Resultats de la cerca

En terrenys de l'Escala, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona). Romà. Bo.

Altres noms: Antic hospital de Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, es troba aquest antic hospital gòtic del segle XIV, originalment de planta baixa i dos pisos, que funcionà també com a casa de banys. L'edifici destaca per les seves finestres ogivals, les arcades de mig punt i les magnífiques encavallades de fusta, així com per elements arquitectònics de diferents èpoques que s'hi han integrat.

Altres noms: Museu de Sant Boi de Llobregat.

A Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, es troba aquesta masia del segle XIV, actualment seu del Museu de Sant Boi. Destaca pel potent ràfec de coberta amb bigues de fusta i les finestres de pedra sorrenca amb elements de gòtic tardà i renaixentista. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat i és visitable.

Altres noms: Parc de Porcar

A Tortosa, capital del Baix Ebre, els Jardins del Príncep són un museu d'escultures a l'aire lliure inaugurat el 1991 al vessant nord-est del Castell de la Suda. Aquesta obra popular del segle XX, creada per Santiago de Santiago, consta de vint-i-tres grups escultòrics d'estil academicista que tracten el tema de l'home i la seva història. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat i és visitable.

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, són els banys d'una propietat privada més ben conservats de Catalunya, construïts a finals del segle II dC. L'edifici termal, format per cambres fredes i calentes, va funcionar fins al segle V i es va protegir amb una casa construïda al damunt al segle XVII. Protegides com a BCIN i restaurades, són visitables en bon estat.

A la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, es conserva un conjunt arquitectònic modernista del segle XIX declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Destaca la Cripta de Gaudí, monument inacabat de gran valor artístic, i els edificis de maó vist amb decoracions originals que evoqüen l'atmosfera industrial de l'època. L'estat és bo i el lloc és visitable.

A Montblanc, capital de la Conca de Barberà, es conserven els Molins de la Vila, dos molins fariners hidràulics medievals dels segles XIII i XIV d'estil gòtic. El Molí de la Volta, un dels més grans de Catalunya amb quatre moles, està restaurat i musealitzat, mentre que el Molí Xiquet només conserva el basament. Protegits com a Béns Culturals d'Interès Nacional, són visibles amb visita concertada.

Altres noms: No procedeix. Visitable: Horaris / Tarifes / Descomptes

A Girona, capital del Gironès, es troba aquest museu ubicat al carrer de la Força. Encara que la fitxa no especifica l'època ni l'estil arquitectònic de l'edifici, es tracta d'una construcció en bon estat de conservació situada en una zona històrica de la ciutat. El museu és accessible al públic amb horaris i tarifes establerts.

Altres noms: Palau del Batlle

A Tossa de Mar, a la Selva, aquest edifici gòtic del segle XV es recolza a la muralla medieval i alberga el Museu Municipal. Destaca pel seu finestral gòtic amb arc conopial decorat i la pedra de molí a l'entrada, mentre que l'interior conserva la torre d'es Codolar adaptada a sala d'exposició. Protegit com a BCIN, es manté en bon estat.

A Tarragona, al Tarragonès, es troba aquesta important necròpolis paleocristiana d'època tardoromana del segle III dC, descoberta durant la construcció de la Fàbrica de Tabacs. Amb més de 2.000 enterraments i una tipologia variada de sepulcres, constitueix el cementiri paleocristià més rellevant de la Mediterrània Occidental, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es conserven les restes d'una vil·la romana del segle I situada sobre un turó prop del mar. L'edifici, que probablement va estar ocupat fins als segles VI o VII, destaca per la riquesa dels materials trobats: estàtues, paviments, pintures murals, mosaics i columnes de marbre que evidencien la importància del seu propietari.

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserven les restes del Fòrum de la Colònia, centre religiós i social de la ciutat romana del segle I aC. El conjunt, format per una basílica jurídica de tres naus amb columnes corínties, restes de temples i cases romanes, és visitable i ocupa dues illes urbanes delimitades pels carrers Lleida, Cervantes, Fortuny i Soler.

El Fòrum Provincial de Tarragona, situat a la ciutat vella del municipi tarragonès, és un conjunt arquitectònic romà del segle I que constituïa el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Destaca per ser el més gran de la península ibèrica, amb dimensions de 175 per 320 metres, format per una gran plaça porticada, un recinte de culte imperial i un circ.

A sis quilòmetres de Tarragona, al Tarragonès, es troba la Torre dels Escipions, un mausoleu romà del segle I dC construït amb carreus de pedra ben tallats. El monument funerari presenta tres cossos superposats decorats amb figures esculpides que representen la divinitat Attis, i conserva una cambra interior que probablement contenia cendres.

L'amfiteatre romà de Tarragona, situat al sud-est de la ciutat del Tarragonès, és un edifici de planta el·líptica de la segona meitat del segle I dC on se celebraven lluites de gladiadors i caceres de feres. Protegit com a BCIN, destaca per les seves dimensions de 130 x 102 metres i per la seva importància com a símbol del poder de Tàrraco dins l'Imperi.

Altres noms: Mausoleu de Centcelles - (Patrimoni.Gencat) / Vil·la de Centcelles – (Pat.mapa).

A Constantí, al Tarragonès, es troba aquesta vil·la romana del segle IV amb un notable mausoleu de cúpula decorat amb mosaics de scenes de caça, bíbliques i figures enigmàtiques. Protegida com a BCIN, l'edifici és visitable amb accés restringit i conserva l'interior majestuós amb sala circular de 10,70 metres de diàmetre, cripta subterrània i estança quadriolobulada.

El circ romà de Tarragona, situat a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un monument de finals del segle I dC construït durant l'emperador Domicià. Amb aproximadament 325 metres de llargada i capacitat per a 20.000 persones, està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura roman oculta sota edificis posteriors.