Església de Sant Salvador – Torrebesses / Segrià

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Torrebesses, vila i municipi de la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 11/05/2013:

La trobarem a la part alta de la població.

Localització: N 41 25 39.50 E 00 35 40.50 – Altitud: 287 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):

“ Descripció

L'església de Sant Salvador, situada en un extrem de la Vileta o nucli antic de Torrebesses, és un edifici d'una nau i absis semicircular, cobert amb volta de canó apuntada.

La façana, amb accés elevat a causa d'haver-se rebaixat el terreny circumdant, té un portal format per tres arquivoltes, una d'elles amb decoració pròpia de l'escola de Lleida, que descansen sobre capitells amb estilitzacions vegetals i columnes cilíndriques.

Al seu damunt hi ha un estret finestral i el campanar d'espadanya. Als segles XIV-XV li foren adossades algunes capelles laterals gòtiques L'element més notable del conjunt és, amb tot, el retaule de pedra de Sant Joan Baptista, obra de la segona meitat del segle XIV, que es conserva a la capella, també gòtica, de la mateixa advocació. El grup escultòric s'ordena a partir de la imatge del sant titular, disposat damunt d'una peanya i sota un dosser amb pinacle, que té a banda i banda dos carrers dividits en un parell de registres. Aquests contenen quatre escenes de la vida del sant (predicació, baptisme de Crist, degollació i sepeli del sant), flanquejades per efígies d'àngels i sants que, damunt peanyes i dossers, ressegueixen els intersticis. Finalment, una predel·la amb el Crist de Dolor entre la Mare de Déu i Sant Joan i un apostolat en què una santa substitueix l'Evangelista, fa de basament a tot el conjunt.

 L'autoria d'aquest retaule,que ha estat atribuïda sense gaire fonament a l'escultor Jordi de Déu, és desconeguda. Amb tot, cal situar-lo dins l'estela de l'anomenada "Escola de Lleida", derivada del taller de Jaume Cascalls, tot i que el retaule de Torrebesses s'allunya de les formules més repetitives d'aquesta escola i dificulta, per això mateix, la seva classificació.

Església, molt ben conservada en quant a modificacions i obres, d'una sola nau. El seu estil és una transició entre el romànic i el gòtic. La portada és una mostra senzilla de l'anomenada "escola lleidatana", la porta de fusta sembla l'original. A l'interior es conserva un retaule de Sant Joan Baptista de la segona meitat del S.XIV, obra que es situa dins de l'escola lleidatana de retaules iniciades per Jaume Cascalls.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segrià : Veure en un mapa més gran.


Torrebesses té una sèrie d’elements arquitectònics força interessants, i que a continuació, ens permetem documentar:



Església Parroquial de Sant Salvador


( Segle XII – Romànic – BCIN - (Patrimoni.gencat) ).

 "Situada en un extrem de la Vileta, és un temple d’estructura senzilla però que manté molt bé la seva aparença medieval romànica, de transició al gòtic.

 Constitueix un bell exemple del romànic del segle XII. Es va haver d’ enderrocar part de la muralla del poble antic per a construir-la cap al 1170. Té una llargada total de 20 m, una amplada de 10 m i 10 m d’ alçada.

A la façana principal, orientada cap a ponent, hi ha el portal format per tres arquivoltes, una d'elles amb decoració pròpia de l'escola de Lleida, que descansen sobre capitells amb estilitzacions vegetals i columnes cilíndriques. Al seu damunt hi ha un estret finestral Té una finestra rectangular arquejada per la part de dalt, amb vidres de colors, posats modernament i el campanar d'espadanya amb lloc per a dues campanes grans i a sobre de l’acabament del campanar hi ha un temple de ferro construït en època posterior, amb una campana petita.

Constitueix un bell exemple del romànic del segle XII, com l'absis semicircular. L'interior, amb volta ogival i capelles laterals —algunes ja renaixentistes—, correspon al període de transició (segles XIII-XIV). Darrera de l’ altar major hi ha la imatge del patró del poble, Sant Salvador, realitzada per l’ escultor lleidatà Víctor M. Pallarès. A la capella de Sant Joan Baptista (tocant a la paret de la sagristia) hi ha un conegut retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV, de l’escola lleidatana, amb escenes de la vida de sant Joan Baptista, és un exemplar únic a la comarca. L'autoria d'aquest retaule, per bé que ha estat atribuïda a Jordi de Déu, és desconeguda.

Per edificar aquesta capella es va foradar la paret de l’església, és d’estil gòtic , amb quatre figures de forma animal que representen els quatre evangelistes estan situats en la base de les voltes. A la clau de volta hi ha la figura de Sant Joan Baptista.

 Està declarada monument històrico-artístic des de l’ any 1985. "


 Església Nova


– Segle XIX – (Patrimoni-Gencat).

" Es va començar a construir el 1869 quan el poble va tenir la necessitat d’una església més gran a causa de l’ augment de població. Havia de ser pagada amb les aportacions de tots els veïns.

La persona que va impulsar la idea va ser l’ alcalde Tomàs Ballesté, juntament amb el rector i el bisbe de Lleida. El dia 24 de setembre de 1869 es va beneir la primera pedra. El pressupost de la nova construcció va ser de 105.000 ptas. aproximadament.

Havia de ser tota de pedra picada i prometia esdevenir un exemple únic a les nostres contrades a les acaballes del segle XIX. El projecte es va començar amb empenta però al cap d’ un any es va parar.

El motiu de l’ aturada va ser la crisi econòmica que va seguir als intensos freds i gelades de l’hivern del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola i provocaven un gran daltabaix al poble. A més, hi havia un clima de divisió i inseguretat en la situació política del país.

 L’alcalde va haver de vendre les seves finques per fer front al deute que havia provocat la construcció d’ una part de l’església, la qual va suposar la seva ruïna.

La plaça que s’ha construït en l’ interior de les parets d’aquesta església porta el nom de l’alcalde que es va arruïnar "Tomàs Ballesté" .


Mostra Segrià en un mapa més gran


Les Muralles


" A Torrebesses el castell ja formava part de la muralla. Al castell hi vivien els senyors del poble; la resta de la fortificació servia per aixoplugar les cases de la Vileta (el poble antic).

El recinte fou insuficient a causa del creixement demogràfic i per les persones que hi emigraven contínuament per les condicions favorables que se’ls oferia per tal de repoblar el territori després de la conquesta cristiana el 1149. Tanmateix, ja abans d’ aquesta data, durant la dominació àrab, la muralla de Torrebesses s’hagué d’ engrandir per raons d’ espai, possiblement cap al segle XI.

Actualment només en queden algunes restes (algunes dins dels patis de les cases). “


Torrebesses - Racons