Església de Sant Vicenç del Sallent – Santa Pau / Garrotxa

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A El Sallent, entitat de població de Santa Pau, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Garrotxa (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés – Visitada: 11/05/2018.

0 - El punt d’inici d’aquesta edificació ha estat un lloc – 42 09 13.5 02 36 48.2 – que trobarem més endavant del PK nº 13 de la carretera GI-524, on hem pres una sortida indicada – El Sallent - que accedeix a una curta baixada que ens situa al davant d’aquesta esglesieta. A la imatge de Google Maps, es  veu un senyal de tràfic. És una limitació de velocitat.

Aparcament als voltants.

Localització: N 42 09 15.9 E 02 36 53.3 - Altitud: 339 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Maig 2018):

“ Descripció

Petit temple d'origen romànic, d'una sola nau i un sol absis; orientada de llevant a ponent i amb molts afegits del segle XVIII (sagristia, quatre altars laterals, baptisteri i cor).

 Està decorada amb pintures del segle passat (volta i absis); a l'altar principal hi figuren tres sants de fàbrica olotina: Sant Miquel Arcàngel, Sant Vicenç i Sant Antoni Abat.

La porta d'ingrés és d'època neoclàssica molt avançada (llinda datada al 1868).

En un finestral exterior es pot veure la data de 1758. El campanar era d'espadanya i fou transformat en torre al segle XVIII.

Hi ha làpides molt espatllades que serveixen per enllosar el terra, de 1759, 1776, etc.

Al temple fa, a l'interior, 4 m d'amplada per 11 m des de l'arc toral fins la porta. El gruix dels murs és de 1,5 m.

El baix relleu romànic, es troba situat al cor de l'església. D'ell arrenca un arc toral, que possiblement es conserva de la primitiva església romànica.

El plafó està realitzat en baix relleu i es troba situat al costat de l'epístola. Originàriament representava tres escenes, separades per petites arcuacions: la primera està totalment mutilada, la segona representa un caçador amb un arc a la mà i una peça (conill o llebre) penjada a l'esquena. Va vestit amb una pellissa de pell cenyida per un cinturó de qual penja un petit punyal.

En la tercera escena apareixen dos personatges, a l'esquerra un d'ells està assegut sobre un escambell, porta barba i una túnica fins als peus, molt plegada.

 A la dreta, apareix agenollat l'altre personatge, vestit amb una mena de casulla ornada amb una creu encerclada. És una escena de jurament de fidelitat. Es creu que pot representar l'abat de Banyoles, Ansemund, oferint homenatge de mans al rei de França, Lluís el Tartamut, en el 880.

Tot el plafó està envoltat per decoracions de flors, llaços i pinyes.

La pica del segle XVIII es troba a la primera capella de la dreta de l'església de Sant Vicenç de Sallent. La seva forma és de copa de vuit cares, damunt d'una columna vuitellada. En una de les esmentades cares hi porta esculpida la data; 1769. 

L'alçada total sense tapa és de 106 cm. El diàmetre de la part superior és de 64 cm, i el perímetre de 2 m. L'alçada de la copa és de 50 cm i la de la columna de 56 cm.

Notícies històriques

La primera notícia històrica de l'església de Sant Vicenç de Sallent és el diploma de Lluís el Tartamut, rei de França, que fa donació d'aquesta església al monestir de Sant Esteve de Banyoles i al seu abat Ansemend, al concili de Troies l'any 880.

Es torna a confirmar la possessió de Sallent a favor del monestir de Banyoles en les butlles de Benet VIII (1017), Urbà II (1097) i Alexandre (1175).

L'abat del monestir de Banyoles, Pons de Canadell, compra l'any 1364, a carta de gràcia, i per 50.000 sous, a la reina d'Aragó dona Elionor, el lloc de Sallent. L'any 1392 passa en poder de la família Santa Pau.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: