Resultats de la cerca

L'església de Sant Vicenç de Sallent, situada al nucli de El Sallent a Santa Pau (Garrotxa), és un petit temple romànic del segle XII amb nau única i absis, que conserva un notable baix relleu romànic al cor amb escenes de caça i jurament de fidelitat. L'edifici ha rebut importants afegits dels segles XVIII i XIX, inclosos una sagristia, altars laterals i una porta neoclàssica datada el 1868.

Altres noms: Restes de l’antiga església de Bellpuig

A Tortellà, a la Garrotxa, es troben les restes de l'antiga capella del castell de Bellpuig, edificació romànica del segle XI actualment en ruïna. Només en conserven les parets exteriors, completament envoltades per vegetació exuberant que n'ha mimetitzat les restes amb l'entorn. L'estat malmès de l'estructura i la manca de protecció oficial en fan un jaciment arqueològic de difícil accés i visita.

El monestir benedictí de Sant Benet de Bages, situat a Sant Fruitós de Bages (Bages), és un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya. Edifici romànic del segle XII amb elements des de l'època fundacional, destaca pel seu claustre amb 64 capitells de gran valor iconogràfic i l'església de planta de creu llatina. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és visitable amb accés lliure.

Altres noms: Antiga església de Sant Pau de Segúries

L'església de Sant Pau de Segúries, situada a les afores del municipi del mateix nom al Ripollès, és un edifici barroc del segle XVII construït el 1693 en substitució d'una església medieval enderrocada el 1688. Destaca per la seva planta rectangular amb tres naus, volta de canó i un campanar massís, així com per l'Esquellerida, una roda de fusta amb dotze campanes petites d'origen medieval.

L'ermita de Sant Miquel del Mont es troba al cim de la Serra de Sant Miquel del Mont, a la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa. Es tracta d'una església romànica del segle XII construïda sobre possibles estructures anteriors, amb accés restringit i en bon estat de conservació. Des d'aquest lloc s'hi gaudeix de vistes panoràmiques esplèndides sobre la vall de Bianya, la fossa d'Olot i les terres circumdants.

L'església de Sant Salvador de Bianya, situada al nucli de Sant Salvador de la Vall de Bianya a la Garrotxa, és un temple romànic del segle XII que destaca pels seus elements escultòrics decoratius, especialment les mènsules de la façana sud amb representacions de cares humanes i animals.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.

Sant Martí del Clot, a La Vall de Bianya (Garrotxa), és una església romànica del segle XII sobrealçada, documentada des del 1145. Modificada després dels terratrèmols del segle XV i renovada al XVIII, conserva elements romànics com un fris amb mènsules i un campanar de torre. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Església romànica del segle XII situada a Sant Martí del Clot, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Edifici d'una sola nau amb absis semicircular i campanar de torre quadrada, que presenta modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit i no és lliurement accessible.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es troba aquest pont medieval de carreus ben escairats amb una àmplia arcada central i una de menuda, ubicat prop del molí d'en Solà. Construït en època medieval posterior al romànic, forma part de la ruta històrica que unia la Vall de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses.

L'església de Sant Pere Despuig es troba al nucli de Sant Pere Despuig, municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Es tracta d'una església parroquial romànica del segle XII aixecada sobre un petit puig, posteriorment modificada, especialment al segle XVIII quan s'amplià vers els costats nord i sud.

Església parroquial de Castellar de la Muntanya, situada a la Vall de Bianya, municipi de Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa. Temple romànic del segle XII d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular, que destaca com a mostra del romànic garrotxí. L'edifici es troba en bon estat de conservació, tot i que l'accés no és lliure i requereix autorització prèvia.

Sant Andreu del Torn es troba al Torn, petit veïnat de Sant Ferriol, a la Garrotxa. Aquesta església, documentada des del segle X, va ser bastida al segle XVIII sobre estructures romàniques i preromàniques, conservant elements antics com una pica romànica ornamentada. Destaca pel seu ferrellat romànic amb cap de drac i la reixa del cementiri de 1885, mantenint bon estat general, tot i que l'accés és restringit.

La Capella de Santa Magdalena es troba a Argelaguer, municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta de l'antiga capella del castell de Montpalau, documentada des del segle X, amb una estructura senzilla d'una nau i absis semicircular, porxo posterior i espadanya d'una obertura recentment restaurada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

L'Església de Sant Miquel de la Miana es troba al disseminat de La Miana, municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa. Es tracta d'una església romànica del segle XII en estat ruïnós, destacable per la seva porta d'entrada cega, la finestra central de l'absis ornada amb columnes estriades i capitells decorats, i el seu campanar de torre rectangular amb data de 1683.

A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba aquesta ermita romànica del segle XII, edifici d'una sola nau amb absis i teulada de teula àrab que conserva elements originals com la porta d'arc de mig punt adovellada i un campanar de cadireta. Construïda amb recursos precaris però dotada de privilegis, presenta afegitons posteriors del segle XVIII per reforçar l'absis.

A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle IX com a monestir benedictí, amb l'actual temple construït al segle XVIII. L'edifici conserva una torre medieval de secció circular i destaca pels seus púlpits decorats amb estuc blanc i detalls daurats, així com pels retaules dels altars. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A Olot, capital de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, un edifici neoclàssic del segle XVIII amb planta de creu llatina i façana construïda l'any 1800. Destaca per la seva Porta dels Morts amb rajols vidriats de colors, les claus de volta decorades i un notable conjunt de béns mobles com retaules, escultures i pintures dels segles XVII al XX. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.