Resultats de la cerca

A Cervelló, municipi del Baix Llobregat, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des del 904, que consta de dos recintes amb torres, habitacles coberts i una capella romànica amb volta apuntada construïda amb pedra rogenca ben escairada. L'edifici, malmès i parcialment engolit per la vegetació, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és accessible lliurement des d'una pista de muntanya.

Al nucli de Les Besses, municipi de Cervià de les Garrigues (Les Garrigues), es troben les restes d'un castell del segle XIII, documentat el 1225, actualment pràcticament desaparegut. Només s'identifiquen amb dificultat algunes filades de pedres i la base d'una edificació rectangular al turó, juntament amb restes ceràmiques del període. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurament accessible i forma part d'un petit parc natural.

Castell de Fulleda, situat al turó que presideix el poble de Fulleda a Les Garrigues (Lleida), és una fortalesa medieval del segle XIII actualment pràcticament desapareguda. Es conserven només restes de murs amb grans carreus irregulars, vestigis d'una bestorre i possibles restes de fossat, destruïdes majoritàriament durant el segle XX. L'accés és lliure i es troba a 602 metres d'altitud.

A les afores de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), es troben les restes malmeses d'aquest castell dels segles XIV-XV, actualment d'accés lliure. Les ruïnes, difícils de localitzar, conserven només fragments de l'arc d'una porta i runa dispersa en un petit turó a 722 metres d'altitud.

El castell de Castelldans es troba al turó que presideix aquesta localitat de Les Garrigues (Lleida). Es tracta d'una fortificació documentada des del segle XI, de la qual avui només resten dues cisternes rectangulars i alguns trossos de paviment romànic, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'accés al cim, prohibit als vehicles, ofereix vistes panoràmiques esplèndides, tot i que l'edifici està pràcticament desaparegut.

A les afores d'Esponellà (Pla de l'Estany, Girona), es troben les ruïnes d'aquest castell dels segles XIII-XIV, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Malgrat estar malmès, conserva rellevants restes de muralla, una torre quadrada, una barbacana semicircular i cisternes que testimonien la seva importància estratègica medieval. L'accés és lliure i disposa de senyalització informativa.

A Siurana, entitat de població de Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona), es troben les restes d'un castell del segle X d'origen califal, reformat després de la conquesta cristiana. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici està malmès però visitable, situat en un esperó rocallós que domina el territori.

Altres noms: Castell de Fals.

Les Torres de Fals són dues torres medievals situades al terme municipal de Fonollosa, al Bages. Corresponen al segle XI i es troben en bon estat de conservació. Es desconeix la seva protecció oficial, però constitueixen un testimoni important de l'arquitectura defensiva medieval de la comarca.

A Monistrol de Montserrat, al Bages, es troba aquesta torre medieval dels segles XI-XII, actualment malmesa però d'accés lliure. Situada a 189 metres d'altitud, prop de la població, destaca per la seva presència visible des dels camins de senderisme de la zona. L'edificació roman sense protecció oficial documentada.

Situat en terrenys del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), trobem les poques restes del castell de Castellfollit que és de l'època medieval.

El castell de Roset es troba al municipi de Vilada, a la comarca del Berguedà. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, actualment malmesa, de la qual es conserven restes força rellevants escampades pel turó. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda, oferint impressionants vistes des de la seva ubicació a 1.023 metres d'altitud.

Castell d'Olivella, al terme municipal d'Olivella (El Garraf, Barcelona). Edifici fortificat dels segles X-XII documentat des de l'any 992, amb planta trapezoïdal construït amb pedra poc treballada. Actualment pràcticament desaparegut, conserva només algunes restes de murs; al segle XVIII s'hi va construir un molí aprofitant una torre circular. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Altres noms: També se'l coneix amb el nom de Castellet del Garraf

Al massís del Garraf, a Sitges (comarca del Garraf, Barcelona), es troben les restes d'aquesta fortificació medieval documentada des del segle XII, possiblement vinculada a un monestir-castell construït el 1159. L'edifici, protegit com a BCIN, es conserva malmès amb només dos espais coberts amb volta, el portal d'entrada i la base d'algunes espitlleres, adaptant-se a la roca del promontori.

Altres noms: segons la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* també es coneguda amb els noms de Torre de Salvaterra o de Gandesola, de Cervelló i possible Torre d'Almucatán.

Torre medieval del segle XIII situada al nord-oest de Benissanet, a la Ribera d'Ebre, que controlava el camí de Salvaterres. Es conserven parcialment els murs de aquesta casa forta de planta rectangular amb espitlleres i coronament almenat, bastida en pedra i morter. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

Al terme municipal de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, es troben les ruïnes del Castellet de Banyoles, una fortificació medieval situada en un lloc encimbellat sobre el riu Ebre. La construcció, feta amb tàpia sobre base de pedres i envoltada per un fossat excavat a la roca, es conserva parcialment amb alguns panys de paret d'alçada variable.

Al Coll del Ventall de Tivissa (Ribera d'Ebre), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del segle XII, possiblement d'origen àrab, amb murs de pedra irregular lligada amb morter de calç. Del conjunt només en queda la base, amb evidències de muralles i murs paral·lels que ocupaven uns 40 metres de llargada.

Altres noms: El Castellet, Castell nou, Castell carlí o carlista

Fortificació emmurallada del segle XIX situada dalt d'un turó que domina Flix, a la Ribera d'Ebre. Construïda el 1837 durant la guerra Carlina amb tres torres circulars unides per murs espitllerats, destaca la torre sud-oest de tipus fort de Vauban. Protegida com a BCIN, es troba malmesa però accessible i ha estat parcialment restaurada.

Al municipi de Camprodon (Ripollès), les ruïnes d'aquest castell medieval documentat des del segle X conserven restes de muralles, torre i doble recinte emmurallat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès prop de l'església romànica de Sant Andreu, a 1.054 metres d'altitud, amb accés lliure i impressionants vistes de la muntanya.