Resultats de la cerca

Altres noms: Banys o termes romanes.

A Caldes de Montbui, municipi del Vallès Oriental, es conserven les restes de les termes romanes, un conjunt balneari de l'antiguitat amb piscina i galeries d'arcades construïdes amb opus signinum. L'estació termal, fundada sobre les deus d'aigua calenta, tingué importància considerable a l'alt Imperi, com demostren les inscripcions votives recuperades.

Altres noms: Aqüeducte romà de Pineda / Aqüeducte romà de Sant Pere de Riu i Can Cua

L'aqüeducte romà de Pineda de Mar, al Maresme, és una obra hidràulica del segle III dC que conserva quatre arcades de pedra sobre pilars rectangulars. Construït per proveir d'aigua una vil·la romana a Can Roig, originalment tenia 3,5 km de recorregut amb tres aqüeductes diferents. Actualment sense protecció oficial, es troba en estat estable però necessita consolidació urgent per evitar la seva ruïna definitiva.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, són els banys d'una propietat privada més ben conservats de Catalunya, construïts a finals del segle II dC. L'edifici termal, format per cambres fredes i calentes, va funcionar fins al segle V i es va protegir amb una casa construïda al damunt al segle XVII. Protegides com a BCIN i restaurades, són visitables en bon estat.

A Montcortès de Segarra, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es localitza un columbari romà amb vuit fornícules excavades en la roca mare, datades entre els segles I i II dC. El jaciment destaca per conservar també una necròpolis altmedieval amb cinc enterraments tipus banyera dels segles VIII a XII, testimoniatge d'una ocupació humana prolongada.

A Tarragona, al Tarragonès, es troba aquesta important necròpolis paleocristiana d'època tardoromana del segle III dC, descoberta durant la construcció de la Fàbrica de Tabacs. Amb més de 2.000 enterraments i una tipologia variada de sepulcres, constitueix el cementiri paleocristià més rellevant de la Mediterrània Occidental, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es conserven les restes d'una vil·la romana del segle I situada sobre un turó prop del mar. L'edifici, que probablement va estar ocupat fins als segles VI o VII, destaca per la riquesa dels materials trobats: estàtues, paviments, pintures murals, mosaics i columnes de marbre que evidencien la importància del seu propietari.

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserven les restes del Fòrum de la Colònia, centre religiós i social de la ciutat romana del segle I aC. El conjunt, format per una basílica jurídica de tres naus amb columnes corínties, restes de temples i cases romanes, és visitable i ocupa dues illes urbanes delimitades pels carrers Lleida, Cervantes, Fortuny i Soler.

El Fòrum Provincial de Tarragona, situat a la ciutat vella del municipi tarragonès, és un conjunt arquitectònic romà del segle I que constituïa el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Destaca per ser el més gran de la península ibèrica, amb dimensions de 175 per 320 metres, format per una gran plaça porticada, un recinte de culte imperial i un circ.

A sis quilòmetres de Tarragona, al Tarragonès, es troba la Torre dels Escipions, un mausoleu romà del segle I dC construït amb carreus de pedra ben tallats. El monument funerari presenta tres cossos superposats decorats amb figures esculpides que representen la divinitat Attis, i conserva una cambra interior que probablement contenia cendres.

L'Arc de Berà és un monument romà del segle I aC situat a Roda de Berà, al Tarragonès, dedicat a l'emperador August. Es tracta d'un arc de triomf de gran simplicitat formal, construït amb carreus de pedra local, que presenta pilastres estriades amb capitells corintis i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es conserva en bon estat, ubicat al mig de la carretera N-340, antiga Via Augusta.

A Constantí, al Tarragonès, es troba el Pont de les Caixes, un aqüeducte medieval que formava part de la Sèquia dels Molins. L'estructura, de 36 metres de llargada sostinguda per quatre arcs, és una reforma d'una conducció hidràulica romana que abastava la vil·la de Centcelles. Protegit com a BCIL, l'aqüeducte es manté en bon estat i continua portant aigua.

L'amfiteatre romà de Tarragona, situat al sud-est de la ciutat del Tarragonès, és un edifici de planta el·líptica de la segona meitat del segle I dC on se celebraven lluites de gladiadors i caceres de feres. Protegit com a BCIN, destaca per les seves dimensions de 130 x 102 metres i per la seva importància com a símbol del poder de Tàrraco dins l'Imperi.

Altres noms: Mausoleu de Centcelles - (Patrimoni.Gencat) / Vil·la de Centcelles – (Pat.mapa).

A Constantí, al Tarragonès, es troba aquesta vil·la romana del segle IV amb un notable mausoleu de cúpula decorat amb mosaics de scenes de caça, bíbliques i figures enigmàtiques. Protegida com a BCIN, l'edifici és visitable amb accés restringit i conserva l'interior majestuós amb sala circular de 10,70 metres de diàmetre, cripta subterrània i estança quadriolobulada.

Altres noms: Mina de l'Arquebisbe

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquest aqüeducte de construcció del segle XVIII, encara que segons cartografia de l'Institut Geogràfic de Catalunya podria tenir origen romà. L'estructura manté trenta-un arcs de maons i pedra que salvaven el torrent per portar aigües des del Puigpelat fins a la ciutat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat malgrat estar tallat per la carretera de circumval·lació.

El circ romà de Tarragona, situat a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un monument de finals del segle I dC construït durant l'emperador Domicià. Amb aproximadament 325 metres de llargada i capacitat per a 20.000 persones, està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura roman oculta sota edificis posteriors.

Altres noms: Aqüeducte de les Ferreres

A quatre quilòmetres de Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquest monumental aqüeducte romà del segle I, obra d'enginyeria de pedra amb dos pisos d'arcades superposades que travessa el riu Francolí. Construït per conduir aigua a la ciutat de Tàrraco, destaca per ser un dels més ben conservats de l'occident romà i el més important de Catalunya, amb 217 metres de longitud i 27 metres d'alçada màxima.

La Pedrera del Mèdol, situada a Tarragona al Tarragonès, és una gran explotació minera romana dels segles IV ac-dc amb una profunditat marcada per una agulla de pedra de 16 metres. D'aquesta pedrera es van extreure aproximadament 50.000 m³ de lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, material utilitzat en la construcció dels edificis romans més importants de Tàrraco.