F O T O S

I T I N E R A R I 

Situació: A El Catllar, vila i municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Segle XIII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: A data de la visita, malmès. S'hi estan portant a terme treballs de restauració.

Notícies - any 2013. A hores d'ara  quan, estem ultimant la publicació d'aquesta pàgina al nostre blog, comprovem a la pàgina web de l'Ajuntament del Catllar, que aquesta edificació ja és visitable i que ha estat convertida en el Centre d'interpretació dels castells del Baix Gaià.

Altres noms:

Accés - Visitat el 19/05/2007:

Integrat al casc urbà del Catllar, a tocar de la carretera TP-203, entre els PK 4 – 5 d’aquest vial.

Localització: N 41 10 32 E  01 19 28 – Altitud: 70 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2013):

“ Descripció

El Castell del Catllar es troba en el casc urbà del poble, en la vessant NE d'un turó de planta ovalada i superfície plana que domina el poble i també el pas del riu Gaià. Està cobert només per vegetació herbàcia.

 En aquest turó es troba dividit per la seva meitat pel fossat del castell medieval. Això fa que el castell, perfectament adaptat a la topografia del terreny, tingui una planta aproximadament triangular.

 En aquest emplaçament s'hi ubiquen restes arqueològiques pertanyents a dos moments històrics diferents: en primer lloc un poblat protohistòric que l'ocupa en tota l'extensió i en segon lloc el castell medieval que té una perduració fins els nostres dies.

 Des de que l'Ajuntament del Catllar s'ha proposat la seva restauració i adequació ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació, la primera de les quals l'any 1996.

 La primera ocupació, doncs, és d'època protohistòrica; és el poblat de l'Era del Castell. Fou descobert l'any 1997 en el marc de les obres d'adequació del castell i fou excavat en la seva major part en una sola campanya d'excavació dirigida per S. Molera i J.M. Vergès. S'excavaren un total de 260 m2 en la meitat del turó no ocupada pel castell, llindant amb el fossat. En resum es definiren quatre grans fases.

 A la primera corresponen sèries de forats de pal i fogars que han permès delimitar dues cabanes de planta ovalada. La ceràmica recuperada permet oferir datacions de bronze final - primera edat del ferro.

 La segona fase és la més ben documentada, i es caracteritza per estructures de pedra en sec de planta quadrangular amb una certa ordenació urbanística. El material associat és fonamentalment ceràmica a mà i àmfora fenícia.

 El tercer moment correspon a l'abandonament de bona part del poblat i remodelació d'altres sectors, lligat a ceràmiques a torn pròpies de l'ibèric antic (finals del VI inicis del V aC).

Per últim, un mur de datació insegura (primera meitat de segle V?) se superposa als anteriors.

En les darreres excavacions del castell s'ha pogut constatar com el poblat s'hi extén per sota, però amb un estat de degradació més alt degut a la superposició de les estructures medievals. Tot i això, en l'extrem oriental s'ha pogut documentar la muralla.

El castell del Catllar és un bon exponent de l'arquitectura militar baix medieval. Les fonts documentals mostren que l'emplaçament s'originà en època altmedieval, entorn les primeres ocupacions del Baix Gaià, durant la segona meitat del segle Xl, però les recents excavacions arqueològiques han permès documentar una primitiva torre de planta quadrada de la que només resta la fonamentació associada a una construcció en tàpia, que juntament amb el fossat han estat datats en el segle X per paral·lels arquitectònics.

La més antiga construcció conservada en alçat és la torre nord; en el segle XIII el perímetre del castell ja estava envoltat d'una muralla de tàpia i a finals del segle XIV i principis del XV es van adossar una sèrie d'estances a la torre nord. També d'aquesta època data la torre sud. En el segle XV es construeixen la majoria d'estances internes del castell i durant tot el segle XVI es farà la substitució de la muralla de tàpia per una nova de pedra.

