Resultats de la cerca

A Clariana de Cardener, al Solsonès, es troben les restes d'un castell medieval dels segles XI a XIII amb una torre quadrada sobre l'antic portal d'accés i l'església primitiva de Sant Serni, ambdós en estat molt malmès. Els elements supervivents són característics de l'arquitectura medieval, però l'interior de l'església està completament arruïnat i presenta perill d'esfondrament.

Altres noms: Torre d'en Calbo / Torre de'n Gimeno

Torre defensiva del segle XVI situada al terme municipal d'Alcanar, al Montsià. Edifici de base quadrangular posteriorment ampliat en forma de masia, amb matacà i volta de canó a l'interior, que formava part de les fortificacions costaneres dels Alfacs construïdes per Tortosa contra els pirates. Protegida com a BCIN, es troba molt malmesa i totalment abandonada, però amb accés lliure.

Altres noms: També coneguda per torre de n'Urbano

Torre fortificada del segle XVI situada al terme municipal d'Alcanar, al Montsià (Tarragona), de planta quadrada amb murs de maçoneria i angles de carreus de pedra picada. Forma part del conjunt de torres defensives dels Alfacs, construïdes en el darrer quart del segle XVI per protegir la costa dels atacs de pirates turcs i àrabs, amb doble missió de defensa i vigilància.

Altres noms: També és coneguda com a torre d'en Pasqualet o d'en Pascualot.

A Alcanar (Montsià), aquesta torre de base quadrangular del segle XVI forma part de les "Torres dels Alfacs", una línia de defensa litoral construïda en el darrer quart del segle XVI contra els atacs de pirates turcs i àrabs. Edificada amb pedra de cantera i carreus ben tallats, destaca pel seu matacà i la volta de canó de la planta baixa, tot i que ha estat reformada modernament amb modificacions a la coberta i un porxo afegit.

Torre defensiva del segle XVI situada a la badia dels Alfacs, al municipi d'Amposta (Montsià). Construïda per ordre de Felip II l'any 1576 per protegir el port contra la pirateria sarraïna, actualment només en resta la base massissa de planta quadrada amb grans carreus de pedra. L'edificació es troba molt malmesa, desmantellada parcialment el segle XX, amb accés lliure però de difícil aproximació.

A Queralbs, al Ripollès, es troba aquesta església romànica del segle XII, situada a la part més alta de la població pirinenca. Presenta una nau amb absis semicircular i un nàrtex amb sis arcades reposant sobre columnes amb capitells esculpits, mentre que el creuer és més tardà, reconstruït després del terratrèmol de 1427. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Situada a Camprodon, al Ripollès, aquesta torre gòtica del segle XIV és una edificació aïllada de planta quadrada amb funció defensiva i de vigilància sobre la vall del Ter. Construïda en pedra amb sis metres de cantó i dotze d'alçada, presenta espitlleres i finestretes, i es manté sòlida malgrat una gran esquerda a la banda sud. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és d'accés lliure i es troba a 1.149 metres d'altitud.

Altres noms: El castell

A Vilallonga de Ter (Ripollès), aquesta antiga casa forta del segle XII és un edifici rectangular amb torre central i espitlleres que destaca per les fileres d'opus spicatum dels seus murs i l'interior espectacular. Documentada des del 1385, va servir com a defensa de la Vall de Ter i possiblement com a mitjà de comunicació entre castells propers. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat després de recent restauració de la coberta.

Altres noms: Castell de Baborers, La Talaia

Castell de Baborers, al terme municipal de Les Lloses (Ripollès, Girona), és una fortalesa medieval documentada des del segle XIII. Ubicat al cim de la Roca de Baborers a 857 metres d'altitud, conserva restes d'una torre i murs enrunats amb forats de pal. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba en estat de ruïna, parcialment absorbida per la vegetació.

A tocar del Catllar, a Vilallonga de Ter (Ripollès), es trobava aquest castell medieval situat al cim d'un turó amb extraordinari control visual de la vall. L'edifici, documentat des del 1125 i pertanyent a la família Descatllar, ja estava enrunat el 1362. Actualment desaparegut, protegit com a BCIN, només en resten restes de muralles i la plataforma on s'alçava la construcció.

El Castell de Rocabruna es troba al terme municipal de Camprodon, al Ripollès. Es tracta d'una fortificació altmedieval del segle X, situada estratègicament sobre un turó que domina la vall de Beget a mil metres d'altitud. Actualment malmès, conserva restes significatives de paraments de pedra amb opus spicatum, doble recinte de muralles, torres i una cisterna, que evidencien la seva importància medieval com a control dels passos pirinencs.

Castell medieval del segle IX situat a la vora del Santuari de Montgrony, dins el terme municipal de Gombrèn (Ripollès). Les primeres notícies documentals es remunten als anys 885 o 887, quan el comte Guifré el comprà al bisbe d'Urgell i el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Es troba desaparegut, sense restes conservades, havent-se perdut com a fortalesa molt aviat.

El Castell de Milany es troba a Vallfogona de Ripollès, al Ripollès. Es tracta d'una fortalesa del segle X, declarada bé cultural d'interès nacional, situada a 1.527 metres d'altitud sobre un turó inexpugnable. Actualment es troba molt malmès, amb només alguns paraments de pedra i restes de la torre de l'homenatge, però és accessible lliurement i ofereix panoràmiques excepcionals de la comarca.

Al llogaret de Llaés, municipi de Ripoll (Ripollès), es conserven les restes del castell de Lacesse, documentat des del segle X, que fou seu del domini del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'actual rectoria ocupa el lloc de l'antic castell, del qual romanen alguns murs i espitlleres visibles a la cara sud, mantenint encara aspecte de casa forta amb clos emmurallat.

A Campelles, al Ripollès, es troben les restes d'aquest castell del segle XII, construït amb pedra local i morter de calç en forma circular sobre un turó. De la fortificació només subsisteixen mínimes restes de murs i el fossat fossilitzat en el terreny, probablement erigida com a guàrdia estratègica durant les guerres medievals.

Altres noms: Castell de les Dames

Al municipi de Gombrèn (Ripollès), es trobava aquest castell medieval documentat des del segle XIII, també conegut com a castell de les Dames, que formava part de les defeses de la vall. Actualment desaparegut i protegit com a BCIN, només en resta el setial sense muralla visible al cim d'un turó a 1.123 metres d'altitud, amb vistes esplèndides sobre el poble.

El castell d'Abella es troba al poble d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà (Lleida), situat al cim d'una penya sobre la població. Construcció medieval del segle XI, conserva escasses restes, destacant un mur de tretze metres que tancava una estructura rectangular. Protegit com a BCIN, es troba en estat de ruïna amb accés lliure, a 980 metres d'altitud.

Altres noms: Recinte emmurallat de Vilamitjana

A Vilamitjana, entitat de població de Tremp (Pallars Jussà), es conserven restes d'un recinte emmurallat documentat des del segle XI, amb un portal d'accés a la vila closa que presenta arcs de mig punt adovellats i fragments de muralla. Del castell que presidia la vila només en resta el topònim, mentre que la població mantén els seus carrers estrets amb cases encara habitades.