Resultats de la cerca

A La Roca del Vallès (Vallès Oriental), es conserven les restes del castell de Belloch, documentat des de 1073. La torre de l'homenatge, de planta circular amb 7 metres de diàmetre, fou transformada en capella dedicada a Sant Pau entre 1704 i 1706, segons consta en una làpida a la porta d'entrada.

A La Garriga (Vallès Oriental), edificació medieval del segle XIII protegida com a BCIN. Era la domus més important de la comarca durant l'edat mitjana, amb torre de l'homenatge, edifici noble i recinte emmurallat amb tres torres de defensa. Es conserva en bon estat, encara que abandonada i d'accés restringit.

A La Garriga, al Vallès Oriental, es troba aquest conjunt rural medieval format per diversos edificis, destacant la torre del segle XII-XIII i el molí fariner documentat des del segle XIV, que movia les aigües del Congost. La masia data del segle XVI i s'hi conserva la rústega capella de la Mare de Déu dels Misteris. L'edificació es troba en bon estat, sense protecció oficial, i representa un exemple característic de propietat medieval complexa.

A Vallgorguina, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre medieval del segle XIV adossada a la masia de Can Vilar. L'edifici de planta quadrada destaca per les seves finestres gòtiques d'arc conopial i les curioses gàrgoles que representen animals i figures humanes. Es conserva en excel·lent estat, encara que és de propietat privada i requereix autorització per visitar-la.

Can Coll és una masia senyorial del segle XVI situada a Lliçà de Vall, al Vallès Oriental, que destaca per la seva majestuosa torre quadrada de quatre pisos coronada amb espadanya, que albergava una capella dedicada a sant Joan Baptista. Construïda a finals del segle XVI per Pere Coll, presenta un bon estat de conservació i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, visible des de la carretera C-155.

L'església de Sant Sebastià es troba al turó que presideix Sallent, al Bages, i és una construcció romànica del segle XI de planta circular, una de les més ben conservades de Catalunya. Restaurada i inaugurada el 2005, destaca per ser un dels únics dos exemples d'església romànica de planta circular de la comarca. L'accés és restringit i no consta protecció oficial, però es manté en bon estat.

Al terme municipal de Lluçà (Lluçanès), a 883 metres d'altitud, es troba l'església romànica de Sant Vicenç, documentada des del 988 i reedificada al segle XI, que destaca per la seva singular planta circular amb volta hemisfèrica, una tipologia poc corrent a Catalunya.

Al municipi de Tona (Osona), el Casal de Mont-rodó és una casa forta medieval amb parts romàniques del segle XII i seccions gòtiques del segle XV. Destaca per la seva estructura defensiva amb espitlleres i barbacanes, així com pels seus finestrals gòtics amb columnetes treballades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en excel·lent estat gràcies a reformes recents, però té accés restringit per ser de propietat particular.

A Sant Pere de Torelló (Osona), es trobava el castell de Sarreganyada, fortalesa medieval del segle XI documentada entre 1021 i 1358, actualment desapareguda sense restes característiques. L'indret fou ocupat posteriorment pel Santuari de Bellmunt, que probablement va ser inicialment la capella del castell, situat a 1.247 metres d'altitud amb extraordinàries vistes panoràmiques.

Al nucli de Malla (Osona), es troben les restes del castell medieval d'Orsal o de Malla, situat al puig del Clascar a 640 metres d'altitud. Aquesta fortificació, documentada des del 924 i pertanyent al comtat de Barcelona des del 1067, conserva només quatre pedres escampades a la superfície, segons els apunts de l'arquitecte Josep M. Pericas de 1918.

Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.

A Sant Jaume de Frontanyà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI, exemplar emblemàtic de l'art romànic llombard català per la puresa de línies i volums. Destaca pel seu singular cimbori de dotze costats, únic al país, i per la decoració austera però elegant. Es conserva en bon estat i és visitable, constituint la joia més preuada del romànic berguedà.

Al poble de Gualter, municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), es troba el Monestir de Santa Maria de Gualter, una església basilical romànica del segle XII que destaca per la seva estructura de tres naus amb absis major i cimbori octagonal. Greument danyat durant la Guerra Civil per l'explosió d'un polvorí, ha estat restaurat parcialment en els últims anys, conservant la galeria sud del claustre romànic original amb arcs de mig punt.

El castell d'Algerri és una fortificació medieval del segle XII situada dalt d'un turó que presideix la població d'Algerri, a la comarca de la Noguera (Lleida). Es tracta de restes rellevants, actualment malmeses, que conserven un plafó informatiu que detalla la seva construcció i ofereixen boniques vistes del poble.

A la faldilla d'un turó de Cervelló (Baix Llobregat), es troba aquesta capella romànica del segle XI, dedicada a Santa Maria de Cervelló. L'edifici, de nau única amb absis semicircular, destaca pels seus murs decorats amb bandes i arcuacions llombardes i pel cimbori octogonal que cobreix la cúpula. Ben conservada però d'accés restringit, es localitza sota el Castell de Cervelló a 203 metres d'altitud.

Les muralles de Prades (Baix Camp, Tarragona) daten del segle XIV i constitueixen un exemple de fortificació medieval. Actualment, els fragments més visibles s'han aprofitat com a habitatges, destacant els trams del carrer de la Muralla i del carrer Nou del Pont, on es conserven portals i un pont sobre el fossat. L'estat és acceptable, amb accés visible als voltants de la Plaça Major i l'església parroquial.

A Prades (Baix Camp, Tarragona), es conserven les escasses restes d'un castell medieval del segle XII, actualment malmès i no visitable. L'element més rellevant que es manté és part de l'absis de la seva capella. Les muralles que envoltaven la vila també en conserven trossos, tot i que alterats per les construccions adossades.

Al cim del puig Ferran del Bruc (Anoia), es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XIX, part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Lleida i probablement utilitzada durant les guerres carlines. L'edificació, de dos pisos amb espitlleres i envoltada de mur de defensa, es troba molt malmesa pel pas del temps, tot i que és accessible lliurement i ofereix vistes del massís de Montserrat.