Monestir de Santa Maria de Lluçà – Lluçà / Osona

Rating: 1.0/1. From 4 votes.
Please wait...

F O T O S


Vistes des del castell de Lluçà: Monestir de Santa Maria de Lluçà.


Monestir


1


2


3


Claustre


 


Escultures del claustre

Mostra no exhaustiva de les escultures que presideixen els capitells del claustre


1

 


2

 



I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Lluçà, nucli de població molt dispers i municipi del mateix nom, a la comarca d'Osona (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic – (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Bo. Visitable. Aparcament al davant.

Altres noms: Canònica de Santa Maria de Lluçà

Accés – Visitat el 18/08/2016:

Trobarem l’accés a aquesta edificació en un lloc (42 03 01.9 02 02 05.5) situat entre els PK 14/15 de la carretera BV-4341.

L'episodi bíblic de la multiplicació dels pans i dels peixos, queda petit en relació amb la multiplicitat de la carretera BV-4341, com es pot veure en aquesta captura de pantalla d'un mapa de Google.

En qualsevol cas, les dades que nosaltres facilitem, són reals, són fruit de l'estada “in situ" en aquest lloc, i hem pogut comprovar la presència real de les fites dels PK. que citem.

Localització: N 42 03 01.8 E 02 02 07.2 – Altitud: 746 m.

Altres: De la pàgina web - Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):

“ Descripció

L'antic monestir de Santa Maria de Lluçà es troba situat als peus del turó on s'alça el castell de Lluçà.

 L'església és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte.

 La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l'absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII.

 La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV.

El campanar i diverses dependències monacals també foren renovades.

Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annex.

 En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d'estil barroc.

 Al segle XVII, es va refer la façana de l'església reaprofitant la porta i la ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.

A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.

De les dependències monacals, encerclades per un mur de 3 m d'alçada, queden pocs vestigis.

Al subsòl rocós sobre el qual s'assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.

Conserva una pica baptismal romànica procedent de l'església de Salcelles.

La Mare de Déu de l'altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l'any 1936. 

Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d'altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.

Notícies històriques

L'antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada al SE del castell de Lluçà, on resta encara l'església de planta circular de Sant Vicenç.

 Fundada en l'antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell,fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185).

Al gran moment d'esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592 va ser secularitzada com totes les canòniques regulars.

Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.”



Visita al Monestir

La persona que ens va facilitar la visita va ser en Joan Vila, conservador del museu del monestir i que a la vegada va exercir de “cicerone”.

Home cordial, enamorat del art i de la història, vàrem gaudir d'una bona estona d'agradable  conversa.

Des d'aquesta pàgina, li agraïm de nou les atencions rebudes, alhora que el saludem molt cordialment.


Curiositats


La majoria de claustres són de planta quadrada. El present és de planta trapezoïdal, per tal de poder adaptar-se millor a la morfologia del terreny sobre el que s'assenta.

No té fonaments, està directament construït sobre la roca.

En contra del que pugui semblar aixó li proporciona una gran estabilitat, per exemple, en cas de terratrèmols, doncs la roca interactua amb l'edificació.

Aquesta manera de fer és de procedència àrab.


Uns dels elements més destacables de l’església, són les pintures que decoren la part frontal de l'altar de fusta. Pablo Picasso, va visitar aquest lloc, l’any 1906.

Hom diu que la Verge que hi apareix representada li va servir d'inspiració per les seves obres.

Aquestes pintures són una reproducció. L'original es troba al Museu Episcopal de Vic.


Conserva la porta romànica, amb la valuosa ferramenta del segle XII.



 

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

 Altres pàgines:




Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: