Resultats de la cerca

A Talamanca, municipi del Bages, es troba aquesta capella romànica de la primera meitat del segle XIII, situada estratègicament dalt d'un turó amb defenses naturals. L'edifici, de nau única amb absis semicircular, fou ampliat posteriorment amb un cos fortificat i presenta restes de pintures murals a l'interior. Actualment es troba en estat ruïnós sense protecció oficial, tot i que hi ha indicis de treballs de restauració en curs.

L'ermita de Sant Pere de la Torre es troba al Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, a 411 metres d'altitud. Es tracta d'una petita església rural d'una única nau de planta rectangular, documentada des del 1230, amb elements constructius del segle XIII, encara que ha sofert diverses modificacions posteriors.

La capella del castell de Sant Martí de Centelles, a Osona, és un edifici romànic del segle XII situat dins del recinte castral. Destaca per la seva nau coberta amb volta de canó apuntada, absis rectangular i dues capelletes laterals, així com pel campanar de cadireta doble. Protegida com a BCIN, es conserva en estat precari malgrat ser una de les dependències millor preservades del castell.

Altres noms: Sant Esteve de Vilamarics

A Vilamarics, caseria de Monistrol de Montserrat (Bages), es troben les restes de Sant Esteve, una petita església romànica del segle XII amb nau única i absis semicircular. L'edifici, molt malmès i sense coberta, conserva vestigis preromànics i està tancat al públic. Malgrat alguns treballs de neteja, requereix intervenció urgent per preservar les poques restes supervivents.

A les afores de Saldes, al Berguedà, es troba aquesta petita capella romànica del segle XII, originàriament dedicada a Santa Maria i vinculada al castell medieval que hi ha al costat. L'edifici de nau única amb absis semicircular i volta apuntada presenta un bon estat de conservació després de la restauració de 1965, tot i que ha sofert modificacions posteriors.

Altres noms: Santa Maria del Catllar.

La capella de Santa Maria del Catllar es troba a Vilallonga de Ter, al Ripollès, i és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau amb absis i volta de canó. Destaca per la seva façana llisa amb espadanya i l'absis tancat amb una reixa de forja treballada, tot i que conserva transformacions barroques posteriors. Es troba en bon estat però amb accés restringit, i actualment només s'oficia una vegada l'any.

A Colldelrat, entitat de població d'Artesa de Segre a la Noguera, es troben les restes del Castell de Grialó, una fortificació romànica del segle XI situada al cim d'un turó a 650 metres d'altitud. El castell era una torre de secció quadrada amb bell aparellat, acompanyada per les ruïnes de la capella de Sant Miquel, que conserva l'absis amb arc triomfal i finestra espitllerada.

A Els Prats de Rei, a l'Anoia, es troba l'antiga església romànica de Sant Jaume de Puigdemàger, del segle XII, situada dalt d'un turó presidint el pla. Construïda amb carreus de pedra, conserva només les parets i el campanar, mentre que les cobertes s'han perdut totalment per l'abandonament. En estat ruïnós, sense protecció oficial, és accessible lliurement, tot que perillós d'entrar-hi per les males herbes i el risc de despreniments.

Santa Maria del castell de Claramunt, a La Pobla de Claramunt (Anoia), és una antiga capella romànica del segle XI amb influències llombardes situada dins les restes del castell. Es conserven dos dels tres absis originals decorats amb arquets i faixes llombardes, testimoni de la primera parròquia del municipi. L'edifici està malmès, sense protecció oficial, però és visitable.

A Anguera, nucli despoblat de Sarral a la Conca de Barberà, es conserven les restes de l'església romànica de Sant Pere, construïda entre 1154 i 1172. De l'edifici original només subsisteixen l'absis semicircular i part del mur nord, amb decoració de motius geomètrics a les finestres. Es troba en estat ruïnós però accessible lliurement, sense protecció oficial registrada.

A Les Mallorquines, entitat de població de Riudarenes (Selva), es conserven dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, una de la línia civil i l'altra de la militar, que funcionaren entre Barcelona i la Jonquera fins a mitjan segle.

A les afores de Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, es troba aquest pont medieval gòtic del segle XIV que travessa la riera de Vallfogona. Es tracta d'una construcció de pedra d'una arcada amb esquena d'ase i baranes, que formava part del camí antic que unia Vallfogona amb Vidrà. L'edifici es conserva en perfecte estat i és accessible a peu.

Altres noms: Ragort (Patrimoni.Gencat) / Regort (El cartell que anuncia l'allotjament).

Ermita de Santa Cecília de Ragort situada a Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, a 915 metres d'altitud. Petita ermita romànica del segle XII amb una sola nau, arc triomfal i absis, que presenta un relatiu bon estat exterior malgrat l'abandó interior i l'accés restringit. L'edifici ha sofert danys històrics pel terratrèmol del segle XV i actualment es troba malmenada per la degradació natural.

Altres noms: La Patona – Scripta Nova

A les afores de Calella, al Maresme, es troben dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, construïdes respectivament el 1848 i el 1857 per a transmissions militars i civils. Aquestes edificacions de planta quadrada, amb dos pisos i terrat, presenten actualment un estat malmès amb només part de les parets en peu, tot i que han estat recentment restaurades i apuntalades.

Altres noms: Torre d’en Brunet

A Sant Salvador de Guardiola, municipi de la Guíxola al Bages, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, que formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Actualment malmesa i sense protecció oficial, conserva encara la seva estructura envoltada per un fossat, situada estratègicament a 426 metres d'altitud en un coll amb vistes a dues vessants.

A Les cases de la Serra, nucli de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XIII, tancada pel recinte del cementiri. L'edifici presenta una nau amb volta de canó apuntada rematada en absis semicircular, porta d'entrada a la façana nord amb arc de mig punt adovellat i campanar d'espadanya de dues obertures. Es conserva en bon estat.

L'ermita de la Mare de Déu de les Arenes es troba a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, i és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular. Presenta grans contraforts a la façana de migdia i conserva un bon estat exterior, tot que l'accés és restringit. Documentada des del 1126 com a obra dels monjos de Sant Llorenç de Munt, va evolucionar cap a ermita durant la Baixa Edat Mitjana.

Altres noms: El Telégrafo - El Talegro – El Telègraf

A Montornès del Vallès, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, construïda el 1848 durant la guerra dels Matiners. Edificació de planta quadrada amb dos pisos, espitlleres i fossat, formava part de la línia de comunicacions visuals entre Barcelona i Vic, funcionant fins al 1862.