Resultats de la cerca
Nova cerca-
5 vots
A Perafita (Lluçanès), Barcelona, s'alça aquest castell del segle XIX construït seguint esquemes neomedievals sobre el solar del mas Puig, documentat des del segle XIII. L'edifici de planta quadrangular destaca per les seves dues grans torres laterals, obertures amb arcs lobulats i merlets, així com per una decorada llinda amb motius geomètrics. Protegit com a BCIN, es tracta d'una esplèndida edificació de propietat privada no visitable.
-
1 vot
Al llogaret de Múnter, municipi de Muntanyola (Osona), es troben les restes d'aquest castell del segle X, conegut com a Castellet el 929. Destaca un pany de mur gruixut amb carreus picats regularment que probablement formava part d'una estança, visible dalt d'un petit turó. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès amb molt poques restes, però és accessible lliurement.
-
4 vots
Al nucli històric de Vic (Osona), es conserven les restes d'un casal romànic del segle XI, documentat el 1088, que s'alçava entorn d'un temple romà que li servia de pati central. L'edifici va ser enderrocat el 1882 per descobrir el temple, quedant només la façana nord i altres restes notables. Està protegit com a BCIN i té accés restringit, però és visitable dins d'un recorregut turístic senyalitzat pel nucli històric de la ciutat.
-
2 vots
Al nucli de Malla (Osona), es troben les restes del castell medieval d'Orsal o de Malla, situat al puig del Clascar a 640 metres d'altitud. Aquesta fortificació, documentada des del 924 i pertanyent al comtat de Barcelona des del 1067, conserva només quatre pedres escampades a la superfície, segons els apunts de l'arquitecte Josep M. Pericas de 1918.
-
3 vots
Al terme municipal de Lluçà, al Lluçanès, es troben les restes del castell de Lluçà, edificació medieval del segle XII amb sectors refets al segle XIV, protegit com a BCIN. Destaca per la seva planta triangular adaptada a la topografia, amb una torre rodona i importants restes de la planta baixa que mostren bon aparell de construcció, especialment el mur nord-oest amb un finestral bilobulat.
-
4 vots
Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.
-
7 vots
A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.
-
2 vots
Al camí d'accés al Monestir de Sant Pere de Casserres, a Les Masies de Roda (Osona), es troben les restes molt malmeses d'una possible muralla medieval del Castell de Casserres, protegida com a BCIN. Es tracta d'un mur amb orientació est-oest construït amb pedra desbastada i morter, amb fileres uniformes i opus spicatum, que conserva aproximadament 21 metres de llargada i varia d'alçada fins a 3,5 metres.
-
4 vots
Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.
-
8 vots
El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.
-
2 vots
A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, es conserven les restes d'una casa forta del segle XII documentada des de 1147, també coneguda com a Castell dels moros. L'edifici civil presenta grans murs de quatre metres de gruix orientats de nord a sud, amb restes de volta de canó, espieres i una cambra coberta, tot mostrant característiques defensives.
-
1 vot
Masia situada entre Sabadell i Matadepera al Vallès Occidental, datada del segle XIV amb elements gòtics i renaixentistes. Destaca per la seva torre gòtica de defensa de quasi 15 metres d'alçada, la porta adovellada i les finestres gòtiques, així com l'interior amb llar de foc rodó i sala de portes amb relleus barroquitzants. Es troba en perfecte estat dins una propietat privada, visible des de la carretera.
-
2 vots
A les afores de Sabadell, al Vallès Occidental, es troben les restes del castell de Ribatallada, una fortificació del segle XII documentada des de 1136. L'edificació, mig enrunada i envaixada per males herbes, conserva elements significatius com la porta d'entrada i restes de muralla amb aparell de pedres ben tallades. Tot i el seu estat de deteriorament, és accessible lliurement, encara que la circulació interior resulta incòmoda.
-
1 vot
A Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'una torre medieval de planta quadrangular del segle XI, probablement de defensa. L'edifici, de dues plantes amb volta de canó a la inferior, està construït amb còdols i totxana, i presenta elements constructius primitius com la porta d'arc de mig punt. Actualment es troba en bon estat, tancat per una tanca de filferro, amb accés restringit.
-
3 vots
A Sant Jaume de Frontanyà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI, exemplar emblemàtic de l'art romànic llombard català per la puresa de línies i volums. Destaca pel seu singular cimbori de dotze costats, únic al país, i per la decoració austera però elegant. Es conserva en bon estat i és visitable, constituint la joia més preuada del romànic berguedà.
-
3 vots
Sant Vicenç de Rus és una església situada al nucli de Castellar de n'Hug, al Berguedà, construïda al segle XII en estil romànic sobre restes altomedievals. L'edifici de nau única destaca per l'absis amb finestra de doble esqueixada, el campanaret quadrat i les pintures murals gòtiques i romàniques que conserva.
-
2 vots
Sant Joan de Cornudella és una petita església romànica del segle XI situada a les afores de Castellar de n'Hug, al Berguedà, a 1475 metres d'altitud. L'edifici destaca per la seva nau de volta reforçada amb arcs torals i el seu campanar en forma d'espadanya, amb parets que evidencien dues èpoques constructives diferents.
-
1 vot
A Caldes d'Estrac, al Maresme, es troba aquesta casa forta del segle XIV que actualment funciona com a Biblioteca Municipal. L'edifici, amb elements gòtics, ha estat molt reformat al llarg dels segles, especialment al XVII quan va ser fortificada. Tot i les transformacions substancials que ha patit, conserva la seva funció com a equipament cultural del municipi.
