Monestir de la Mare de Déu dels Àngels d’Avinganya – Serós / Segrià

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


Monestir de la Mare de Déu dels Àngels d’Avinganya

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys del terme municipal de Serós, a la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Trobem un grapat de dates, depenent de les etapes constructives, des del segle XI al XIX - (Patrimoni.Gencat) i d'estils (Gòtic Renaixement), segons s'estudiï des de les restes de la primera torre islàmica, l'àrea religiosa, o l'àrea residencial de la comunitat religiosa.

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Precàriament encerclat per un clos, hi ha evidents senyals de que s'hi han portat a terme treballs de restauració. Hi ha un cartell informant que és visitable. Còmode aparcament al davant.

Altres noms:

Accés - Visitat el 11/05/2013:

Sortint de la vila de Serós i circulant per la carretera LP-7041 (C-131), en sentit sud, en direcció a la Granja d'Escarp, abans d'arribar a aquesta darrera localitat, trobarem aquest monestir a l'esquerra d'aquest vial, entre els PK 15 i 16, ben visible i degudament indicat.

Localització: N 41 26 57 E 00 23 22 – Altitud: 94 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):

“ Descripció

El conjunt monàstic d'Avinganya té dues parts ben diferenciades, tant funcionalment com estilísticament.

 Per un costat, tenim l'àrea religiosa, formada pel temple i el campanar.

La seva cronologia va des dels inicis del convent, al segle XIII, fins a la darrera etapa, segles XVII-XVIII, passant per la part més monumental del segle XV, que és del més pur estil gòtic.

Per l'altre, tenim l'àrea residencial de la comunitat religiosa, formada pel claustre i les edificacions que l'envolten per l'est, el sud i l'oest; amb una cronologia dels segles XVII-XVIII, a excepció de la zona oriental del claustre, on hi ha encara en peu un parament gòtic i probablement les restes de la primera torre islàmica.

Notícies històriques

L'ordre cronològic de les parts d'aquest conjunt monàstic comença amb la Torre agropecuària, realitzada entre els segles XI i XII.

 Pel que fa a la zona religiosa, el temple i el campanar, es diferencien tres períodes constructius: una primera actuació al segle XIII, una part en estil gòtic del segle XV, i un darrer període entre els segles XVII i XVIII.

Pel que fa a l'àrea residencial, que inclou el claustre i les dependències que l'envolten, es tracta bàsicament de construccions d'entre els segles XVII i XVIII, tret d'una part del claustre d'origen gòtic i les restes d'una torre d'època islàmica.

Des de 1986 fins l'any 2000 s'han dut a terme treballs arqueològics i de restauració a tot el conjunt, incorporant des de 1996 un Centre d'Arqueologia.

 S'ha intervingut a l'interior del temple, a l'interior del campanar, a les ales nord i oest del claustre, a la planta semisubterrània i al primer pis de l'edifici residencial del costat oest, a la possible torre islàmica que es troba a l'est del conjunt monacal, a l'edifici del sector meridional de la zona residencial, al sud del recinte claustral i al costat NE del monestir a l'exterior del conjunt monàstic.”


“ Monestir Trinitari de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya

Municipi: Seròs

(s. XIII - XVIII) És un monestir d'orde trinitària.

Considerat el primer monestir de l'orde en terres hispàniques. Fundat per Joan de Mata el 1201.

Fou monestir trinitari femení, on ingressaren personatges de la casa reial i noblesa catalanes com Constança i Sança d'Aragó.

Consta de 2 estances.

L'Església primitiva és una senzilla edificació de transició del romànic al gòtic del s. XIII.

D'una sola nau rectangular oberta de doble vessant, reforçada per dos arcs de diafragma equidistants.

Al llarg de la nau hi trobem capelles, la capçalera consta de tres absis, un a cada costat dels murs laterals del presbiteri.

Destacarem les pintures murals dels murs estil arabitzant barrejat amb elements geomètrics.

A partir del s. XIII al XIV es van realitzar grans canvis: en la primitiva construcció s'hi afegí una capella de volta puntada on apareix per primera vegada l'heràldica dels Montcada.

El convent de la comunitat trinitària, format per tres ales d'edificacions al voltant d'un claustre.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Dins del terme municipal de Serós, podem trobar fins a quatre edificacions relativament a la vora les unes de les altres:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segrià : Veure en un mapa més gran.