Església de Sant Pere de l’Esquerda – Les Masies de Roda / Osona

No votes yet.
Please wait...

Com a fil conductor de la present pàgina, prenem l’església de Sant Pere de l’Esquerda, sense que aquest fet menysvalori la riquesa de la resta de components que hi trobarem en aquest indret, les restes arqueològiques d'època ibèrica i/o medieval.


F O T O S


Església de Sant Pere de L'Esquerda


L'Esquerda


 I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de l'Esquerda, entitat de població disseminada del municipi de  les Masies de Roda, a la comarca d'Osona – (Barcelona).

Al bell mig d'una llengua de terra, envoltada per les aigües del riu Ter.

Època: L'església està documentada des del 927, dedicada a Sant Pere i reedificada al segle XI” – (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN  – (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Ruïnes. Lliurament accessible. Visites guiades.

Altres noms:

Accés – Visitada el 05/08/2016:

Hem arribat en cotxe fins al final del carrer (41 58 33.9 02 18 45.5) anomenat Comtat d'Osona, on una barrera priva la continuació del pas, als vehicles.

Hem aparcat aquí mateix i hem continuat la visita, a peu. Uns metres enrere hem deixat l'edificació del Museu Arqueològic de l’EsquerdaVisitable - horaris.

Localització: N 41 58 31.2 E 02 18 46.4 – (Església) -  Altitud: 475 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat – Arquitectura, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):

“ Descripció

A l'emplaçament de la civitas de Roda, defensada per una muralla.

Des d'època ibèrica es va erigir un oppidum entorn del segle V aC. Aquest poblat tingué diverses fases fins a la seva destrucció al segle I aC.

Aquest poblat era tancat per una muralla on s'ha documentat tres torres ibèriques de la primera fase i posteriors refetes corresponents a refortificacions del període ibèric.

Pel que fa al període medieval, l'emplaçament es tornà a ocupar, després de passar l'època romana desocupat.

 Durant el període altmedieval es construí una nova muralla, junt per davant de la ibèrica, retallant els nivells d'enderroc de l'anterior fortificació.

 La nova muralla era construïda amb pedres i morter pobre en calç, d'uns tres metres d'amplada aproximada i visiblement construïda en diversos trams o fases.

Se li adossen un seguit de torres de defensa fetes amb la mateixa tècnica constructiva. L'alçada d'aquest mur oscila entre 1 i 4 m d'alçada. La llargada coneguda fins a 2014 és de uns 140 m aproximadament, a falta de delimitar la zona de llevant. La resta d'alçat es creu que seria aixecat amb tàpia.

S'han documentat un seguit de refetes associades possiblement al període carolingi. La destrucció de la muralla així com la resta del poblat va ser destruït el 1314 quan el Bisbe de Vic ordenà atacar el recinte.

 Destaquen també les estructures d'habitacions situades a prop de l'església de Sant Pere i mes centrades entorn d'un espai central comú, formant una mena de plaça.

 Estan construïdes en pedra i els murs aixequen prop d'un metre. L'estructura de la planta és irregular, quadrada o rectangular amb un espai hàbil mínim de 20 o 25 m2.

Estan construïdes damunt la roca viva, adaptant-se al terreny i seguint el pendent del riu. Algunes estan semi-excavades a la roca aprofitant habitacles més antics.

En una s'hi observa clarament la disposició de l'aparell en Opus spicatum, la resta d'aparell està disposat en forma trencajunt unit amb fang i són de forma bastant regular.

A més a redós del poblat i de l'església hi trobem gran quantitat de tombes antropomòrfiques excavades al sòl de pedra, d'altres són tombes de llosa formant caixa i uns tercers enterraments de fossa, directament a la terra.

 Aquesta àmplia necròpolis ha donat diferents nivells d'ocupació que han estat difícils de determinar, especialment als sectors N i NW de l'església ja que del 1966 al 1975 el grup excursionista local hi practicà diferents nivells d'excavació. L'estat de conservació es bo ja que actualment han set excavats i recuperats.

  Notícies històriques

Poble fortificat. Documentat el 826.

Antiga església

Es troba al centre d'un antic poblat medieval que el curs de les excavacions permeten veure-hi restes de poblats anteriors.

 L'església es troba rodejada de tombes orientades a ponent. La primera menció del lloc és de l'any 826 als Anals Reials de Lluís el Pietós, on es diu que Aissó va destruir la ciutat de Roda.

 Això porta als estudiosos a pensar en L'Esquerda com a punt fonamental de l'avenç carolingi de començaments del segle IX, formant una línia defensiva i d'atac al llarg del Ter, amb Savassona i Casserres.

