Església parroquial de Sant Pere – Sarral / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Anguera, nucli de població actualment despoblat, de Sarral, vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Ruïnós, tot i que sembla que s'hi han portat a terme uns tímids treballs d'estabilització de les restes. Lliurament accessible.

Altres noms:

Accés - Visitada el  23/12/2013:

Relativament senzill de localitzar.  Procedents de Sarral i circulant en sentit sud per la carretera TP-2311, entre els PK 10/9 d'aquest vial, en un lloc situat a N 41 25 39.41 E 01 15 19.93, a la dreta d'aquesta carretera, sense cap indicació,  hi veurem un lloc adient al voral,  per poder aparcar-hi el cotxe. L'església ja és perfectament visible, al davant nostre.

Després, a peu caminarem uns metres en direcció amunt, pel voral de la carretera, a tocar del rail de protecció de la nostra esquerra. Al final, hi trobem un camí de terra que baixa decididament.

Caminant, en paral·lel a la carretera, però en sentit invers, en cinc minuts, hi serem al davant.

  • Tot i que viatjàvem en un vehicle 4x4, no ens ha fet gràcia baixar aquesta pendent. El terreny estava molt moll i era una mica gratuït exposar-se a no poder tornar a dalt de la carretera (Gat escaldat, de l'aigua freda fuig ...).

  • Com diem sempre, cal tenir en compte les circumstàncies meteorològiques...

Localització: N 41 25 36.29 E 01 15 20.91 – Altitud: 497 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2013):

“ Descripció

El que resta d'aquest edifici és l'absis i part del mur nord. Possiblement la volta originària, no conservada, anava col·locada sobre arc faixons.

 L'església era d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera. La ubicació del portal primitiu es desconeix. Es mantenen tres finestres a la zona presbiteral i una al mur nord. A la central de l'absis, per fora, hi ha un bordó que recorre tot el seu perímetre, decorat amb petites puntes de diamant i boles.

 El material de construcció són carreus regulars i tallats amb cura. La disposició en el mur està fet a de manera isòdoma. No es veuen marques de picapedrer.

Notícies històriques

L'any 1076 va ser donat el Puig d'Anguera. La iniciativa s'ha d'emmarcar a una empresa general, que per aquests anys anava destinada a revitalitzar la zona. No sabem si la colonització va reeixir, però els documents del segle XII vinculen aquest indret amb la família dels Puigvert, establerts també en altres llocs de la Conca (Barberà, per exemple).

L'església de Sant Pere es deuria bastir en aquest moment, ja que l'any 1172 correspon a la primera notícia que la menciona. Un castlà dels senyors d'Anguera va fer testament i entre altres figura un llegat a l'església del lloc.”


“Descripció:

 De l'edifici original només en resta part de l'absis i del mur nord. Tot i així, es possible saber que es tractava d'un edifici d'una sola nau rectangular amb un absis semicircular a l'extrem nord-est.

 L'interior mesura uns 13 m de llarg i 6,5 d'ample. Els murs, d'un gruix considerable i de molt bona factura, molt probablement sostenien una volta de canó apuntada. Aquesta hipòtesi està recolzada per la presència d'un arc faixó, que divideix la nau en dues parts simètriques i que té uns dos metres de gruix en el pilar, del què es deriven els arcs de descàrrega apuntats adossats als murs laterals, que conformarien una estructura prou robusta per a sostenir la volta.

 La porta d'accés es situa a la part est de l'església. De finestres se’n documenten tres. Dues es troben a l'absis i l'altra al mur nord, sota l'arc de descàrrega. Són d'arc de mig punt, en les dues de l'absis l'arc es monolític i la del mur nord amb dovelles. La situada a la part central de l'absis presenta una sèrie de motius decoratius. A l'arc i els brancals uns petits relleus, a la part interior de l'arc hi ha una motllura còncava i els cantons dels carreus que formen els brancals també estan motllurats i s'hi realitzaren una sèrie de petits ornaments escultòrics.

Ressenya històrica: 

Antiga església parroquial del desaparegut poble d'Anguera. Documentada per primer cop el 1172. L'edifici es bastí entre 1154 i 1172.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Conca de Barberà Veure en un mapa més gran.