Resultats de la cerca

Al cim d'un pujol sobre Tona (Osona), es conserva la torre del castell medieval, edifici rectangular de pedra i calç del segle IX, construït amb la tècnica de l'encofrat. La torre, de malmesa conservació, presenta erosió al sector superior i està separada del pla per un fossat artificial. Protegida com a BCIN, forma conjunt amb l'església romànica de Sant Andreu.

Al nucli històric de Vic (Osona), es conserven les restes d'un casal romànic del segle XI, documentat el 1088, que s'alçava entorn d'un temple romà que li servia de pati central. L'edifici va ser enderrocat el 1882 per descobrir el temple, quedant només la façana nord i altres restes notables. Està protegit com a BCIN i té accés restringit, però és visitable dins d'un recorregut turístic senyalitzat pel nucli històric de la ciutat.

El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.

Altres noms: Castell dels moros.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, es conserven les restes d'una casa forta del segle XII documentada des de 1147, també coneguda com a Castell dels moros. L'edifici civil presenta grans murs de quatre metres de gruix orientats de nord a sud, amb restes de volta de canó, espieres i una cambra coberta, tot mostrant característiques defensives.

L'ermita de Sant Quirc de Taüll es troba a les afores de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Es tracta d'una petita església romànica del segle XII, situada a 1.600 metres d'altitud sobre un replà que domina la vall, amb una façana de ponent que ofereix magnífiques vistes. L'edifici, declarat bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i presenta greus esfondraments a la teulada.

Sant Vicenç de Rus és una església situada al nucli de Castellar de n'Hug, al Berguedà, construïda al segle XII en estil romànic sobre restes altomedievals. L'edifici de nau única destaca per l'absis amb finestra de doble esqueixada, el campanaret quadrat i les pintures murals gòtiques i romàniques que conserva.

Altres noms: Església de Sant Joan de Cornudella.

Sant Joan de Cornudella és una petita església romànica del segle XI situada a les afores de Castellar de n'Hug, al Berguedà, a 1475 metres d'altitud. L'edifici destaca per la seva nau de volta reforçada amb arcs torals i el seu campanar en forma d'espadanya, amb parets que evidencien dues èpoques constructives diferents.

L'ermita romànica de Sant Pere d'Auria es troba al terme municipal de Campdevànol, al Ripollès, a 1100 metres d'altitud. Edifici del segle XIII de planta de creu llatina, consagrat el 1235, destaca per les seves excepcionals vistes sobre la comarca fins al Pedraforca. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Col·legiata de Sant Pere de Ponts i/o Canònica de Sant Pere.

A les afores de Ponts, a la comarca de la Noguera, es troba la Col·legiata de Sant Pere, un edifici romànic del segle XII restaurat i visitable. Destaca pel seu cimbori octogonal amb decoració llombarda, la volta de canó i els tres absis trebolats. Declarat monument nacional el 1931, es conserva en bon estat gràcies a la restauració realitzada per l'Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts.

Al poble de Gualter, municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), es troba el Monestir de Santa Maria de Gualter, una església basilical romànica del segle XII que destaca per la seva estructura de tres naus amb absis major i cimbori octagonal. Greument danyat durant la Guerra Civil per l'explosió d'un polvorí, ha estat restaurat parcialment en els últims anys, conservant la galeria sud del claustre romànic original amb arcs de mig punt.

Altres noms: Torre de les tinyoses.

La Torre de les Conclues, situada a Corçà, municipi d'Àger a la Noguera, és una fortalesa del segle XIII que funcionava com a lloc de vigilància dels estrets de la Noguera Ribagorçana. L'edificació, també coneguda com a Torre de les Tinyoses, es troba en estat malmès i actualment és accessible als visitants. Modernament va servir per tancar ramats malalts.

Al poble d'Àger, a la Noguera, es troben les restes malmeses d'una capella del castell de Sant Llorenç, edificació medieval del segle XI situada a 1050 metres d'altitud. Les restes són força nombroses i rellevants, envoltades per impressionants espadats que ofereixen precioses vistes dels voltants. L'accés és lliure i l'edificació es pot visitar sense restriccions.

Altres noms: Castell del Puig de Meià

Castell medieval del segle XI situat a Vilanova de Meià, a la Noguera, a 913 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció robusta de la qual es conserven les restes de la base d'una torre, actualment en estat malmès però accessible lliurement. Prop del castell s'hi troba l'ermita romànica de la Mare de Déu del Puig de Meià, del segle IX.

El castell de Sant Llorenç es troba al nucli de Sant Llorenç de Montgai, municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera. Es tracta d'una fortificació medieval del segle IX, actualment malmesa, de la qual només subsisteixen alguns habitacles coberts i trams de muralla. Tot i el seu estat ruïnós, el lloc conserva rastres evidents d'ocupació humana i ofereix vistes panoràmiques de 360 graus des de la seva ubicació a 552 metres d'altitud.

Altres noms: Castell de Valldàries

A Vilanova de l'Aguda, municipi de la Noguera, es troben les restes del castell de l'Aguda, una fortificació del segle XI constituïda per una torre mestra circular i una nau, documentada des del 1022. L'edifici es troba molt malmès, amb només enderrocs i fragments de mur dels carreus del període romànic, mentre que la nau adjacent conserva millor estat.

A Corçà, municipi d'Àger a la Noguera, es conserven les restes d'una fortalesa de defensa avançada del Castell de Sant Llorenç dels segles XI-XII. L'únic element visible és una torre que forma part del Castell de la Pertusa, situada a 663 metres d'altitud. L'estat de conservació és precari i la protecció és desconeguda.

Castell d'origen islàmic del segle IX situat a Castelló de Farfanya, a la Noguera, que fou remodelat després de la conquesta cristiana del 1116. Presenta una planta trapezoïdal amb estructures defensives andalusines, torres semicirculars i cambres medievals, tot i que actualment es troba malmès. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional amb accés lliure.

Castell de Montpalau situat al terme municipal de Pineda de Mar, al Maresme, és una fortificació del segle XV actualment molt malmesa. L'edifici presenta danys estructurals significatius amb blocs de paret caiguts, però és accessible lliurement des del camí de senderisme que puja fins al turó on es troben les seves restes.