Resultats de la cerca

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserven les restes del Fòrum de la Colònia, centre religiós i social de la ciutat romana del segle I aC. El conjunt, format per una basílica jurídica de tres naus amb columnes corínties, restes de temples i cases romanes, és visitable i ocupa dues illes urbanes delimitades pels carrers Lleida, Cervantes, Fortuny i Soler.

Capella de Sant Magí situada a Tarragona, capital del Tarragonès, construïda al segle XVIII sobre la muralla romana i el Portal del Carro dels segles XII-XIII. Edifici de nau única amb rosassa semicircular a la porta, destacant el retaule de marbre amb imatge de Sant Magí de 1911 i l'altar dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

El Fòrum Provincial de Tarragona, situat a la ciutat vella del municipi tarragonès, és un conjunt arquitectònic romà del segle I que constituïa el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Destaca per ser el més gran de la península ibèrica, amb dimensions de 175 per 320 metres, format per una gran plaça porticada, un recinte de culte imperial i un circ.

A sis quilòmetres de Tarragona, al Tarragonès, es troba la Torre dels Escipions, un mausoleu romà del segle I dC construït amb carreus de pedra ben tallats. El monument funerari presenta tres cossos superposats decorats amb figures esculpides que representen la divinitat Attis, i conserva una cambra interior que probablement contenia cendres.

L'Arc de Berà és un monument romà del segle I aC situat a Roda de Berà, al Tarragonès, dedicat a l'emperador August. Es tracta d'un arc de triomf de gran simplicitat formal, construït amb carreus de pedra local, que presenta pilastres estriades amb capitells corintis i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es conserva en bon estat, ubicat al mig de la carretera N-340, antiga Via Augusta.

A Constantí, al Tarragonès, es troba el Pont de les Caixes, un aqüeducte medieval que formava part de la Sèquia dels Molins. L'estructura, de 36 metres de llargada sostinguda per quatre arcs, és una reforma d'una conducció hidràulica romana que abastava la vil·la de Centcelles. Protegit com a BCIL, l'aqüeducte es manté en bon estat i continua portant aigua.

L'amfiteatre romà de Tarragona, situat al sud-est de la ciutat del Tarragonès, és un edifici de planta el·líptica de la segona meitat del segle I dC on se celebraven lluites de gladiadors i caceres de feres. Protegit com a BCIN, destaca per les seves dimensions de 130 x 102 metres i per la seva importància com a símbol del poder de Tàrraco dins l'Imperi.

Altres noms: Mausoleu de Centcelles - (Patrimoni.Gencat) / Vil·la de Centcelles – (Pat.mapa).

A Constantí, al Tarragonès, es troba aquesta vil·la romana del segle IV amb un notable mausoleu de cúpula decorat amb mosaics de scenes de caça, bíbliques i figures enigmàtiques. Protegida com a BCIN, l'edifici és visitable amb accés restringit i conserva l'interior majestuós amb sala circular de 10,70 metres de diàmetre, cripta subterrània i estança quadriolobulada.

Altres noms: Mina de l'Arquebisbe

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquest aqüeducte de construcció del segle XVIII, encara que segons cartografia de l'Institut Geogràfic de Catalunya podria tenir origen romà. L'estructura manté trenta-un arcs de maons i pedra que salvaven el torrent per portar aigües des del Puigpelat fins a la ciutat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat malgrat estar tallat per la carretera de circumval·lació.

El circ romà de Tarragona, situat a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un monument de finals del segle I dC construït durant l'emperador Domicià. Amb aproximadament 325 metres de llargada i capacitat per a 20.000 persones, està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura roman oculta sota edificis posteriors.

Altres noms: Aqüeducte de les Ferreres

A quatre quilòmetres de Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquest monumental aqüeducte romà del segle I, obra d'enginyeria de pedra amb dos pisos d'arcades superposades que travessa el riu Francolí. Construït per conduir aigua a la ciutat de Tàrraco, destaca per ser un dels més ben conservats de l'occident romà i el més important de Catalunya, amb 217 metres de longitud i 27 metres d'alçada màxima.

La Pedrera del Mèdol, situada a Tarragona al Tarragonès, és una gran explotació minera romana dels segles IV ac-dc amb una profunditat marcada per una agulla de pedra de 16 metres. D'aquesta pedrera es van extreure aproximadament 50.000 m³ de lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, material utilitzat en la construcció dels edificis romans més importants de Tàrraco.

Altres noms: Castell Lliuró

A Castellnou d'Ossó, municipi de l'Urgell, es conserven les ruïnes d'una fortificació romana del segle III amb torre medieval reutilitzada, construïda amb aparell ciclopi de carreus ben treballats. L'estructura semicircular original, de 24 metres de diàmetre, presenta el semicercle oriental i una cantonada ben conservats, mentre que la torre medieval interior mostra una cúpula tapial i un forat característic a la façana est.

Als Arquets, a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), es conserven les restes d'un aqüeducte romà dels segles IV-V que abastava d'aigua una vil·la romana. Dels aproximadament 70 metres originals, es mantenen tres trams amb arcs de mig punt construïts amb pedra i morter romà. Sense protecció oficial, l'estructura va ser consolidada el 1989 i perdura notablement malgrat els segles transcorreguts.

A Vila-rodona, municipi de l'Alt Camp, es troba aquest columbari romà del segle I a.c., monument funerari de planta rectangular amb absis que reprodueix la forma de temple. Edifici de gran valor arquitectònic amb decoració de capitells toscans, nínxols per a urnes funeràries i restes de pintura mural, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Restaurat i consolidat, és visitable previ contacte amb l'ajuntament.

A Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es conserva un petit oratori paleocristià excavat en una gran roca, datable entre els segles IV i V. L'estructura consta de tres arcs de mig punt amb decoració d'estrelles, i conté una imatge de Sant Joan. Malgrat no tenir protecció oficial, aquest santuari és accessible mitjançant una escala de ferro i continua sent venerat durant la festa major del municipi.

Altres noms: Sant Andreu de Calders - (Wikipedia).

A Calders, municipi del Moianès, es troben les restes de l'església romànica de Sant Andreu, del segle XII, amb origen presumiblement romà. L'edifici, actualment en pura ruïna, conserva les parets laterals i els absis, malgrat estar pràcticament cobert per vegetació. No té protecció oficial i es localitza a la vora de la riera de Calders, en un paratge de gran bellesa natural.

Al Mas Pigot de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), es conserven les restes d'una torre colomer medieval, probablement construïda entre l'època musulmana i els darrers segles medievals, encara que tradicionalment s'havia atribuït erròniament a l'època romana. De la construcció original només es mantenen en peus la paret septentrional i un tros de l'oriental, amb les cel·les per als coloms visibles al mur nord.