Església de Santa Magdalena de Guardiolans – Vilada / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Vilada, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta un relatiu bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al voral del camí d’accés.

Altres noms: Església de Santa Magdalena de Gardilans - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 12/09/2014:

Des de Borredà, circulant per la carretera C-26, en sentit Vilada, en un lloc (42 07 47.8 01 57 03.2) situat entre els PK 162 / 161 d'aquesta carretera, veurem una desviació a mà dreta, indicada per anar a l’església de Santa Magdalena de Guardiolans, per on continuarem.

Ens trobarem llavors transitant per un camí, que sens dubte ha viscut temps millors, doncs sembla que havia estat asfaltat anteriorment.

A 42 07 55.0 01 57 18.0  deixem a la dreta una casa de turisme rural Les Eres de Guardiolans, on hi ha la capella privada d'aquesta casa.

Al cap d'un recorregut aproximat d'uns 1.200 metres, arribem al nostre destí. Aparquem al voral del camí.

Localització: N 42 08 17.0 E 01 57 21.8 – Altitud: 805 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

“ Descripció

Edifici romànic de només una nau, està cobert per una volta de canó, no té absis i està orientada a llevant.

 Està situat entre antics conreus, als primers replans de la muntanya.

 L'aparell del mur és força irregular, fet amb pedra de diferents mides i sense cap tipus d'ornamentació.

 Un campanar d'espadanya de dues obertures corona la façana, orientada a ponent.

El cos romànic es conserva amb forces modificacions: a la banda de migjorn hi ha un porxo a l'entrada i un òcul circular sobre la porta, que és moderna, així com un arrebossat que cobreix gran part del murs.

Notícies històriques

Santa Magdalena de Guardiolans pertanyia a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de la Portella. El monestir tenia diferents drets dominicals sobre terres de la parròquia de Santa Magdalena.

 Donacions de l'any 1026, 1036 i 1078 en són testimoni i els topònims de Guardiolans semblen confirmar que aquest lloc pertanyia a la Portella però que el monestir de Santa Maria de Ripoll hi tenia jurisdicció eclesiàstica sobre ell: "Villa Erchilans" i "alou villa Gardilans", "ipsa Closa de Gardilans qui est de Sante Marie riuipollentis".

 Hi ha notícies referents al mas "El Soler de Santa Magdalena de Gardilans" del 1227 i un altra de l'existència de "Santa Maria de Gardilans" del 1328.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):

“ Descripció

Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, encarada a llevant.

 Tot i que l'edifici sembla haver estat molt modificat des dels seus orígens, conserva els trets característics de la major part de les esglésies romàniques de la comarca.

No obstant, sembla haver perdut alguns dels seus elements més antics, com l'absis i la coberta, que va ser substituïda per l'actual. Una altra de les modificacions va tenir lloc sobre el presbiteri, que es cobrí amb una volta quatripartita que amplià desproporcionadament la nau.

 En època moderna es bastí un porxo i la sagristia a la façana de migdia, que varen portar a ocultar molts dels elements romànics i a capgirar-ne la composició original.

Moltes parts de l'exterior també van ser arrebossades amb calç. Actualment l'arrebossat està molt malmès i, juntament amb la vegetació que s'arrecera prop del temple, ofereix molt mal aspecte.

Les obertures tampoc semblen correspondre's amb les originàries. Solament s'obre un òcul a ponent, sota d'un massís campanar d'espadanya, i una senzilla finestra a migjorn d'una sola esqueixada.

 La porta d'accés, encarada al sud i amb volta de mig punt, si que sembla d'estil romànic. D'ella en destaca el guardapols, l'adovellat i la ferramenta de la porta. Malgrat tot, dóna la impressió que no es conserven tots els components metàl·lics primigenis de la porta; alguns potser s'han perdut o han estat arrencats.

 Cada un dels batents de la porta en té tres jocs, formats per un parell de cintes estretes i planes, juxtaposades, a l'extrem dels quals es formen una mena de volutes acabades en punta plana. Són decorades amb un nervi en ziga-zaga poc profund i són clavats amb claus. Aquests elements es varen col·locat un a continuació de l'altre, tot formant una línia vertical.

 L'interior de l'edifici no presenta elements d'interès, tret d'una pica baptismal i el cor.

El cor, de fusta, aparenta ser molt modern, probablement del segle XVIII, però es troba força degradat.

Gairebé tot l'interior de l'església resta arrebossat amb calç i es pintat. El terra és empedrat, però no presenta elements d'interès. L'altar de pedra és del segle XX.

Annexionat a l'església, per la part de migdia, hi ha el cementiri, on s'hi han sepultat fins fa ben poc els veïns de la zona. El cementiri, completament ple de vegetació, a excepció del passadís que condueix al porxo de l'església, és envoltat per un mur de de pedra d'uns 1-1'5 metres d'alçada.

Observacions: 

Una esllavissada de terra a uns metres del cementiri ha posat al descobert restes humanes i fragments ceràmics d'època medieval. Això fa pensar que anteriorment el cementiri ocupava una superfície més àmplia, potser reduïda després de la crisi baixmedieval. Seria interessant emprendre-hi una prospecció per tal de conèixer l'abast del conjunt, probablement el més interessant del municipi.

 Potser convindria que l'Ajuntament i el bisbat arribessin a un acord per que el primer es fes càrrec o participés en la seva gestió.

Història

L'església és clarament documentada el juliol de l'any 903, en motiu de la seva consagració. La consagració fou feta pel bisbe Nantígis d'Urgell, a petició d'Egared, que l'havia construïda i l'havia dotat amb alguns béns immobles (un hort, una casa i sis quarteres de terra).

 El bisbe autoritzà poder-hi celebrar tot tipus de culte, però la deixà subjecte a la parroquial de Sant Joan de Vilada. Tot i que l'església es deixà inicialment sota l'advocació de Santa Maria, el 1001 la trobem sota el patronatge de Santa Maria Magdalena.

A partir del segle X trobem molts esments de la vil·la i parròquia de Gardilans, però les referències concretes a l'església són gairebé inexistents. La crisi d'època baixmedieval sembla que va deixar la població de la parròquia de Gardilans molt delmada, però l'església no s'abandonà mai.

No és fins a les visites pastorals del segle XVI que es torna a parlar directament de l'església. El 1575 el visitador manà arranjar la teulada, el cementiri i comprar un "cobri altar". La visita de 1587 permet saber que l'església de Gardilans comptava amb un sagristà, però el rector sempre va ser el de Sant Joan de Vilada.

Durant els segles XVII i XVIII trobem molts testaments que hi fan deixes, sobretot de veïns de la mateixa parròquia que també demanen ser-hi enterrats.

 A mitjan del segle XX va deixar-s'hi de fer missa amb regularitat.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Berguedà : Veure en un mapa més gran.