 Les intervencions posteriors en el castell es limitaran a petites intervencions, moltes d'elles amb l'objectiu d'adaptar velles estances a activitats de tipus productiu, que no canviaran però l'aspecte del castell.

 En el segle XIX estava en estat ruïnós i a principis del XX el seu interior va ser enderrocat i terraplenat per construir-hi un jardí. Així doncs, les restes de l'actual fortificació corresponen a la planificació arquitectònica del castell que data d'època baix medieval (segles XIII-XV).

Seguint l'estil de moltes obres militars bastides en aquest període, el castell s'organitza com un recinte triangular amb els angles defensats per torres i amb un perímetre exterior defensat per un fossat.

 En el cas del castell del Catllar, únicament la façana principal presenta el seus extrems nord i sud protegits per dues imponents torres rectangulars. Segurament això és així pel fet que la resta del perímetre de tancament se situa en una posició prou elevada i inaccessible que fa innecessària l'existència d'un reforçament de la defensa. També per aquest mateix motiu només la façana principal i el tancament sud foren protegits per un impressionant fossat excavat en la roca natural.

Actualment, el recinte murat presenta una diversitat de paraments i obertures remarcable, fruit de les diverses remodelacions que s'efectuaren en època moderna. Posteriorment, la pèrdua de funcionalitat el convertí en un edifici destinat a activitats agrícoles, fet que accelerà de forma evident el seu deteriorament.

L'element més emblemàtic i arquitectònicament més significatiu del castell és, sense cap mena de dubte, la façana principal. Com hem dit, es tracta d'un pany defensat en els extrems per dues torres rectangulars. De similars característiques constructives, són bastides amb un parament de pedra poc desbastada formant filades horitzontals, exceptuant els angles, on s'utilitzen carreus rectangulars ben treballats.

Totes dues torres presenten una distribució en alçària de planta baixa, dos pisos i terrat.

Al primer pis, la planta principal és coberta amb volta gòtica recolzada sobre una imposta que, a manera de decoració, ressegueix tota la línia de mur. L'accés al seu interior s'efectuava per sengles portes encarades en els murs curts, de les quals només es conserva la de la torre sud; en destaca la seva llinda triangular monolítica. Mentre que la torre sud es troba exempta, a la torre nord s'hi adossà, sembla que poc després d'acabada l'obra, un cos també rectangular que duplica la longitud de les estances interiors, seguint, però, la mateixa estructura constructiva. Ambdues torres presenten en tots els seus panys obertures generalment de mida petita a causa del caràcter defensiu; en destaca, però, la finestra a manera de matacà del primer pis de la torre nord.

L'observació detallada de les relacions físiques entre les torres i el pany de façana semblen indicar que el procés de construcció s'inicià per la torre nord i que, un cop enllestides, fou llavors quan es bastiren els elements intermedis: el cos adossat a la torre nord i el pany del mur.

Aquest llenç de façana presenta gairebé en la seva part central un angle sortit que trenca el seu traçat lineal. És en aquest tram lleugerament avançat de la línia de mur provinent de la torre nord i defensat per una línia d'espitlleres que se situa la porta principal.

 Tot i que actualment l'accés presenta una obertura moderna, encara és possible identificar, a l'alçada de la llinda, els arrencaments de l'arc que cobria la porta gòtica original; els seus brancals han estat, però, espoliats.

 Per tal d'accedir a l'interior del castell, caldrà salvar el fort desnivell del fossat per un pont modern que recupera, però, el mateix emplaçament davant la porta que l'antic pas, documentat durant el procés de buidatge del fossat, que recentment s'ha portat a terme (1996).

Notícies històriques: El lloc del Catllar originàriament formava part del terme del castrum de Montoliu. L'any 1060 els comtes de Barcelona donen a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda el puig d'Ullastrell, més tard conegut com Montoliu.

 Tot i que el topònim Catllar evidencia l'existència d'una fortalesa medieval a la vila, no podem precisar, en el seu inici, quin tipus de fortalesa.

