F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al llogaret de Gàver, nucli de població del municipi d’Estaràs, de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Molt malmesa. Lliurament accessible, tot i que el lamentable estat en que es troba, no fa precisament fàcil la visita. Al seu costat hi ha l’església vella de Santa Maria de Gàver (Romànic – Segle XI - (Patrimoni.Gencat), amb unes curioses finestres geminades).
Les fotografies d’aquest petit reportatge, no fan justícia de la mida i robustesa d’aquesta torre.
Altres noms:
Accés - Visitat el 03/11/2007:
Procedents de Sant Guim de Freixenet, i circulant per la carretera LV-1005, en sentit Estaràs, a uns 5,3 km. trobarem Gàver.
Hem accedit a la població per l’entrada situada a 41 41 09.39 01 23 44.49, l’hem travessat i quasi al final del poble, a la dreta, veiem la silueta de l’església nova.
Des del costat mateix d’aquesta edificació, arrenca una carretereta que ens permet l’accés amb cotxe, fins un lloc molt a prop, on veiem, a la dreta, un petit cartell informatiu de senderisme (de color verd), indicant el camí de l’edificació que busquem.
Hem aparcat aquí mateix, al voral de la carretera: 41 41 18 01 23 32.
Després, a peu, en menys de dos minuts, ens plantem on hi ha la torre i l’antiga església.
Localització: N 41 41 18 E 01 23 35 – Altitud: 644 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
Construcció situada al costat de l’antiga església parroquial de Santa Maria, aïllada de nucli urbà i s’accedeix a partir d’un camí sense asfaltar que surt d’un extrem del poble.
Actualment tan sols són visibles les restes d’una torre de defensa cilíndrica de grans dimensions, que s’assenta directament sobre la roca natural.
Exteriorment, aquesta torre se’ns presenta estructurada a partir d’un sòcol d´1 metre que sobresurt de la vertical del mur i permet reforçar els prop de 10 metres d’alçada.
Malauradament però, l’interior de la torre es reomplert de runa fruit de l’enderroc dels seus pisos i per tant impossible establir les seves característiques estructurals. Si més no podem observar a la part superior de la torre, el farciment irregular del mur i notem també, l'espoli dels carreus del mur interior de la mateixa. L’obra presenta un parament exterior fet amb carreus rectangulars, amb rejunt d’argamassa i perfectament afilerats.
Notícies històriques
El castell de Gàver formà part en els seus inicis del comtat de Berga o marca del comtat de Cerdanya. L'any 1015 s'esmenta la Valle Gavar, com a terra de frontera amb els sarraïns en el document de donació de Calaf, Calafell i Ferrera.
La primera referència directa la trobem l'any 1035 quan el comte Guifré de Cerdanya va llegar al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la marca i els castells de Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Portell Gospí i Gavar.
Els comtes de Cerdanya devien cedir en feu el castell de Gàver al vescomte de Cardona.
En el seu testament de l'any 1086, Ramon Folc de Cardona llegà el castell de Gàver amb els seus termes a la seva muller Ermessenda i al seu germà Folc. Al segle XII els Cervera apareixen com a senyors del castell. Durant aquest segle es documenta una família de cavallers, segurament castlana d'aquest castell, cognomenada Gàver. Entre els castlans coneguts cal mencionar Girald d Gàver (1181) i Guillem de Gàver, que el 1192 signà una escriptura de donació feta per Ramon Cervera a Sant Andreu de Vilagrassa i Santa Maria de Gramuntell.
El 1251 Jaume I es quedà amb la possessió de Gaver, Estaràs i altres llocs mitjançant una permuta.
Al segle XIV el castell fou concedit a Guerau d'Oluja, però més tard passà a mans de la reialesa fins que l'any 1370, Pere el Cerimoniós el vengués a Alamanda, muller de Pere de Queralt. Els Queralt retingueren la jurisdicció fins el 1420, quan Alfons el Magnànim el reincorporà a la corona.
Probablement, durant la guerra civil contra Joan II, el terme tornà a mans particulars. A començaments del segle XVII, la senyoria del lloc era de la família Muntaner.
Quan al segle XIX es van abolir els senyorius, Gàver era de la família Queraltó.”
- Font de Gàver. Al peu d’aquesta població hi ha les fonts del naixement del riu Sió, situades en un bonic lloc, condicionat recentment (O al menys és el que en sabem a Desembre de 2012).
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
