Santuari de la Mare de Déu de Queralt – Berga / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S




I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Berga, localitat i municipi del mateix nom i capital de la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XIV - El primer Santuari es va construir l'any 1386.

Es va posar la primera pedra de l'actual edificació l'any 1725 - (Pat.mapa).

Barroc - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Es pot pujar en cotxe fins una planura situada a un nivell inferior, on hi ha una ampla esplanada per poder aparcar-hi còmodament.

Els darrers metres fins el Santuari es poden fer a peu o bé disposant d'un petit funicular que permet l'accés a persones amb mobilitat reduïda (El funicular tanca els dilluns).

Visitable: A la pàgina web de l’Ajuntament de Berga, es diu que “El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, és sempre obert.”

En un dia clar, les vistes des d'aquest lloc, son esplèndides.

Altres noms:

Accés - Visitat el 08/11/2014.

Hem sortit de Berga, des d'un punt situat a 42 06 15.3 01 50 01.2, una cruïlla indicada per anar al Santuari. Aquest és el PK 0 de la carretera BV-4242, per la que continuarem una estoneta.

 A 42 06 41.4 01 49 59.0 trobem una altra desviació, també indicada.

I ja sense cap més destorb, aviat arribarem al nostre destí. Tota l'estona hem circulat per carreteres asfaltades.

Localització: N 42 06 27.4 E 01 49 37.9 – Altitud: 1.162 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):

“ Descripció

Església barroca d'una sola nau central amb dues capelles laterals i un espaiós cambril amb la imatge de la Verge a la part alta, sobre la sagristia, darrere l'altar major.

Aquest té tres compartiments, el central dedicat a la Verge amb una capçalera de quatre graons per banda. Les capelles laterals estan endinsades dins les naus laterals.

Annexa al temple hi ha una casa - ermita.

 L'exterior és força auster i l'església es confon amb la resta dependències del santuari.

Està situat dalt de les muntanyes, apartat de qualssevol nucli de població. El més característic potser és el gran nombre d'obertures de tot el complex, que mira cap a la vall per guanyar major lluminositat.

 El parament és de pedres unides amb morter deixades a la vista i les cobertes, a dues aigües amb teula àrab.

 Durant la Guerra Civil es va cremar un retaule, que el 1958 va ser substituït per un altre dissenyat per M. Batllarín.

 La capella de la Santa Cova és un petit oratori adossat a la roca de Queralt, que presenta dues parts ben diferenciades. La inferior, amb uns seguit d'arcs de mig punt sostinguts per grossos pilars de pedra ben treballada i revestida amb formigó i ciment amb diversos bancs; i la part superior de la cova, que presenta una estructura de pedra natural de la Serra de Queralt. Un seguit d'òculs escampats per tita la paret i una entrada de mig punt tancada per una reixa il·luminen l'interior. Santa Maria de Queralt Talla de fusta del segle XIV, d'estil gòtic.

Notícies històriques

El 1386 el mercader berguedà Francesc Garreta féu construir el primer santuari que es mantingué al s. XVIII, en que fou construït el santuari actual.

 El 1725 es posà la primera pedra i a partir d'aquesta data començaren les ajudes de l'ajuntament i dels ciutadans en la construcció, fins que fou inaugurada el 1741.

Els plànols de l'edifici foren encarregats al barceloní Josep Arnaudias qui recomanà Pere Costa com a constructor del retaule. Dirigiren les obres Francesc Morató i Josep Julià.

- 1835 adaptació per a fortalesa i presó;

- 1840, destrucció de l'ermita;

- 1936 malmesa general;

- 1966 reconstrucció de la façana i la teulada del temple.

L'església i en general tot el santuari foren malmesos durant els primers anys de la guerra civil (1936- 1939), destaquem un retaule força notable que fou cremat, aquest com l'altar, foren reconstruïts el 1958 per mossèn Ballarín.

 La primera capella on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou la mateixa cova on fou trobada; d'aquí que, a principis del segle XX, davant el mal estat en què es trobava, es decidí construir una nova cova, per iniciativa de P. Joan Postius, missioner del Cor de "ària i organització de la Coronació de 1916".

 Les obres començaren el mateix 1916, i l'any 1920 només quedava l'escalinata. El disseny de la Sta. Cova va ser obra de J. Mª Forcada, també missioner del Cor de Maria.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: