. Aquest sòl està força ben conservat i cobreix la capa de còdols relacionada amb la base d'altar.

 Aquest paviment de rajols funciona clarament amb uns antics graons d'accés al presbiteri que foren totalment destruïts en fer l'escala del segle XVIII que avui dia es veu.

En el moment d'ús d'aquest paviment, potser ja plenament dins del segle XVII, cal comentar la presència d'unes estructures adossades a la cara oest dels segons pilars sud i nord respectivament conforme s'entra a l'església.

 Es tracta d'una mena de banquetes de forma rectangular, que sembla que es tractaria de la base per a unes trones, avui desaparegudes.

 També en relació a aquest nivell de pavimentació de l'església i els seus usos posteriors, cal comentar la troballa de quatre fosses d'inhumació: una a l'absis principal, dues al mig de la nau central i la darrera al braç del transsepte corresponent a la nau nord.

Una altra petita fossa fou localitzada en un extrem de la base d'altar. Finalment cal considerar en aquesta fase l'existència d'un tancament per la capella de l'absis lateral sud, fet amb uns murets d'obra que delimiten un espai de 3 m de llargada d'est a oest, per l'amplada de l'absis, 3,60 m, amb una porta d'entrada al centre del muret. Aquesta estructura es troba en estat molt precari ja que fou totalment arrasada arran de les reformes del segle XVIII.

RENOVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL TEMPLE A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVIII.

Per la documentació existent a l'Arxiu Diocesà de Girona, se sap que des de mitjan segle XVIII es va procedir a una renovació i restauració del temple. Es va reformar l'altar major i també la resta d'altars de l'església, així com una reforma en la pavimentació.

 A l'espai de l'absis lateral sud, i en un moment anterior a la reforma del paviment, cal situar l'enderroc del tancament de la capella de l'absis lateral sud. Els murs que la delimitaven davant l'absis s'enderroquen i damunt seu s'estén un paviment de rajols. La pavimentació de l'església d'aquest moment avançat del segle XVIII suposà l'anul·lació de les fosses d'inhumació existents i la recuperació de les làpides com a paviment per la nau central.

 Durant aquestes reformes també tingué lloc la pèrdua de bona part de les pintures que conservava l'església fins al moment.

 Segurament en aquest període, dins del segle XVIII o poc abans, tingué lloc la construcció del cor, el qual ja no es va poder veure per haver estat enderrocat en una de les fases de recuperació de l'església del monestir.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


Altres llocs interessants per veure a Cervià de Ter:


Antics Safaretjos públics


 


 Un bonic treball de paleta, una paret amb còdols de riu