Resultats de la cerca

El castell de Claret es troba a la petita localitat de Claret, dins el municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, esmentada documentalment des del 1026, que va ser seu d'una família noble local. L'edifici es troba en estat molt malmès i pràcticament irreconeixible, sense protecció oficial, amb les seves restes barrejades amb pedres d'altres construccions.

A Torà, municipi del Solsonès, es troba aquesta capella rural del segle XI, edifici d'una sola nau amb volta de canó i absis estirat, que presenta decoració llombarda i un contrafort a la façana sud. Situada dins l'antic terme del castell de Figuerola, aquesta construcció romànica ben conservada depenia de Sant Miquel de Fontanet i no va tenir funcions parroquials. L'edifici és accessible lliurement i no disposa de protecció oficial.

A Torà, al Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XI de nau única amb volta de canó i absis decorat amb arcuacions cegues, que presenta formes llombardes característiques. L'edifici, en excel·lent estat de conservació, disposa d'un campanar de cadireta i accés occidental amb arc rebaixat, tot i que no és lliurement accessible.

Altres noms: Torre de la Vetlla / Torre Vella

Prop d'Ardenya, municipi de La Riera de Gaià, al Tarragonès, s'alça aquesta torre circular medieval dels segles XI-XIV, construïda com a punt de comunicació en la línia defensiva fronterera del riu Gaià. De planta circular amb murs de pedra irregular i opus spicatum, presenta una cambra superior heptagonal de tàpia, amb diàmetre interior de poc més de dos metres i murs de 1,25 m de gruix.

Altres noms: El castell de la Nou de Gaià - (Diputació de Tarragona).

A La Nou de Gaià, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat des de l'any 1011. L'edifici, vinculat als llinatges dels Claramunt, Requesens i Corbera-Santcliment, presenta actualment tres torres arrebossades amb aparença moderna posterior a reformes senyorials. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en perfecte estat després de la restauració de 2006 i actualment acull usos socials.

Castell de Tamarit, a Tamarit (Tarragona, Tarragonès), fortificació medieval documentada des del segle XI amb estil romànic, situada sobre un promontori a tocar de la Mediterrània. Envoltada per l'antic nucli medieval de vila closa, destaca per la seva muralla del segle XIV i l'església romànica de Santa Maria. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat però és de propietat privada i no és visitable.

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Altres noms: Castell de Puigperdiguers

A La Pobla de Montornès, municipi del Tarragonès, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des de 1099, que conserva part del perímetre emmurallat amb carreus i una torre quadrada, actualment pràcticament desaparegut amb mínimes restes difícils d'identificar.

Altres noms: Castellot i/o Castell de Santa Margarida.

A La Riera de Gaià, municipi del Tarragonès, es conserven les ruïnes del Castellot de Santa Margarida, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Del castell destaca una torre circular dels segles XI-XII i un cos rectangular posterior, amb fossat excavat a la roca, que pertanyé a la família Claramunt des de 1060. L'edifici es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement.

Altres noms: Cal Xeco.

A Clarà, nucli de Torredembarra (Tarragonès), es conserven les restes del castell medieval documentat des del 1057, amb edificació actual possiblement del segle XIV. Del primitiu edifici fortificat només subsisteixen una torre amb matacà i restes de volta integrades en el casal de Cal Xeco, construcció de maçoneria amb finestres conopials. Protegit com a BCIN, es troba en estat restaurat, ubicat a la plaça de l'església de Sant Joan de Clarà.

Altres noms: Castell dels Montserrat – Castell dels marquesos de Tamarit.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell documentat des de 1059 amb origen medieval, encara que la seva forma actual és resultat de modificacions del segle XVII. L'edifici de planta poligonal amb torres angulars destaca pel seu aspecte fortificat amb merlets triangulars i una galeria renaixentista interior. Protegit com a BCIN i en bon estat, es conserva com a habitatge privat no visitable.

A Cervera, municipi de La Segarra (Lleida), es troben les restes d'aquest castell del segle XI, declarat bé cultural d'interès nacional. Del gran recinte medieval només subsisteixen parts del mur de la façana de ponent amb torres circulars, ja que fou gairebé totalment arrasat a principis del segle XX. Malgrat el seu estat malmès, conserva vestigis significatius de la seva estructura defensiva original.

A Mejanell, nucli d'Estaràs a la Segarra, es conserva la torre de defensa circular del primitiu castell de Meià del segle XI, protegida com a BCIN. Aquesta esvelta torre de tretze metres d'alçada, construïda sobre roca calcària amb carreus regulars, està adossada a una masia del XIV i conserva la falsa cúpula de la planta baixa.

Al llogaret de Gàver, municipi d'Estaràs, a la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa cilíndrica del segle XI, originàriament vinculada al comtat de Berga. Aquesta robusta construcció medieval, que s'assenta directament sobre la roca natural, presenta un parament exterior ben treballat amb carreus rectangulars, tot i que actualment es troba molt malmesa per l'enderroc dels seus pisos interiors.

Altres noms: Castell de l’Oluja Baixa

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquest castell documentat des del segle XI que fou remodelat profundament al segle XVI en un gran palau senyorial d'inspiració renaixentista. Destaca per la seva torre quadrada de quatre pisos amb decoració renaixentista i la portalada principal amb arc de mig punt. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i actualment allotja dependències municipals i residències privades.

Altres noms: Torre del moro

A Ivorra, municipi de la Segarra (Lleida), es conserva una torre de defensa del segle XI, únic element subsistent del castell medieval documentat des del 1076. La torre circular de planta regular, d'uns vint metres d'alçada, presenta entrada defensiva elevada i està envoltada d'edificacions que en dificulten la visió. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es pot visitar lliurement a l'exterior.

Altres noms: Torre dels moros

A Talteüll, entitat de població de Massoteres a la Segarra, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle XI, originàriament construït pels comtes i bisbes d'Urgell. Del complex fortificat només subsisteix una torre circular de dotze metres de diàmetre i quatre d'alçada, envoltada de cases, juntament amb alguns llenços de muralla. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les restes del primitiu castell del segle XI, situat dalt del turó del poble. Aquesta fortalesa, protegida com a BCIN, formava part de la xarxa de castells del comtat d'Osona i va passar per diverses mans senyorials des del 1079. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només un mur trencat amb carreus afilerats que evidencia la seva funció defensiva.