Resultats de la cerca

L'església de Grèixer, llogaret de Guardiola de Berguedà al Berguedà, és un temple romànic del segle XI amb nau única, volta de canó i absis semicircular, consagrat el 871 i reconstruït a mitjan segle XI. L'edifici presenta bon estat de conservació, està situat en posició privilegiada al peu d'un turó i disposa d'accés restringit als veïns. Fou església parroquial medieval fins que esdevingué sufragània de Sant Martí del Puig al segle XVIII.

A Peguera, entitat deshabitada del municipi de Fígols (Berguedà), es conserven les restes malmeses d'una antiga església parroquial medieval del segle XII. L'edifici, construït amb pedra irregular disposada en fileres, només manté murs de poca alçada dins d'un tancat proper al cementiri adjunt. Malgrat la seva ruïna, representa un testimoni del poblament medieval de la zona, sense protecció oficial actualment.

A Fumanya, llogaret del municipi de Fígols al Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI de nau única amb absis, construïda amb pedra irregular i coberta de teula àrab. Destaca pel seu campanar d'espadanya i la volta de canó que cobreix la nau. Sense protecció oficial, l'edifici es manté en bon estat però requereix accés restringit amb consentiment del propietari.

A Fígols, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI d'una sola nau amb volta de canó, sense absis però amb torre campanar de secció quadrada als peus. Construïda amb carreus de pedra petits disposats en fileres, destaca pel seu parament senzill i la coberta de teula àrab, formant centre d'un petit nucli rural relacionat amb la mineria.

L'església de Sant Vicenç de Navel, al llogaret de Navel (Viver i Serrateix, Berguedà), és un temple romànic del segle XII de petites dimensions amb nau única, absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici presenta murs llisos sense ornamentació i aparell de carreus mitjans disposats a trencajunt, exemplar típic de l'arquitectura religiosa comarcal medieval.

Altres noms: El Forn / Cal Pastisser

A Serrateix, municipi de Viver i Serrateix al Berguedà, es conserva l'antiga església parroquial de Sant Pere, edifici preromànic del segle X amb transformacions romàniques posteriors. L'estructura original presenta arcs de ferradura i una capçalera característica, tot i que ha estat profundament modificada al llarg dels segles per adaptar-se a habitatge i forn de pa.

Altres noms: Església de Sant Martí de Montdarn

A Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII, de nau única amb absis semicircular i campanar d'espadanya. Documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Joan de Montdarn, destaca pel seu aparell de carreus irregulars que evidencia dues etapes constructives i pels grans contraforts a migdia.

A Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es conserva un petit oratori paleocristià excavat en una gran roca, datable entre els segles IV i V. L'estructura consta de tres arcs de mig punt amb decoració d'estrelles, i conté una imatge de Sant Joan. Malgrat no tenir protecció oficial, aquest santuari és accessible mitjançant una escala de ferro i continua sent venerat durant la festa major del municipi.

L'església de Sant Joan de Montdarn es troba a Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix, al Berguedà. Edifici dels segles XI al XVIII que combina elements romànics primitius, com l'absis amb bandes llombardes, amb reformes barroques del 1784 que li donaren la planta de creu llatina actual. Presenta bon estat exterior, accés restringit i no té protecció oficial.

L'església de Sant Miquel de Viver, al llogaret de Viver del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), és un edifici dels segles XV a XVIII amb elements gòtics i barrocs. Originàriament romànica, fou reconstruïda el 1187 i ampliada successivament, destacant la nau lateral sud (1655-1663) i el campanar (1798). L'edifici presenta bon estat exterior, tot que l'accés és restringit.

L'església de Sant Miquel de Trulls, situada a Viver, municipi de Viver i Serrateix al Berguedà, és un petit edifici romànic del segle XII adossat a la masia de Trulls. Molt modificada des del segle XV, conserva una porta adovellada d'arc de mig punt i els fonaments de l'absis original, encara que passa gairebé desapercebuda. Sense protecció oficial, l'accés és restringit i l'estat de conservació és precari.

A Malanyeu, petita entitat de La Nou de Berguedà (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII, de nau única amb absis coronat per arcuacions cegues. Modificada al segle XVIII amb l'afegiment de capelles i campanar, conserva la porta original amb dovelles al mur de ponent. Presenta bon estat exterior, encara que l'accés és restringit i el conjunt està parcialment cobert per construccions posteriors.

A La Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església de planta romànica dels segles XII i XVII amb absis central i laterals en creu llatina, coberta amb volta de pedra apuntada. Destaca pels ferros forjats romànics de la porta d'entrada i el retaule barroc de Sant Martí a l'absis. L'edifici, restaurat entre 1971 i 1972, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i requereix concertar visita amb l'Ajuntament.

A Cercs, al Berguedà, es troba l'església del monestir de Sant Salvador de la Vedella, un edifici romànic del segle XII inundat pel Pantà de la Baells. Construït amb carreus quadrats i de senzilla ornamentació, destaca per ser l'únic vestiigi dempeus de l'antic poble medieval. Actualment malmès i inaccessible, es pot veure de lluny durant l'estiu quan baixen les aigües del pantà.

Església romànica del segle XI situada al nucli de Castell de l'Areny, municipi del Berguedà. Construcció de planta rectangular amb torre quadrangular annexa, que conserva l'esquema romànic original malgrat la desaparició de l'absis. Destaca per la seva porta lateral amb aplics de ferro forjat primitius, entre els més antics del Berguedà, i es troba en bon estat sense protecció oficial documentada.

Altres noms: Església de Sant Jordi i Sant Andreu, i/o Església de Sant Andreu

L'església de Sant Jordi de Cercs, al Berguedà, és un edifici romànic del segle XII amb nau única i absis semicircular que va sofrir modificacions al segle XIII i restauracions entre 1969 i 1989. Destaca per la seva espadanya de dos arcs i les capelles afegides al segle XVII. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.

A Olvan, municipi del Berguedà, es troba l'església de Santa Maria de Valldaura, un petit exemplar del romànic del segle XIII amb nau única coberta amb volta apuntada. Destaca pel seu campanar de cadireta, les finestres decorades amb la pinya dels Pinós i la làpida sepulcral de l'abadessa Sibil·la de Pinós encastada sobre la porta.

A Vilada, municipi del Berguedà, es troba aquesta capella romànica del segle XII situada a 983 metres d'altitud en un paratge de gran bellesa paisatgística. L'edifici, de reduïdes dimensions amb nau coberta de volta de canó i absis semicircular, destaca per la seva porta primitiva amb dovelles estretes recolzada sobre bancals de pedra, element més pròpiament romànic. Es conserva en bon estat, amb accés lliure, sense protecció oficial registrada.