Castell de Torrebesses / Segrià

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Torrebesses, població de la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès. Deshabitat. Desconeixem si és visitable, tot i que ho dubtem donat el seu estat d'abandonament. Visita exterior lliure, podent entrar fins i tot al pati de la façana del davant de la edificació. Aparcament als voltants.

Altres noms: Castell Palau de Torrebesses - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 28/07/2007:

Procedents de Lleida, circulant per la carretera C-12 i després trobem una petita desviació – senyalitzada – a l'esquerra.

Senzill de localitzar: a dalt de tot del poble, a la vora de l'església, entre els carrers del Castell i del Forn.

Localització: N 41 25 36.86 E 00 35 39.24 – Altitud: 289 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“Castell Palau de Torrebesses

 Descripció

Gran edifici amb blocs enormes i ben tallats a la seva base.

Té obra romànica i gòtica. La façana fou remodelada el 1730.

El castell-palau de Torrebesses, fet amb murs d'aparell ciclopi a la base i pedra encoixinada, sembla anterior en el seu origen a la dominació sarraïna.

Manté una bona part de la construcció romànica i gòtica (voltes de mig punt, arcs ogivals, finestrals gòticorenaixentistes), mentre que la façana, datada del 1730, és d'un barroc ja tardà.

A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans.

Darrerament s'ha utilitzat com a granja d'aviram.

Notícies històriques. 

Documentat en el segle XII.

Torrebesses fou repoblat per la casa Cervera i com tants dominis d'aquesta família passà al monestir de Poblet.

Posteriorment, en el segle XVII, se sap del cert que el lloc de Torrebesses passà a través de les famílies Aicart o Icard i Boixadors a mans d'Scala Dei.”


“ Castell Palau de Torrebesses

El castell palau de Torrebesses (actualment de propietat privada), és un edifici que amaga una història mil•lenària.

El castell va ser construït pels àrabs de la taifa de Lleida, amb funcions de vigilància i també per a la protecció dels camperols que conreaven les terres del terme contra els atacs dels cristians.

Envoltat de murs d'aparell ciclopi a la base, sembla anterior a la dominació sarraïna; manté una bona part de la construcció romànica i gòtica (voltes de mig punt, arcs ogivals, finestrals gòtico-renaixentistes), mentre que la façana, datada el 1730, és d'un barroc ja tardà.

La façana nord del castell té una amplada de 15 metres, amb dues portes d’entrada: una antiga, que es l'antiga porta de la fortificació àrab, i l'altra ,que es moderna, es fa servir avui per entrar a l’ edifici.

 La façana nord del castell fou volada amb explosius com a càstig durant la Guerra dels Segadors o la de Successió.

 A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans.

Aquest gran casal, construït amb pedra encoixinada i amb un important nombre de cambres, s'ha destinat a usos molt variats.

Han estat molts els usos que s'han donat al castell després de la desamortització de 1835 que va posar fi al domini del monestir.

Així, ha estat llogat a diverses persones, mestres i alcaldes; va ser l'escola i posteriorment hospital durant la Guerra Civil.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segrià : Veure en un mapa més gran.


Torrebesses té una sèrie d'elements arquitectònics força interessants, i que a continuació, ens permetem documentar:



Església Parroquial de Sant Salvador


( Segle XII – Romànic – BCIN - (Patrimoni.gencat) ).

 "Situada en un extrem de la Vileta, és un temple d’estructura senzilla però que manté molt bé la seva aparença medieval romànica, de transició al gòtic.

 Constitueix un bell exemple del romànic del segle XII.

Es va haver d’ enderrocar part de la muralla del poble antic per a construir-la cap al 1170. Té una llargada total de 20 m, una amplada de 10 m i 10 m d’ alçada.

A la façana principal, orientada cap a ponent, hi ha el portal format per tres arquivoltes, una d'elles amb decoració pròpia de l'escola de Lleida, que descansen sobre capitells amb estilitzacions vegetals i columnes cilíndriques. Al seu damunt hi ha un estret finestral Té una finestra rectangular arquejada per la part de dalt, amb vidres de colors, posats modernament i el campanar d'espadanya amb lloc per a dues campanes grans i a sobre de l’acabament del campanar hi ha un temple de ferro construït en època posterior, amb una campana petita.

Constitueix un bell exemple del romànic del segle XII, com l'absis semicircular. L'interior, amb volta ogival i capelles laterals —algunes ja renaixentistes—, correspon al període de transició (segles XIII-XIV). Darrera de l’ altar major hi ha la imatge del patró del poble, Sant Salvador, realitzada per l’ escultor lleidatà Víctor M. Pallarès. A la capella de Sant Joan Baptista (tocant a la paret de la sagristia) hi ha un conegut retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV, de l’escola lleidatana, amb escenes de la vida de sant Joan Baptista, és un exemplar únic a la comarca. L'autoria d'aquest retaule, per bé que ha estat atribuïda a Jordi de Déu, és desconeguda.

Per edificar aquesta capella es va foradar la paret de l’església, és d’estil gòtic , amb quatre figures de forma animal que representen els quatre evangelistes estan situats en la base de les voltes. A la clau de volta hi ha la figura de Sant Joan Baptista.

 Està declarada monument històrico-artístic des de l’ any 1985. "


 Església Nova


– Segle XIX – (Patrimoni-Gencat).

" Es va començar a construir el 1869 quan el poble va tenir la necessitat d’una església més gran a causa de l’ augment de població. Havia de ser pagada amb les aportacions de tots els veïns.

La persona que va impulsar la idea va ser l’ alcalde Tomàs Ballesté, juntament amb el rector i el bisbe de Lleida. El dia 24 de setembre de 1869 es va beneir la primera pedra. El pressupost de la nova construcció va ser de 105.000 ptas. aproximadament.

Havia de ser tota de pedra picada i prometia esdevenir un exemple únic a les nostres contrades a les acaballes del segle XIX. El projecte es va començar amb empenta però al cap d’ un any es va parar.

El motiu de l’ aturada va ser la crisi econòmica que va seguir als intensos freds i gelades de l’hivern del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola i provocaven un gran daltabaix al poble. A més, hi havia un clima de divisió i inseguretat en la situació política del país.

 L’alcalde va haver de vendre les seves finques per fer front al deute que havia provocat la construcció d’ una part de l’església, la qual va suposar la seva ruïna.

La plaça que s’ha construït en l’ interior de les parets d’aquesta església porta el nom de l’alcalde que es va arruïnar "Tomàs Ballesté" .


Mostra Segrià en un mapa més gran


Les Muralles


" A Torrebesses el castell ja formava part de la muralla.

Al castell hi vivien els senyors del poble; la resta de la fortificació servia per aixoplugar les cases de la Vileta (el poble antic).

El recinte fou insuficient a causa del creixement demogràfic i per les persones que hi emigraven contínuament per les condicions favorables que se'ls oferia per tal de repoblar el territori després de la conquesta cristiana el 1149.

Tanmateix, ja abans d’ aquesta data, durant la dominació àrab, la muralla de Torrebesses s’hagué d'engrandir per raons d’ espai, possiblement cap al segle XI.

Actualment només en queden algunes restes (algunes dins dels patis de les cases). “


Torrebesses - Racons