Església parroquial de Santa Maria – Conesa / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Conesa, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta un bon aspecte. No és accessible lliurament.

Altres noms

Accés - Visitada el 12/06/2015:

Senzill de localitzar donades les reduïdes dimensions del llogaret: La porta d'entrada de l’església, dóna a la Plaça Major.

Localització: N 41 31 05.9 E 01 17 28.5 - Altitud: 703 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

El dia de la festa de Santa Victòria de 1335 es contractà al mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà per a la construcció de l'església parroquial de Conesa.

 Les obres acabaren l'any 1347 i des de llavors resta inacabada en els dos tercis de la seva construcció.

 La nau havia de tenir tres arcades i no dos, com en té.

 L'absis és pla i les claus de volta presenten la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant i l'escut de Catalunya amb cinc barres.

Com totes les esglésies del Císter està dedicada a Santa Maria, imatge que es representa a la portada lateral sota el porxo.

El campanar, de base rectangular, fa 28 m d'alçada i s'hi accedeix per una escala de cargol de pedra que es troba en perfecte estat. A la part superior presenta quatre obertures amb arc de mig punt i un coronament amb merlets. La construcció del campanar s'inicià l'any 1399.

 Portada

 La portada es troba situada sota un arc-pòrtic de forma diafragmàtica. El conjunt es constituït tal i com es demana en el contracte de vuit de setembre de 1344 al mestre Guillem Pedrola: una Mare de Déu asseguda amb l’Infant en braços, esculturada en la mateixa clau i envoltada de dos àngels "practicables".

Aquests dos situats damunt suports esculturats amb sengles rostres el del mestre d´obres i l’escultor. El conjunt és força naturalista, efecte que s’aconsegueix amb la insinuació de moviment, els trets personalitzats dels rostres i la complexitat dels plecs dels ropatges.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Juny  2015):

“ Descripció: 
L'església gòtica de Santa Maria es va bastir sobre un temple romànic del qual es tenen notícies ja en el segle XI. El nou edifici, de majors dimensions, es va construir amb un parament de carreus, que defineixen una nau rematada per un absis pla.

Església gòtica construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d’obres Guillem Pedrola de Guimerà. És una església de nau única amb capelles laterals, absis pla i coberta de teules. A les claus de volta s’hi pot veure la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i a l’altra l’escut de Catalunya.

La portada, de mig punt i coronada per una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, està situada sota un petit pòrtic definit per un arc diafragma.

El seu interior conté diferents elements d’interès com les pintures, les arcades, imatges, etc. Tot el conjunt ha estat actualment restaurat.

Damunt la portalada principal es conserva un bell timpà gòtic (s. XIV) que representa la Mare de Déu asseguda amb l'Infant als braços, esculturada a la mateixa clau, envoltada de dos àngels situats damunt suports esculturats amb sengles rostres del mestre d'obres i de l'escultor. A l'interior de l'església es conserva una creu processional d'argent del segle XV.

A l’exterior podem veure el campanar, una obra de forma rectangular de 28 m d’alçada, emmerletat, i que es va començar a construir el 1399.

Notes històriques:

La parròquia de Conesa és esmentada per primer cop en un document en una llista de parròquies del bisbat de Vic del segle XI. Entre el 1146 i el 1154 fou lliurada pel bisbe de Vic a l'arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort. El 1194 apareix esmentada entre les possessions de l'església de Tarragona en la butlla que aquest any atorgà el papa Celestí III a l'arquebisbe tarragoní Ramon de Castellterçol i al prepòsit Joan. Els anys 1279 i 1280, en la relació de parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada aquells anys a l'arxidiòcesi de Tarragona, consta que el rector pagà 79 sous el primer any i 90 el segon.

El 1335 es signà el contracte de construcció amb el mestre d'obres de Guimerà, Guillem Pedrola. Les obres foren interrompudes el 1344 i l'església es consagrà quan encara hi faltava una de les crugies de la volta. Les obres s'acabaren el 1347 encara que no finiren del tot. La nau havia de tenir 3 arcades i només se'n bastiren dues.

 El campanar es bastí a partir de 1399 pel mestre Pere Oriol de Montblanc.

A la darreria del segle XV l'església parroquial era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona i a mitjan segle XVI la rectoria fou unida al monestir de Santes Creus.

Al segle  XVI es feren reformes a l'església, i al segle XVII se li va afegir una capella i es va construir el cor.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs interessants per veure:


La vila medieval de Conesa ve definida per un clos, delimitat perfectament per una muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el control per part del senyor.

L’estructura urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta.
L’església està situada en un angle, aprofitant el campanar com a torre defensiva, element típic del nord d’Itàlia i Catalunya.

La muralla està doblement reforçada per l’existència de dos torrents que l’envolten en gran part.

 La Casa de la Vila es va construir al Carrer Major, que enllaçava els dos portals.

L’estructura viària compren un sol carrer, que va des de darrera del castell fins a la plaça de la vila, si bé pren diferents noms, mantinguts al llarg del segles; Ravalla, de Dalt, de la Font i Major.

 Hi ha tres carrerons transversals i tres sense sortida o atzucac.
El desnivell fa que en alguns carrerons hi trobem escales, i amb l’aprofitament del sòl ens podem imaginar fàcilment la Conesa Medieval.



"L’any 2011 el nucli històric de Conesa va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.”


Imprescindible: fer un passeig sense presses pels bonics carrers i racons d'aquest petit llogaret:


Conesa


ConesaCa l’Escarola


Conesa - Font Vella


ConesaAjuntament i forn de pa

ConesaPortal de Sant Antoni

Conesa - Portal de Santa Maria


ConesaSafaretjos públics