Torre de l’Abella – La Riera de Gaià (Tarragonès)

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A prop d’Ardenya, entitat de població del municipi de La Riera de Gaià, a la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Segles XI – XIV - (Diputació de Tarragona).

Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat)

Estat: Molt malmesa. Lliurament accessible.

Altres noms: Torre de la Vetlla / Torre Vella – (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 19/05/2007:

A la carretera T-203, que discorre de La Riera de Gaià a El Catllar.

Circulant en aquest sentit, la trobarem entre els PK 8 - 7, a mà dreta de la carretera, molt poc abans d’arribar a Ardenya, en una corba, sense cap indicació, on apareix l’inici d’un camí de terra en bones condicions per on accedirem.

Al cap de pocs metres, a l’esquerra es veu la torre.

  • Des de la carretera, l’edificació és una mica difícil de veure, doncs està tapada pels arbres.
  • Podem aparcar el cotxe i després donar-li la volta tranquil·lament.

Localització: N 41 10 13.74 01 21 02.22 – Altitud: 43 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2013):

Descripció

Per arribar-hi cal agafar, des del P.K.1172'500 de la CN-340 (tram Tarragona - Barcelona), el desviament a Ferran per la TP-2039, i entre la Riera de Gaià i Ardenya, a uns 800 m. de la primera, a mà dreta i just al costat de la carretera, al terme municipal de La Riera prop del nucli d'Ardenya s'aixeca la torre circular mig enrunada de la qual se n'ha donat notícia en diverses publicacions.

La situació geogràfica de la torre, emplaçada a poca distància del riu Gaià i en una posició orogràfica més aviat baixa, no s'entén si no és en funció de les relacions amb altres construccions contemporànies, ja que s'alça en la vessant meridional d'un petit turonet que domina el riu Gaià, que passa a una distància d'uns 100 m., i des d'on es veuen altres castells i torres contemporanis.

La vegetació és de pins i matoll. L'estat de conservació és bastant deficient, però no lo suficient perquè no es pugui fer una reconstrucció bastant fiable.

 Roman encara dreta aproximadament la meitat de la torre, de manera que d'un cop d'ull es pot observar en secció fins una alçada considerable. El diàmetre interior és de poc més de dos metres, i el gruix dels murs, de 1,25 m. A uns 4,30 m del nivell actual del sòl la cara interna del mur s'aproxima al centre per formar una petita falsa cúpula que presenta una obertura central per tal d'accedir al nivell superior.

 La cambra superior és de planta heptagonal i està formada per murs de tàpia que en l'actualitat es presenten molt erosionats, existint la possibilitat de que sigui un afegit posterior. La cara externa el mur de la torre té dues particularitats: la presència de sèries de forats quadrats col·locats a distàncies regulars que no arriben a perforar el mur i són els forats per muntar la bastida de fusta en el moment de la seva construcció.

 La segona característica és l'existència de diverses línies d'opus spicatum en mig del mur, construït tot ell de pedra irregular unida amb morter.

 A la cara interna s'observen també uns pocs forats idèntics als descrits. Els hem interpretat com destinats a encastar-hi bigues que sostindrien un pis de fusta, ja que la seva disposició així sembla indicar-ho.

 La solidesa de la torre és evident per la fortalesa dels seus murs. Els elements de guaita i espitlleres només es troben a la part superior de l'edifici, en els murs de tàpia descrits anteriorment.

 La porta no s'ha conservat, i suposem que es trobava a l'alçada del primer pis (és a dir, a uns 2,80 m), com és normal en aquest tipus de construcció.

 Per una altra banda cal fixar-se en les connexions visuals que s'estableixen entre la nostra torre i altres construccions que podem considerar més o menys contemporànies.

Des de la torre podem guaitar perfectament el castell de Santa Margarida, situat prop de La Riera. Així mateix des d'aquest castell també es veu el de Tamarit, que s'alça vora la mar dominant la desembocadura del Gaià. Si seguim riu amunt, el castell més proper és el del Catllar, que no és visible a causa d'uns turons que l'oculten. Tenim notícies de restes d'una torre molt similar a la nostra de la que només en resten els fonaments en aquests turons, en un punt des d'on es veuen alhora la torre que estudiem i el castell del Catllar (torre de l'Alzina).

D'aquesta manera es pot seguir una línia de fortificacions paral·lela al riu, constituïda d'una forma mixta per torres i castells. Buscar la cronologia atribuïble a aquesta línia defensiva no comporta gaires problemes.

El castell de Tamarit fou aprisiat el 1049 per Bernat Sendred de Gurb.

 Respecte al castell de Santa Margarida o dels Montoliu la primera notícia que en tenim és del 1182, però hi ha indicis de la seva existència anterior. A més, enmig de la construcció hom hi pot veure encara entre estructures medievals posteriors adossades una torre circular idèntica a la d'Ardenya (inclús en el detall de l'opus spicatum).

 El document més antic que cita el castell del Catllar és de l'any 1069.

Tenint en compte aquestes cronologies, cal relacionar aquest conjunt d'edificacions militars amb la frontera que s'establí al riu Gaià a mitjans del segle XI entre les zones cristiana i musulmana.

 En conclusió, les tècniques constructives de la torre semblen indicar un moment de l'Edat Mitjana més aviat antic per diversos detalls (la planta circular, l'opus spicatum, el duríssim morter...), però la confirmació definitiva s'aconsegueix mitjançant la relació amb altres construccions militars del Baix Gaià.

 La nostra hipòtesi ens porta a considerar que es tracta d'una torre bastida a mitjans del segle XI la funcionalitat de la qual és bàsicament servir de punt de comunicació, d'enllaç entre les diverses fortificacions que formen aquesta línia fronterera.

Context

En la vessant meridional d'un petit turonet que domina el riu Gaià, que passa a una distància d'uns 100 m., i des d'on es veuen altres castells i torres contemporanis. La vegetació és de pins i matoll.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Tarragonès : Veure en un mapa més gran.