Castell de Gebut – Soses / Segrià

No votes yet.
Please wait...

Camí al castell de GebutF O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: NO L’HEM LOCALITZAT

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: NO L’HEM LOCALITZAT

Altres noms:

Accés - Visitat el 11/05/2013:

NO L’HEM LOCALITZAT

Localització: Segons wikipedia:  N 41 30 49.4 E 0 28 20.6

NO L’HEM LOCALITZAT. Ara bé, podem donar unes mínimes referències.

Circulant per la carretera LP-7041, entre Soses i Aitona, a la dreta de la carretera i en un lloc situat exactament davant de la senyal del PK 6 d'aquesta carretera (N 41 30 18 E 00 28 21 - Compte, no confondre amb una altra desviació que hi ha uns metres més endavant), hi ha una sortida d'aquesta carretera amb un cartell indicatiu: “Camí del poblat ibèric”, per on hem continuat.

Llavors hem transitat una estona per un camí de terra (millor fer-ho amb un vehicle 4x4), sense haver trobat cap més senyal.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):

“ Descripció

En l'actualitat queden pocs vestigis del castell sarraí, les ruïnes del qual són situades al cim d'un turó que s'alça uns 300m, al nordest del tossal d'on hi ha el poblat ibèric de Gebut. Resta a mig camí dels pobles de Soses i Aitona.

 El poble s'estenia entre el castell i les terrasses fluvials, al límit de les quals segurament devia córrer, ja en època andalusina, una sèquia. Aquestes ruïnes són fragments dels murs d'un hisn (castell) andalusí de planta trapezoïdal. Estan determinades pel contorn de l'aflorament rocós sobre el que s'assenta. El seus murs estan fets de grans carreus de pedra sorrenca, irregulars i sense elaborar. Al seu interior hi ha restes de diverses possibles sitges. També trobem torres cantoneres i altres intermèdies als costats més llargs del trapezi.

 Al sudest d'aquesta fortificació hi ha restes de murs de diversos habitatges. Uns 50 m. més avall, al nivell de la carretera actual, una excavació va permetre descobrir les restes de diverses construccions. Una d'elles ha estat interpretada com una església; prop seu hi havia una important necròpoli. Una altre de les restes es pensa que fou una mesquita.    

Moltes de les restes han estat colgades o destruïdes al construir la carretera actual. Per les característiques constructives de la fortificació es pensa que sorgí en consolidar-se la línia del Segre, amb posterioritat a la "refundació" de "Madia Larida", a les darreries del s. IX.

Notícies històriques

El Gebut constitueix un extens complex de jaciments que inclou assentaments de diverses èpoques. A la zona s'hi ha documentat jaciments des del bronze final fins a un poblat ibèric (probablement del segle VI al III a.C.) que va excavar l'any 1942 Tarragó Pleyan.

 Hi ha referències, també, d'un assentament romà, les restes del castell àrab i evidències d'ocupació durant l'època medieval. Gebut fou un dels castells islàmics del segle XI, dins la Taifa sarraïna de Lleida, que el 1119, abans de la conquesta del sector, fou infeudat per Ramon Berenguer III a Guillem (Dalmau) de Cervera, i que el 1220 fou cedit en el conegut pacte per Avifelel al comte de Barcelona.

Fou conquerit per Ermengol VI d'Urgell d'acord amb el comte de Barcelona vers el 1149. Al segle XIII el domini sobre el castell i la població passà a la família dels Montcada. Cap a la fi de segle Gebut i Utxesa van estar temporalment en mans del monestir de Santes Creus, a causa de certs deutes contrets pels Montcada. L'any 1304 Guillem de Montcada va fer una permuta amb Berenguer de Cardona, comanador del Temple. L'any 1317 els monjos templers foren substituïts per un administrador reial, cosa que provocà greus conflictes amb els musulmans de l'indret, que temps després es traslladaren del vilatge andalusí situat dalt del turó cap a l'espai pla que vorejava l'antic camí que des de Lleida portava a Escarp i Massalcoreig (poblat conegut com les cases de Gebut). A partir del fogatjament del 1358 el lloc de Gebut consta com a senyoria de l'ordre dels hospitalers i el lloc figura dins la comanda hospitalera de Torres de Segre. Durant la Guerra contra Joan II el deganat de Lleida hi conservava drets que motivaren l'enfrontament abans descrit amb Mateu de Montcada, el qual s'apoderà del lloc.

