Castell de Lluçà / Osona

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Lluçà (Osona) – Barcelona.

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Malmès. Poques restes. Lliurament accessible. Sembla ser que fa poc s’hi han fet treballs de neteja, que han alliberat de vegetació les restes, permetent als visitant un còmode recorregut per l’interior. Les vistes des d’aquest lloc, son esplèndides.

Altres noms:

Accés - Visitat el 30/07/2008:

L’accés en aquest cas, ha estat ben senzill. Procedents de Prats de Lluçanès, i circulant per la carretera BV-4341, arribem al llogaret de Lluçà, presidit pel Monestir de Santa Maria de Lluça, que deixem enrere i continuem una estona més encara per la mateixa carretera. Molt aviat, a mà esquerre, a tocar del PK 14 d’aquest vial, trobarem un trencall (42 0307.41 02 02 25.12), amb un cartell indicant per anar a Sant Vicenç i el castell.

Aquí s’inicia una pista de muntanya en bones condicions, a dia d’avui,  per on seguirem, i que en un recorregut d’uns 700 metres ens portarà fins una explanada, on aparcarem (42 03 22 02 02 13) còmodament el vehicle. A l’esquerra hi ha una masia deshabitada, i a la dreta hi ha un curiós cartell que diu: “Deixeu el cotxe descansar i aneu a caminar”.

I obedients com som, efectivament així ho fem. Per una altra pista de muntanya,

aquesta sols accessible a vehicles tot terreny, en deu minuts, a peu, serem dalt del pujol on hi ha en primer lloc, l’església de Sant Vicenç, una de les poques esglésies romàniques de forma rodona, que hi ha a Catalunya, i uns metres més amunt, les restes del castell de Lluçà

Localització: N 42 03 16 E 02 02 25 - Altitud: 892 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Extractada - octubre 2012):

“ Descripció

Queden importants restes de la planta baixa d'una edificació del segle XII, d'un sector refet el segle XIV i la capella, sencera, de Sant Vicenç del Castell. El castell de Lluçà ha donat nom a la comarca del Lluçanès, altiplà de la regió central de Catalunya.

 Les restes del castell coronen el turó que s'inicia a uns 10 minuts de l'església de Lluçà vers la banda nord-est a uns 850 metres d'altitud. Del castell roman algunes parets i una cambra soterrada que mostra indicis de volta. La part del castell que millor es conserva és el mur de la banda nord-oest, d'uns 4 o 5 metres d'alçària, que mostra un bon aparell de construcció i un finestral bilobulat (probablement obra de finals del segle XIII o principis del segle XIV). Les estances estan plenes de runa. L'aparell de la banda de migdia i central sembla ésser el més antic. El castell tenia una planta triangular, adaptada a la topografia, amb una torre rodona en un dels vèrtex.

 La capella circular és un dels escassos exemples d'església romànica rodona. Té un absis a llevant i és coberta amb volta circular. A la part superior de l'edifici hi ha un canvi d'aparell, és de carreus més grossos que la part inferior, però no es sap la raó d'aquest canvi; pot ser degut a dues campanyes constructives, a una remodelació posterior o, senzillament, a una manera de construir.

Notícies històriques

Arran d'unes discrepàncies entre Bernat de la Portella, senyor de Lluçà i el bisbe de Vic, el 1278 determinà el monarca d'apoderar-se d'aquest castell. Llavors el rei Pere el Gran hagué d'assetjar i expugnar el castell, prenent-lo el 2 de març 1279, després d'un llarg setge. És probable que bona part de l'obra que, en ruïnes, ha assolit els nostres dies respongui a una edificació del castell portada a terme a finals del segle XIII. El 1464, el castell fou de nou combatut pel cabdill joanista Bernat Guillem d'Altarriba; sembla ésser que el capitost defensor, per tal que no servís de refugi a l'enemic, l'enderrocà. La dinastia dels senyors de Lluçà és coneguda des del 977, amb "Eizo de Luciano", vicari de Lluçà i de Merlès.”

  • A tocar del castell hi trobem la bonica església de Sant Vicenç de Lluçà. De tipologia poc corrent, per la seva forma rodona, està documentada des de l’any 988, havent estat reedificada durant els segles XI i XII. Es pot accedir lliurament a l’interior, doncs no està tancada.
  • Una altra curiosa església de forma rodona a Catalunya: Església de Sant Pere Gros (La Segarra).
  • I encara una altra, l'església de Sant Sebastià, a Sallent, inicialment dedicada a Sant Esteve, és un dels dos únics exemples d'església romànica de planta circular existents a la comarca del Bages, una de les més ben conservades de Catalunya, i la més gran de forma rodona.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Osona : Veure en un mapa més gran.