Ermita de Sant Quirc de Taüll – La Vall de Boí / Alta Ribagorça

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de Taüll, l’entitat de població amb més habitants del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida.

Època: Segle XI – Romànic (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN.

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Magnífiques vistes.

Disposa d'una zona de pícnic, amb taules, bancs i fins i tot una barbacoa.

Altres noms:

Accés - Visitada el 20/09/2012:

Continuant circulant per la carretera per on hem arribat a Taüll (L-501), passarem per davant de l’Església de St. Climent de Taüll, deixant-la a l’esquerra.

La carretera ara envoltarà el poble i a la sortida  d’aquest ens dirigirà cap a l’indret conegut amb el nom de Pla de l’ermita.

Arribats a aquest lloc, a l’entrada mateix, a la dreta, aparcarem el vehicle (42 30 59.10 00 51 22.53) i ens dirigirem, a peu, (hi ha una indicació) cap a l’ermita, on hi arribarem al cap d’uns 10 minuts de suau i relaxant caminada.

Localització: N 42 30 49 E 00 51 10 – Altitud: 1607

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):

“ Descripció

L'ermita de Sant Quirc de Taüll s'assenta sobre un replà o vall suspesa, a uns 1.600m d'altitud, sobre de Taüll. La seva situació la converteix en un element paisatgístic significatiu. La seva façana de ponent dóna gairebé al marge del tall del replà, des d'on es domina la vall de Taüll.

 L'edifici és una petita església d'una sola nau, coberta a dues vessants de llosa de pissarra sobre encavallades de fusta, capçada per un absis amb coberta de volta. La teulada cònica de l'absis, a un nivell més baix que la de la nau, reflecteix a l'exterior la configuració d'espais interiors diferenciats. Al centre de l'absis, s'obre una espitllera. A la façana de migdia es situa la porta d'accés, formada per un arc de mig punt de pedra rústega, adovellat, recolzat sobre impostes i amb extradós formant un petit ressalt.

L'edifici s'assenta sobre rocs irregulars i de notables dimensions, probablement procedents d'esllavissades produïdes per l'erosió de la glacera que li serveixen de base rocs de la mateixa naturalesa s'escampen al voltant de l'església. A la façana nord hom pot veure, no gaire lluny de l'absis, la marca d'una gran arcada de pedra tosca, tapiada i amb l'aperdat parcialment esbotzat, que fa evident l'existència d'una perforació del mur potser per accedir a una capella lateral, afegida després de la primera etapa constructiva i suprimida posteriorment. El fet que no es vegin senyals d'arrencada dels murs podria indicar que l'esmentat annex hauria estat adossat sense encaix al mur. Els murs, de carreus de pedra desbastada prou irregulars, presenten diferència en el seu aparell sembla que la capçalera (l'absis més un terç aproximadament de la nau) podria pertànyer a una etapa constructiva anterior a la de la resta de la nau, on els carreus estan disposats de forma molt més regular.

Amb tot, és molt difícil establir una cronologia de la seqüència constructiva, problema freqüent en aquest tipus d'esglesioles, pel seu aïllament i consegüent manca de vinculació als corrents artístics. Solament ens hi podem acostar a través de l'entorn històric de la zona i dels pocs elements definidors que l'edifici ens mostra.

 Així, la construcció d'aquesta esglesiola romànica podria situar-se entre finals del segle XI i les primeries del XIII. A l'interior, molt abandonat, hi ha un banc corregut lateral construït amb carreus de pedra. El paviment de la nau està format per grans lloses mentre que el del presbiteri està construït per rocs. A l'angle NW dels peus hi ha una pica. La coberta, sostinguda per encavallades de fusta a la nau i volta a l'absis, està molt malmesa, mostrant greus esfondraments a la teulada. Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Pica de pedra buidada.

Notícies històriques

Les petites esglesioles alçades als estadis superiors de la Vall de Boí, força nombroses, no es troben referenciades en les escriptures antigues. En aquest sentit res es pot aportar sobre la seva implantació, promotors o vinculació amb l'estructura eclesial.

 En termes generals no sembla que la seva cronologia pugui ser gaire anterior al s. XII, i sense excavacions arqueològiques no es possible aventurar hipòtesis sobre la preexistència d'establiments culturals anteriors, cristians o pagans.

Les capelles es troben tant a la solana com a l'obaga de la Vall, aïllades, mancades d'associació directe amb assentaments actuals o desapareguts. La cota on s'estableixen voreja els 1400-1500 m. i es situen sobre dels nuclis poblats del fons de la Vall, amb els quals mantenen una certa relació cultural, cas de les esglesioles de Sant Cristòfol d'Erill-la-Vall, actualment desapareguda, Sant Quirc de Durro o el mateix Sant Quirc de Taüll.

Per la seva ubicació, el caràcter de la implantació, no vinculada ni generadora de cap assentament proper, i sense titularitat parroquial, cal entendre aquests petits santuaris com a fites en el territori.

 El seu emplaçament, lluny de ser aleatori, remarca la zona intersticial entre les terres de conreu i les altes pastures, és a dir els límits de l'espai social treballat per les poblacions de la zona.

 Sant Quirc de Taüll, com les altres capelles d'aquesta mena, és el santuari que marca els termes del paisatge agrícola i ramader. Estatge d'un intermediari sagrat, el sant titular desplega al seu entorn el que s'anomena territori de gràcia, damunt del qual exerceix la seva protecció sobrenatural de manera que la capella esdevé un lloc rellevant en la definició de l'espai simbòlic i social. “

Edificacions properes: 

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alta Ribagorça : Veure en un mapa més gran.