El castell era ja enderrocat el 1660, quan el gran prior hospitaler, membre de la comanda de Torres de Segre, visità el lloc. Al 1752, la comanda de Torres de Segre seguia comptant Gebut entre els seus membres, encara que ja no existia ni el castell ni el poble.”

  • Per complementar una mica la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Soses, el següent text (Maig 2013):

“ Poblat Ibèric del Gebut

A la partida de Gebut, sobre un tossal, proper a la carretera de Seròs hi trobem les restes del poblat iber de Gebut.S'han dut a terme diverses excavacions per tal de consolidar el jaciment, i a partir d'aquestes es pot afirmar que el poblat correspon als anys 650 i el 50 aC.
Actualment hi podem veure una sèrie d'habitatges de planta rectangular arrenglerats al llarg de dos carrers, enllosats amb pedres planes sense treballar, i una cisterna central. Antigament hi havia una mena de claveguera per a la recollida d'aigües, en l'actualitat molt degradada.
La part nord- oest presenta una petita elevació amb habitatges rectangulars, la qual podria formar una mena d'acròpolis. A la part oest es poden veure encara restes d'una fortificació feta amb pedres de grans dimensions.A tot el jaciment s'hi observa un important estat de destrucció amb capes de cendra i argila.Els materials que hi han aparegut són característics de l'època ibèrica plena: ceràmica pintada de tipus kalathos, urnes globulars, Campaniana A i B, ceràmica de vernís roig ilerget en oenochoes, etc.
També han aparegut diversos fragments de petites estàtues d'argila, entre ells un déu Bes, bronzes, agulles, fragments d'espases, monedes i ceràmiques a mà, i molins de mà barquiformes, plans i circulars.La presència de ceràmica romana hem de relacionar-la amb la propera vil·la romana de Gebut B. Per les seves característiques, Gebut constitueix un gran exemple del desenvolupament de la cultura ibèrica a les terres de Lleida, alhora que és un dels conjunts monumentals d'aquesta època a Catalunya.

Val a dir que el poblat encara no ha estat excavat en la seva totalitat, la qual cosa fa pensar que podria aportar molta més informació encara.

Una mica d'història

El castell de Gebut fou un dels castells islàmics del segle XI, dins la Taifa sarraïna de Lleida, que el 1119, abans de la conquesta del sector, fou infeudat per Ramon Berenguer III a Guillem (Dalmau) de Cervera, i que el 1120 fou cedit en el conegut pacte per Avifelel al mateix Ramon Berenguer III.
Fou conquerit molt probablement per Ermengol VI d'Urgell d'acord amb el comte de Barcelona vers el 1149. Formà part del patrimoni de la branca dels Cervera barons de Juneda i Castelldans i des del 1168 la parròquia era adscrita a la de Sant Llorenç de Lleida i fou dotada pel bisbe Guillem Pere.
El degà de Lleida rebia fruits del terme i castell de Gebut. La senyoria passà, a la segona meitat del segle XIII, dels Cervera als Ayerbe (Pere d'Ayerbe es casà amb una Cervera de Juneda) i vers 1340 era dels Cornell d'Arbeca. El 1398 rebé carta de veïnatge de la ciutat de Lleida.

A partir del fogatjament del 1358 el lloc de Gebut (aleshores amb 51 focs) consta com a senyoria de l'ordre dels hospitalers (els noms de les famílies corresponen a llinatges de moriscs, com era normal en aquest sector) i el lloc figura dins la comanda hospitalera de Torres de Segre.

Tanmateix, durant la Guerra contra Joan II el deganat de Lleida hi conservava drets, drets que motivaren l'enfrontament abans descrit amb Mateu de Montcada, que s'apoderà del lloc per la força. El castell era ja enderrocat el 1660, quan el gran prior hospitaler anà a visitar el lloc. Les restes del castell musulmà es troben al SW de les del castell medieval i al NE del poblat ibèric.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


NO L’HEM LOCALITZAT