No es torna a trobar el lloc documentat fins el darrer terç del segle IX, amb l'avenç de la reconquesta i la repoblació.

 L'església està documentada des del 927, dedicada a Sant Pere i reedificada al segle XI, que li donà l'estructura que de manera parcial es pot apreciar actualment, ja que fou destruïda el 1314 en el decurs d'unes lluites feudals sorgides a la comarca per haver estat fortificada l'església i el seu voltant, en detriment dels drets del Bisbe de Vic i del sots-veguer d'Osona.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Patrimoni.Gencat – Jaciments , el següent text (Agost 2016):

“Descripció

 El jaciment es troba situat al costat del riu Ter, on forma un gran meandre.

 El poblat descansa sobre l'anomenat gres de Folgueroles que està afectat per les típiques diàclasis. Sota d'aquest estrat es troba la Marga de Manlleu, que constitueix els vessants de la península.

 L'accés a l'assentament és fàcil, a través de la població de Roda de Ter, i es pot arribar fins a l'entrada de l'assentament en cotxe.

 Des de la muralla, el jaciment queda pràcticament a peu pla.

 L'Esquerda és un jaciment tradicionalment conegut per les seves restes medievals (poblats, necròpolis i església).

 La zona ibèrica actualment es centra en el sector de la muralla, a la qual s'adossa una torre.

 L'any 1982, a uns 10 metres per l'interior d'aquesta torre, es localitzaren restes d'habitacions.

 Les tècniques constructives i les característiques arquitectòniques del poblat només es poden observar clarament a la muralla. Es troben:

 1.- Un parament realitzat en pedra seca, un tram del qual forma un talús.

 2.- Un parament cimentat amb argamassa relacionat clarament amb un moment ibèric ja força romanitzat.

3.- Un parament cimentat amb argamassa, la base del qual descansa en sediments posteriors.

Els horitzons culturals que es tenien al 1990 del jaciment són:

1) Medieval. Possible per les construccions aixecades a l'estrat III, on es troba ceràmica medieval.

 2) - 200-50. Construccions relacionades amb ceràmiques de vernís negre A i B, ceràmiques a torn oxidants i reduïdes, total absència de sigillata i una espasa de ferro tipològicament relacionable a aquests segles.

 3) - 500-200. Ceràmiques àtiques de figures roges i ceràmiques fetes a mà, amb superfícies pentinades. Apareixen, aquestes últimes, a sota del segon tipus de parament.

A la campanya del 2003 es va documentar i excavar l'Armorum 3, que es troba al redòs de l'anomenada torre 2. Es creu que va ser utilitzat al llarg del segle IV a.C. i que va ser destruït per un incendi. Va confirmar la finalitat defensiva d'aquestes estructures al redòs de les torres massisses.

 La casa 3, amb murs de pedra seca. I també es van excavar les 3 sitges alt-medievals que es van trobar a dins de la casa 3. Aquestes s'han de sumar al conjunt de sitges trobades en campanyes anteriors a ran de la muralla. Al 2004 i 2005 es continuà amb la casa 3, confirmant que la fortalesa ibèrica es pot datar a inicis del segle V a.C. i que s'assenta sobre un assentament anterior (preibèric?).

 I s'obrí la casa 4. A part, es seguiren documentant sitges alt-medievals del camp de sitges ja conegut.

Context

En una península rocosa que forma el riu Ter, abans d'entrar a Les Guilleries.”


 

I finalment, per reblar el clau, pels estudiosos del tema, els invitem a visitar la pàgina següent:


Curiositats:

  • El poblat va ser ocupat en les èpoques ibèrica i medieval i curiosament no ho va ser en època romana.
  • Sorprèn una mica el nombre de tombes antropomorfes que hi ha al davant de l’església.


Altres:

  • Son força boniques les vistes sobre el riu Ter.


De la pàgina web de l'Esquerda, ens complau extreure la següent informació:

  • Durant el mes de juny de 2015 es va construir una torre de guaita carolíngia. És un projecte d'arqueologia experimental finançat per la DGICYT (HAR2012-36497). La torre està feta íntegrament de fusta, sense cap unió metàl·lica.

  • Bruno Parés ha realitzat una sèrie de recreacions virtuals sobre l'Esquerda i sobre la torre de guaita carolíngia. Aquí podeu veure els vídeos.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

L’Esquerda – Jaciment arqueològic

Masies de Roda – Informació turística

Masies de Roda – Llocs interès

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: