Resultats de la cerca

L'església de Santa Maria de Conesa, situada al municipi de Conesa a la Conca de Barberà, és un edifici gòtic construït entre 1335 i 1347 pel mestre Guillem Pedrola de Guimerà. Presenta una nau única amb absis pla, campanar de 28 metres d'alçada iniciat el 1399, i una portada gòtica amb timpà que representa la Mare de Déu amb l'Infant envoltada d'àngels.

Altres noms: Castelljalpí - (Generalitat de Catalunya).

A les afores d'Arenys de Munt, al Maresme, es troba Can Jalpí, edificació del segle XX construïda sobre una masia medieval documentada des del segle XIII. Aquest castell de planta rectangular destaca pel seu coronament de merlets i torretes, les finestres geminades i l'entrada fortificada amb passeig de plàtans, així com pels jardins i llac artificial que l'envolten.

Altres noms: Aqüeducte de les Ferreres

A quatre quilòmetres de Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquest monumental aqüeducte romà del segle I, obra d'enginyeria de pedra amb dos pisos d'arcades superposades que travessa el riu Francolí. Construït per conduir aigua a la ciutat de Tàrraco, destaca per ser un dels més ben conservats de l'occident romà i el més important de Catalunya, amb 217 metres de longitud i 27 metres d'alçada màxima.

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, aquest paratge és un estany arranjat al segle XX que forma un petit oasi urbà envoltat de vegetació de ribera i pinedes. Malgrat la seva recent construcció, ocupa un lloc agradable per passejar a peu i en bicicleta, amb presència d'aus aquàtiques i peixos. Es troba a la confluència de l'avinguda Europa amb la Via Augusta, a 140 metres d'altitud, sense protecció declarada.

Altres noms: Mina de petroli dels francesos - (Ajuntament de Guardiola de Berguedà).

A Guardiola de Berguedà, al Berguedà, es troba la Mina de Petroli de Riutort, una instal·lació minera del segle XX coneguda com la "mina dels francesos". Explotada entre 1906 i 1916 per industrials francesos, va extraure margues bituminoses per obtenir petroli de baixa qualitat destinat a l'enllumenat i l'asfaltat.

Altres noms: No procedeix.

A les afores de Castellar de n'Hug, municipi del Berguedà, es troba aquesta edificació de serveis situada davant la zona d'aparcament. Des d'aquí s'inicia un breu recorregut a peu que mena a les Fonts del naixement del riu Llobregat, accessible en cinc minuts de caminada suau pel camí de terra indicat.

A Castellar del Riu, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XII de reduïdes dimensions i gran senzillesa, amb una sola nau coberta de volta de canó lleugerament apuntada i campanar d'espadanya. Situada a 1.506 metres d'altitud en terrenys impressionants amb espadats, presenta un bon estat exterior malgrat que el campanar està deteriorat i l'accés no és lliure.

Altres noms: En un lloc o altre, hem vist que l'anomenaven Pont de Sant Martí.

El Pont de Santa Maria es troba a les afores de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció de pedra del segle XVIII que uneix les parròquies de Santa Maria i Sant Martí. Presenta tres arcs amb baranes d'esquena d'ase, sent el central més alt i ample que els laterals, i es troba en bon estat. No disposa de protecció oficial segons el registre de patrimoni.

A Berga, capital del Berguedà, es troba aquest santuari barroc construït a partir de 1725 sobre un primer edifici del 1386. L'església de nau central amb capelles laterals destaca per la seva austeritat exterior i les nombroses obertures que il·luminen l'interior, situat a 1.162 metres d'altitud amb vistes esplèndides de la vall. Sense protecció oficial, es manté en bon estat i és sempre accessible als visitants.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

L'església de Grèixer, llogaret de Guardiola de Berguedà al Berguedà, és un temple romànic del segle XI amb nau única, volta de canó i absis semicircular, consagrat el 871 i reconstruït a mitjan segle XI. L'edifici presenta bon estat de conservació, està situat en posició privilegiada al peu d'un turó i disposa d'accés restringit als veïns. Fou església parroquial medieval fins que esdevingué sufragània de Sant Martí del Puig al segle XVIII.

A Peguera, entitat deshabitada del municipi de Fígols (Berguedà), es conserven les restes malmeses d'una antiga església parroquial medieval del segle XII. L'edifici, construït amb pedra irregular disposada en fileres, només manté murs de poca alçada dins d'un tancat proper al cementiri adjunt. Malgrat la seva ruïna, representa un testimoni del poblament medieval de la zona, sense protecció oficial actualment.

Altres noms: No procedeix.

A les afores de Borredà, al Berguedà, es troben les minses restes del molí de Dalt, una edificació medieval del segle XI situada al llit del riu Mergançol. Accessible des de la carretera C-26, el jaciment conserva només vestigis de la seva estructura original, ubicat a 778 metres d'altitud. L'indret forma part del patrimoni arquitectònic dispersat per la comarca, juntament amb altres edificacions religioses properes.

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs, al Berguedà, i és una obra cabdal de l'arquitectura preromànica dels segles IX i X amb elements romànics posteriors. Destaca per la seva estructura de tres naus amb absis trapezoïdal central i absidioles laterals amb arc de ferradura, així com per les pintures murals romàniques conservades.

L'embassament de la Baells, situat entre Cercs i Vilada al Berguedà, és una important obra d'enginyeria hidràulica construïda entre 1973 i 1976. La presa de formigó, amb 112 metres d'altura, conté 115 hectòmetres cúbics d'aigua per abastir Barcelona i l'àrea metropolitana. Es troba en bon estat, és visitable i destaca per ser la principal infraestructura de regulació del riu Llobregat.

Altres noms: Església de Santa Magdalena de Gardilans

A Vilada, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica d'una sola nau orientada a llevant, datada del segle XII, que conserva elements característics de l'estil romànic com la porta amb decoració en ziga-zaga i el campanar d'espadanya.

La capella de Santa Magdalena de Guardiolans, situada a Vilada (Berguedà), és una capella privada adossada al mas Les Eres de Guardiolans, construïda al segle XVII en estil barroc. Destaca per la seva esplèndida sala de grans dimensions i pel campanar d'espadanya amb dues obertures, conservant un perfecte estat. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A les afores de Puig-reig, al Berguedà, es troba aquest pont medieval gòtic dels segles XIV-XV construït pels Templers sobre el Llobregat. L'estructura de quatre arcs de pedra, restaurada entre 1995 i 2001, destaca per la seva factura regular amb carreus ben treballats i tallamars triangulars als pilars. Protegit com a BCIL, es manté en bon estat i és accessible a peu.