Castell de Milany – Vallfogona de Ripollès / Ripollès

Valoració: 1 vot.
espereu…

El Castell de Milany està entre els municipis de Vidrà i Vallfogona de Ripollès - Wikipèdia.


F O T O S


castell-de-milany-091029_502

 

I T I N E R A R I


Situació: En terrenys del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) – Girona.

Època: Segle X - Generalitat de Catalunya*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya*

Estat: Molt malmès. Poques restes. Lliurament accessible. Panoràmiques sense fi pels quatre costats: des dels Rasos de Peguera a Coll d’Ares; Montserrat, el Pedraforca, el Canigó, el Cadí...

Altres noms:

Accés - Visitat el 29/10/2009:

Tant si procedim de Ripoll, com des d'Olot, accedirem a Vallfogona per la carretera N-260. Entrarem al poble i girarem pel segon carrer a mà esquerra, anomenat carrer Puig Estela. Anirem a parar a la plaça de la Salut (N 42 11 50.50 E 02 18 17.28), des d'on iniciem l'itinerari.

A l'esquerra veurem un petit cartell informatiu, de color verd: Al castell de Milany 8,7 km. Posem el compta quilòmetres del cotxe a zero.

Seguirem recte, pel carrer anomenat camí del cementiri, deixant a l'esquerra aquesta edificació i a la dreta una pista poliesportiva.

Sortirem del poble per una estreteta carretera asfaltada que al cap de poc es transforma en una pista de muntanya, perfectament transitable.

Sobrepassarem el lloc anomenat la font de la Tosca.

Al cap d'uns 5,9 km. i en una pronunciada corba a la dreta, travessarem de manera evident una ampla torrentera.

Hem deixat el cotxe (un vehicle convencional ) aquí mateix, estacionat al voral de la carretera, doncs a dia d'avui hi ha màquines treballant, que han convertit el camí en un fangar.

Uns pocs metres més endavant hi ha una desviació (42 10 28.85 02 17 37.93), amb un cartellet indicant que cal continuar per l'esquerra per anar a Milany. (Per la dreta aniríem a parar a una masia situada molt a la vora, on avui hi ha paletes treballant).

Continuem pujant. Al poc la pista es fa més ample. A estones pensem que no hauria estat gaire còmode el pas per aquesta zona amb un cotxe convencional.

Finalment arribarem a un pla (42 09 56.30 02 17 25.44) on el camí es mimetitza amb l'herba verda d’un prat. (Fins aquest lloc es podria accedir amb un vehicle 4x4).

Ara les restes ja son visibles, dalt del turó, des del bell mig del prat. Cal dirigir-nos cap a la dreta, localitzant  de manera intuïtiva un discret corriol, més evident poc després, que s'enfila decididament cap al cim del turó, molt proper. Els darrers metres de la pujada cal grimpar una mica, fins arribar a la planura superior on hi ha les minses restes de la construcció.

Les quatre pedres supervivents comparteixen el lloc amb dues antenes metàl·liques. Hi ha un cartell explicatiu de les vicissituds històriques d’aquesta edificació i dos plafons panoràmics que informen del relleu que ens envolta. També hi ha un vèrtex geodèsic.

El castell està edificat dalt de tot d’un estret turó, envoltat d'inexpugnables parets de roca, sent pràcticament accessible sols per un costat.

La duració de la caminada, des del lloc on hem deixat el cotxe, fins arribar al castell, ha estat d'uns 45 minuts, tot xino xano.

Localització: N 42 09 55.94 E 02 17 22.99 – Altitud: 1.527 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació - Abril 2020: 

Descripció

Castell termenat situat a la serra de Milany, sobre un turó que domina la vall que porta a Vallfogona i la plana de Vic.

Es tracta del castell català bastit a una major alçada.

La fortalesa està molt malmesa, només en resten alguns paraments de pedra, la majoria baixos.

Es conserven les restes de la torre de l'homenatge i d'una sala rectangular contigua, que podria ser la capella del castell.

També es conserva una cisterna.

Dels murs visibles de la torre, un tram de la paret s'aprecia un fragment de carreus disposats en d'opus spicatum.

En el decurs dels anys 2012-2014 el castell es troba en curs d'excavació arqueològica derivada del projecte de consolidació del Castell de Milany.

La intervenció arqueològica ha posat al descobert la planta de la torre principal, de forma quadrada amb un gruix de parets de 1,6m. i una llargada de uns 6,5m.

L'àrea interior resultant és d'aproximadament 9m quadrats.

Les parets de la torre es fonamenten sobre banquetes construïdes directament sobre la roca mare.

Sembla ser que la torre estaria estructurada en diversos pisos formats per voltes de lloses de pedra ligades amb morter, que han aparegut als nivells d'enderroc.

La intervenció també ha permès documentar que tant la torre com la paret nord foren construïdes en el mateix moment.

Els sondejos realitzats al sud-oest de la torre evidencien que les restes del conjunt del castell s'extenen en aquest sector.

Notícies històriques

El topònim de Milany apareix per primera vegada l'any 918.

Quant al castell pròpiament dit, la primera referència és de l'any 962.

El castell era el centre de la baronia de Milany.

El domini eminent sobre aquest castell anà variant diverses vegades, així, formà part del comtat d'Osona, del de Besalú i del Casal de Barcelona.

També tingué drets sobre el castell el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

A finals del segle XIII es detecten tres senyors eminents: el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el vescomte de Bas i Dalmau de Palau.

Aquest últim intentà consolidar la seva posició amb l'adquisició de nous drets i la realització de diverses obres de fortificació, entre elles la reconstrucció del Castell de Milany.

Segurament, va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, cosa que explicaria que fos pres fàcilment pels remences l'any 1462.

Sembla que fou abandonat en finalitzar aquesta guerra.

Posteriorment, quan ja estava abandonat, el castell va passar a mans de Joana Estefania de Pinós i de Fonollet, vescomtessa d'Illa i de Canet.

Al segle XVII, Francesca de Pinós, hereva del castell, es va casar amb Juan Francisco Cristóbal Fernández, duc d'Híjar.

Sembla que el castell s'organitzava al voltant d'un gran edifici central, una mena de torre gairebé quadrada i de grans dimensions, possiblement bastida durant la reforma de finals del segle XIII.

Fins a finals dels anys 60 encara es podien veure les restes d'una cambra coberta amb volta apuntada.

Avui l'estructura es troba molt malmesa.

En aquest recinte també existia l'església de Sant Pere de Milany, avui desapareguda.

Durant la campanya realitzada l'any 2013 es va excavar parcialment una sala de planta rectangular que possiblement anava coberta amb una volta de canó, que podria correspondre a aquesta església, que seria la capella del castell.

La Diputació de Girona ha realitzat campanyes d'excavació i consolidació durant els anys 2011, 2012, 2013 i 2014.


  • Visitar aquesta contrada en aquestes dates - durant el mes d'octubre - és un plaer pels sentits. La tardor en aquest lloc, és una extraordinària simfonia de colors. Els arbres es vesteixen amb fulles de totes les tonalitats. Trepitjar els munts de fullaraca al caminar, produeix unes relaxants sensacions...

Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ripollès : Veure en un mapa més gran.