Resultats de la cerca

A Talteüll, entitat de Massoteres a la Segarra, es troba aquesta singular església romànica del segle XI formada per dues naus paral·leles amb absis semicirculars i un transsepte allargat, destacant per la seva volta de canó i la pica baptismal decorada amb gallons. Documentada des del 1065, fou consagrada el 1077 i es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

Altres noms: Capella del cementiri

A la Guàrdia Lada, entitat de Montoliu de Segarra a la Segarra, es troba aquesta capella romànica dels segles XI-XII integrada dins del cementiri del poble. L'edifici de planta rectangular amb nau de volta de canó i absis semicircular destaca pel seu aparell de carreuó segarrenc i elements com la finestra cruciforme i l'espadanya d'un ull. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A la Baronia de Sant Oïsme, entitat de població de Camarasa a la Noguera, es troba aquesta petita església romànica del segle XI d'una nau amb tres absis en creu, campanaret quadrat i volta de canó. Destaca pels seus murs de carreus i la coberta de lloses de pedra, així com per la porta de mig punt i les finestres de doble esqueixada als absis.

A Guàrdia de Noguera, municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), es troben les restes de la capella de Sant Feliu, antiga església parroquial romànica del segle XI que formava part de la pabordia del castell de Mur. L'edifici, de nau única amb volta de canó i decoració de arcuacions llombardes, es troba malmès amb la coberta i part dels murs derruïts.

Altres noms: Sant Serní de Vilamentells, Mare de Déu del Grau - (Patrimoni.Gencat) / Sant Sadurní del Grau – (Wikipedia)

L'església de Sant Serni del Grau es troba a Vilamantells, entitat de Guixers, al Solsonès. Es tracta d'una petita església romànica del segle XI amb nau rectangular, absis semicircular i campanar d'espadanya, que conserva elements arquitectònics característics com arcs de mig punt adovellat i volta de canó. L'edifici, documentat des del 1064, es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església d'Alfés, situada al municipi d'Alfés a la comarca del Segrià, és un temple romànic del segle XIII de reduïdes dimensions amb una sola nau, absis semicircular i campanar de secció quadrada. Destaca per la seva part romànica més important, amb aparell de pedra ben escairada i detalls com finestres d'arc de mig punt. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Sunyer, municipi del Segrià, es troba aquesta petita església romànica del segle XI amb transició al gòtic, caracteritzada per una sola nau amb dues capelles laterals cobertes de volta de creueria i una porta original amb arquivoltes decorades amb motius vegetals. La façana principal, de tipus barroc, presenta un rosetó i un campanar de cadireta, mentre que l'edifici conserva bon estat general, tot i que l'accés és restringit.

A Torrebesses, municipi del Segrià, es troba l'església parroquial de Sant Salvador, un temple romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular. Destaca per la seva portada amb tres arquivoltes decorades segons l'escola de Lleida i, especialment, pel retaule gòtic de Sant Joan Baptista de la segona meitat del segle XIV, obra única a la comarca. Protegida com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat amb accés restringit.

L'església vella de Santa Maria de Maials, al municipi de Maials (Segrià), és un temple romànic del segle XIII que conserva només ruïnes, visibles dins un petit pati tancat al carrer Vila Closa. L'edifici de planta rectangular amb nau única i absis semicircular destaca pels seus carreus de pedra sorrenca i la decoració amb mènsules i cornises motllurades, així com per la porta d'accés amb arc de mig punt.

A Serós, municipi del Segrià, es troba aquesta torre de defensa medieval del segle XIV de planta quadrada, construïda amb aparell regular i dotada de finestra amb arc apuntat i espitlleres. Actualment en bon estat, la torre presenta característiques defensives combinades amb elements residencials, com la porta a peu pla i finestres decorades, testimoni de la seva evolució funcional. L'accés és restringit, però es pot visitar prèvia coordinació.

Altres noms: Palau dels Montcada) / Palau dels Marquesos de Medinaceli

A Serós, municipi del Segrià, es troba aquest palau del segle XVI protegit com a BCIN que conserva bon estat. Edifici de grans dimensions disposat en cantonera amb escala principal d'arcs carpanells i façana amb finestres rectangulars i galeria d'arcs a les golfes. Fou residència dels Montcada i posteriorment quartell de la guàrdia civil; actualment és habitatge amb accés restringit.

Altres noms: Torre dels moros i/o torre d'Antoni Violí

A Serós, municipi del Segrià, es conserva aquesta torre d'època romana amb planta trapezoïdal, construïda amb grans carreus de pedra irregular sense morter que li donen un aspecte ciclopi característic. Actualment presenta una alçada de 5,20 metres, encara que al segle XX en conservava més d'11 metres, i està envoltada d'edificacions agrícoles modernes.

Altres noms: Convent d'Escarp – (Pat.mapa).

A Massalcoreig, al Segrià, es troba aquest monestir cistercenc del segle XIII, filial de Cîteaux, fundat el 1213 a la dreta del Segre. L'edifici destaca pel seu campanar en carreuades regulars i un pati rectangular que correspondria amb l'església, tot i que actualment presenta una masia nova adossada. Es troba malmès, sense accés lliure, i l'estructura està arruïnada després de l'exclaustració de 1835.

El monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya es troba a Serós, al Segrià. Es tracta d'un conjunt monàstic trinitari amb construccions que van del segle XI al XVIII, combinant estils gòtic i renaixentista, destacant per la seva torre islàmica primitiva i l'església de transició romànic-gòtic amb pintures murals arabitzants. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, presenta senyals de restauració i és visitable.

A les afores sud d'Aitona, al Segrià, es troba el santuari romànic de Sant Joan de Carratalà, edifici del segle XIII amb absis semicircular atribuït als hospitalers, possiblement construït sobre una antiga mesquita. L'edifici presenta bon estat de conservació i està protegit com a BCIN, tot i que l'accés no és lliure.

Altres noms: Palau d'Aitona - (Patrimoni.Gencat) / Castell del moro (Consell comarcal del Segrià).

Situat al turó que presideix Aitona, municipi del Segrià (Lleida), aquest castell medieval del segle XII fou residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. Conserva dues torres cilíndriques i muralla del recinte superior, amb estructura quadrangular defensada originàriament per torres a les cantonades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però estabilitzat, amb accés lliure.

A Soses, al Segrià, es troben les ruïnes d'un castell andalusí del segle XI, situat al cim d'un turó entre Soses i Aitona. Es tracta d'un hisn de planta trapezoïdal amb murs de grans carreus de pedra sorrenca, torres cantoneres i restes de sitges, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Castell de Gimenells, situat en un turó de Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XII, actualment malmesa, que destaca per les restes d'una poderosa torre quadrangular amb base atalussada i estructura interior de tres pisos. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes extenses dels voltants.