Resultats de la cerca

Al terme municipal de Lluçà, al Lluçanès, es troben les restes del castell de Lluçà, edificació medieval del segle XII amb sectors refets al segle XIV, protegit com a BCIN. Destaca per la seva planta triangular adaptada a la topografia, amb una torre rodona i importants restes de la planta baixa que mostren bon aparell de construcció, especialment el mur nord-oest amb un finestral bilobulat.

Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.

Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.

A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.

Al camí d'accés al Monestir de Sant Pere de Casserres, a Les Masies de Roda (Osona), es troben les restes molt malmeses d'una possible muralla medieval del Castell de Casserres, protegida com a BCIN. Es tracta d'un mur amb orientació est-oest construït amb pedra desbastada i morter, amb fileres uniformes i opus spicatum, que conserva aproximadament 21 metres de llargada i varia d'alçada fins a 3,5 metres.

Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.

El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.

Altres noms: Castell dels moros.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, es conserven les restes d'una casa forta del segle XII documentada des de 1147, també coneguda com a Castell dels moros. L'edifici civil presenta grans murs de quatre metres de gruix orientats de nord a sud, amb restes de volta de canó, espieres i una cambra coberta, tot mostrant característiques defensives.

Masia situada entre Sabadell i Matadepera al Vallès Occidental, datada del segle XIV amb elements gòtics i renaixentistes. Destaca per la seva torre gòtica de defensa de quasi 15 metres d'alçada, la porta adovellada i les finestres gòtiques, així com l'interior amb llar de foc rodó i sala de portes amb relleus barroquitzants. Es troba en perfecte estat dins una propietat privada, visible des de la carretera.

A les afores de Sabadell, al Vallès Occidental, es troben les restes del castell de Ribatallada, una fortificació del segle XII documentada des de 1136. L'edificació, mig enrunada i envaixada per males herbes, conserva elements significatius com la porta d'entrada i restes de muralla amb aparell de pedres ben tallades. Tot i el seu estat de deteriorament, és accessible lliurement, encara que la circulació interior resulta incòmoda.

A Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'una torre medieval de planta quadrangular del segle XI, probablement de defensa. L'edifici, de dues plantes amb volta de canó a la inferior, està construït amb còdols i totxana, i presenta elements constructius primitius com la porta d'arc de mig punt. Actualment es troba en bon estat, tancat per una tanca de filferro, amb accés restringit.

A Sant Jaume de Frontanyà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI, exemplar emblemàtic de l'art romànic llombard català per la puresa de línies i volums. Destaca pel seu singular cimbori de dotze costats, únic al país, i per la decoració austera però elegant. Es conserva en bon estat i és visitable, constituint la joia més preuada del romànic berguedà.

Sant Vicenç de Rus és una església situada al nucli de Castellar de n'Hug, al Berguedà, construïda al segle XII en estil romànic sobre restes altomedievals. L'edifici de nau única destaca per l'absis amb finestra de doble esqueixada, el campanaret quadrat i les pintures murals gòtiques i romàniques que conserva.

Altres noms: Església de Sant Joan de Cornudella.

Sant Joan de Cornudella és una petita església romànica del segle XI situada a les afores de Castellar de n'Hug, al Berguedà, a 1475 metres d'altitud. L'edifici destaca per la seva nau de volta reforçada amb arcs torals i el seu campanar en forma d'espadanya, amb parets que evidencien dues èpoques constructives diferents.

A Caldes d'Estrac, al Maresme, es troba aquesta casa forta del segle XIV que actualment funciona com a Biblioteca Municipal. L'edifici, amb elements gòtics, ha estat molt reformat al llarg dels segles, especialment al XVII quan va ser fortificada. Tot i les transformacions substancials que ha patit, conserva la seva funció com a equipament cultural del municipi.

A Caldes d'Estrac (Maresme), edificació del segle XVI situada al carrer del Mig, en una petita placeta separada del carrer Major. Es tracta d'una construcció conservada que es veu perfectament des del carrer, situada en una propietat privada amb accés restringit. Destaca per la seva proximitat a la Torre Busquets, també coneguda com a Torre de les Heures, dins d'un conjunt de torres medievals característiques de la zona.

Altres noms: La Torre del Xirau, Torre Vallgirau

A Santa Susanna, al Maresme, es troba la Torre del Xirau, una torre defensiva del segle XVI ben conservada i visible exteriorment. Situada dins d'una finca privada entre els carrers de Gredos i Formentor, forma part del patrimoni de torres de guaita que caracteritzen aquesta comarca. De propietat particular, es pot observar des de l'exterior amb aparcament disponible als voltants.

Altres noms: Torre de la Plana, Torre del Mar, Torre de Can Torrent de Mar - (Generalitat de Catalunya) *

A l'estació de RENFE de Santa Susanna, al Maresme, es conserva una torre de defensa circular del segle XVI, construïda a primera línia de mar per protegir la plana agrícola dels atacs de corsaris i pirates. De la torre original només en resten la base, la porta d'accés i els solcs de les escales, ben conservada i lliurement accessible. Actualment acull les dependències de Renfe per a la venda de bitllets de tren.

Altres noms: La Torre de Montagut

A Santa Susanna, al Maresme, es troba aquesta torre del segle XIX, la número 213 de la línia de Telegrafia Òptica civil del ramal de Barcelona a la Jonquera, també coneguda com Torre de Montagut. L'edificació, situada a 216 metres d'altitud, es troba en estat malmès però amb accés lliure. La seva protecció és desconeguda.