Resultats de la cerca

Situat als terrenys de Solius, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, Girona), aquest antic castell medieval és avui dia una ruïna, però conserva l’encant del seu passat i ofereix vistes espectaculars dels voltants. Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és lliurement accessible i constitueix un interessant punt de parada per a amants del patrimoni i del paisatge empordanès.

A Romanyà de la Selva, entitat de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), es conserva un dolmen prehistòric de gran valor arqueològic, construït vers el 2700-2200 a.C. Es tracta d'una galeria coberta amb lloses de granit de forma U, amb restes del túmul i cròmlech, que destaca per ser un dels més complets de la regió.

Altres noms: Pont de la vila o del diable – (Patrimoni.Gencat) / Pont romà (?).

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquest pont medieval de tres arcs desiguals construït a finals del segle XIV sobre la riera de Sorreig. Edificació de pedra amb baranes, també conegut com a Pont del Diable per la llegenda que l'envolta, es conserva en bon estat i és perfectament transitable. Malgrat la manca de protecció oficial, aquesta construcció representa un magnífic exemple de l'enginyeria medieval en un paratge poc alterat.

Al nucli de Sant Agustí de Lluçanès, municipi d'Osona, s'alça el santuari de la Mare de Déu dels Munts, esmentat ja el 1170 però reconstruït a finals del segle XVII i XVIII amb estil barroc. L'edifici consta d'una església de nau única amb volta de creueria i campanar de torre, que alberga una venerada imatge romànica de la Mare de Déu del segle XIII.

L'Ermita de la Trinitat es troba a Sitges, al Garraf, en una situació admirable amb vistes que s'estenen des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Documentada des de 1375, l'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va reconstruir i engrandir. L'edifici, de tipologia popular i ben cuidat, es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Monestir de Santa Magdalena de Salou.

El Monestir de Santa Magdalena es troba a Les Masies de Roda, a Osona, en un meandre del riu Ter. Es tracta d'una capella rural del segle XIII, originàriament dedicada a Santa Maria i posteriorment a Santa Magdalena, que conserva un claustre traslladat des de Vic el 1960.

A l'Esquerda, entitat de població de Les Masies de Roda a Osona, es troba l'església de Sant Pere, documentada des del 927 i reedificada al segle XI amb estil romànic. El conjunt, protegit com a BCIN, comprèn restes d'un poblat medieval fortificat amb muralla, habitacions i necròpolis, així com vestigis ibèrics anteriors. Actualment en estat de ruïna però accessible, el jaciment fou destruït el 1314 durant conflictes feudals.

Altres noms: La Plana Novella

A Olivella, comarca del Garraf, es troba el Palau Novella, edificació del segle XIX de caràcter eclèctic que actualment funciona com a monestir budista. L'edifici destaca per la seva estructura simètrica amb decoracions interessants com una sala neoàrab i un safareig gaudià, així com per la seva torreta quadrada sobresortint. Es troba en bon estat de conservació i és visitable.

Entre Bescanó i Sant Gregori, al Gironès, es troba aquest pont del segle XX que travessa el riu Ter i comunica ambdós pobles. Actualment és un pas privat d'una empresa d'àrids, però és freqüentat per ciclistes. No té protecció oficial i destaca per la serena bellesa del seu entorn.

A Girona, al Gironès, es troba aquest conjunt de porxos gòtics del segle XIV construïts amb carreus de pedra ben tallats, situats al carrer Cort Reial. Les arcades sostenen els sostres del primer pis dels edificis que envolten una petita placeta, destacant-se per la seva porta dovellada conservada a la façana interior. L'edifici es manté en bon estat i acull actualment taules de bars i locals comercials que dinamitzen l'espai.

Altres noms: Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa

A Blanes, a la comarca de la Selva, es troba el Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa, un jardí botànic del segle XX dissenyat per Joan Mirambell i projectat per l'arquitecte R. Duran Reynals. Creat per l'industrial Ferran Rivière de Caralt a partir de 1945, alberga més de 7.000 espècies classificades sistemàticament, destacant la col·lecció internacional de cactus, aloes i àgaves.

Al cim del Puig Alt de Sant Martí Vell, al Gironès, es troba aquesta església neoclàssica del segle XIX, documentada des del XV però reconstruïda completament el 1735 després d'incendis i guerres. Destaca per la seva nau única amb volta de canó, capelles laterals, cambril amb cúpula i façana amb pilastres i campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat sense protecció oficial.

L'església de Sant Esteve de Madremanya, al Gironès, és un edifici romànic del segle XIII de grans proporcions amb doble funció religiosa i defensiva, que destaca per la seva austera fesomia i elements de fortificació com torres de guaita i matacà. L'edifici, en bon estat, presenta una capçalera semicircular amb arcuacions llombardes, nau coberta per volta de canó i diverses ampliacions dels segles XVI i XVIII. L'accés és restringit.

Altres noms: Passera de Sobrànigues - Mapa del ICGC

A Sobrànigues, entitat de Sant Jordi Desvalls (Gironès), es troba la Passera de Sobrànigues, una construcció contemporània sense protecció oficial. Aquesta passera, perfectament transitable, travessa el riu i disposa de barreres als extrems per impedir el pas de vehicles en cas d'avinguda. L'estructura ofereix un aspecte bucòlic en condicions normals, tot i que podria presentar un aspecte espectacular durant crescudes importants.

Altres noms: Mas Ribot

A Salt, municipi del Gironès, es troba aquesta masia medieval anomenada Mas Ribot, actualment protegida com a BCIN. L'edifici actual és resultat d'una restauració neomedieval realitzada per l'arquitecte Francesc d'A. Garcia Corrons durant la segona meitat del segle XIX, conservant la primitiva construcció.

Altres noms: Catedral de Santa Maria

A Girona, capital del Gironès, es troba aquesta catedral romànica del segle XI amb claustre de planta trapezoïdal i capitells ornamentats amb escenes bíbliques. L'obra gòtica posterior, iniciada al segle XIV, destaca per la seva nau única de 22,98 metres d'amplada, la més ampla del gòtic català, i la façana barroca rematada per una escalinata monumental de 90 graons.

Els Banys Àrabs de Girona, situats al nucli urbà de la ciutat capital del Gironès, són uns banys públics romànics del segle XII, refets al XIII i restaurats el 1929. L'edifici destaca per la seva sala principal de planta quadrada amb piscina octogonal coberta per vuit sectors de volta de canó, columnes esveltes i capitells esculturats amb decoracions vegetals. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat.

Altres noms: El Pont Vell – Mapa del ICGC

A les afores de Camarasa, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'un pont medieval de factura gòtica que travessava el riu Segre. Construït amb pedra regular i arcs apuntats, originalment tenia set arcs, dels quals només en subsisteix un de sencer i alguns pilars. L'edifici es troba malmès a causa dels danys soferts durant la Guerra Civil el 1938, tot i que ja presentava un estat precari anteriorment.