La primera referència documental del castell data de 1186 i es tracta d'una regesta d'un document perdut. De forma indirecta, la documentació ens reporta l'existència de la parròquia del Catllar a la butlla papal del 1194, junt amb Altafulla, fet que ens fa suposar el seu naixement entre 1154 (data de la butlla anterior on només surt ressenyada la parròquia de Tamarit) i el 1194.

El llinatge dels Montoliu en manté el senyoriu fins a l'any 1351, data en què Berenguer de Requesens, casat amb Blanca de Montoliu, ven a Bernat d'Olzinelles el castell i vila del Catllar. L'any 1358, essent senyor del lloc Bernat d'Olzinelles, el castell del Catllar és protagonista d'una revolta d'alguns cavallers que es fan forts al castell, amb motiu de les imposicions de Pere III per tal de sufragar les guerres contra Castella. Poc després el lloc és assetjat per tropes lleials i els cavallers sublevats són deportats a Sardenya.

 En una data anterior al 1379, per enllaços matrimonials, el castell passa als Queralt, senyors de Santa Coloma. Els fogatjaments de les Corts de Cervera, emanats vers el 1379, documenten com a senyor del castell Guerau de Queralt. Llavors, en l'aspecte demogràfic, el lloc del Catllar, amb 78 famílies, és la vila més poblada del Baix Gaià.

 La Guerra Civil catalana a la segona meitat de segle XV afecta de forma greu el castell. El poble contrari a Joan II és assetjat el mes d'agost del 1464 pel comte de Prades. L'edifici queda en estat ruïnós, tal i com ens palesa la documentació de 1488.

A finals de segle els fogatges (1496) palesen una forta davallada demogràfica i documenten per al Catllar 46 famílies. N'és senyor Dalmau de Queralt, que hi compta domiciliat com a militar. EI castell es transforma en habitatge dels Queralt i pren importància sobretot durant el segle XVI. Els historiadors posen èmfasi en la figura de Guerau II de Queralt, el qual inicia el redreçament de la baronia i reforça el caire defensiu de la fortalesa. En temps del seu fill Guerau (III) hom destaca l'episodi de 1592 quan el castell és assetjat per més de cent homes causant importants danys.

La rehabilitació del palau comtal de Santa Coloma a finals del segle XVI fa que els comtes traslladin la seva residència a Santa Coloma i el castell del Catllar sigui habitat només pels arrendataris i pel majordom.

 Amb el temps, i segons l'historiador Manel Fuentes, l'edifici es deteriora de forma notable. Les reformes es limiten a les reparacions més imprescindibles, alhora que l'edifici s'utilitza com a espai agrari, tant en l'aspecte de transformació dels productes com en el de magatzem.

 En el transcurs de la guerra dels Segadors el castell, tot i que també es veu afectat, sembla que ho és en menor grau que en el segle precedent (XV). Els Queralt continuen com a senyors fins a la fi dels senyorius, l'any 1837. Llavors, però, l'edifici ja és força malmès i es limita a magatzem i a presó comtal. Com a inhabitable també el qualifica un inventari de l'any 1845 fet per Josep Safont, fill d'altre Josep Safont, el qual compra totes les possessions dels Queralt a Catalunya.

Tant el poblat de l'Era del Castell com el mateix Castell del Catllar han estat excavats per iniciativa de l'Ajuntament, que hi està duent a terme obres de restauració -hores d'ara han finalitzat la de les dues torres- i fan preveure pels dos jaciments un bon futur.

Context

S'ubica al capdamunt d'un turó de planta ovalada que domina el poble i també el pas del riu Gaià. Està cobert només per vegetació herbàcia.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

• Paisatges del Tarragonès

• Turisme:
  • Tarragona turisme
  • Ajuntament de Tarragona
  • Descobreix Catalunya

• Centre d'interpretació dels castells del Baix Gaià

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:

Tarragonès : Veure en un mapa més gran.

Imprimir