Església de Santa Maria de Valldaura – Olvan / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Església de Santa Maria de Valldaura – Olvan

Església de Santa Maria de Valldaura – Olvan

Església de Santa Maria de Valldaura – Olvan

Església de Santa Maria de Valldaura – Olvan

Església de Santa Maria de Valldaura – Olvan

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys d'Olvan, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Actualment és un centre tutelar de menors, gestionat per la Generalitat de Catalunya, segons ens va manifestar un monitor, que ens va permetre fer quatre fotos a corre cuita, doncs en aquells moments estaven portant a terme activitats als jardins exteriors.

De titularitat privada, va ser restaurada, per iniciativa del propietari, entre 1984 -1994 (Diputació de Barcelona).

Altres noms:

Accés - Visitada el 09/10/2014:

No disponible.

Localització: N 42 04 49.2 E 01 56 32.0 – Altitud: 754 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):

“ Descripció

L'església da Sta. Maria de Valldaura és un petit exemplar del romànic del s.XIII.

 Aquesta consta d'una sola nau coberta amb volta apuntada i sense absis.

La porta, oberta al mur de ponent, està estructurada amb un arc de mig punt dovellat.

Sobre la porta hi ha encastada un llauda sepulcral de l'abadessa sibil·la de Pinós (1386).

Els murs de la nau són reforçats amb estrets i alts contraforts que marquen els trams de la coberta.

 L'església té dues finestres al mur de migdia i una al centre de la façana. L'església es l'únic vestigi arquitectònic que es conserva del monestir.

 Mare de Déu de Valldaura

Talla gòtica dels segles XIV-XV. Pertanyia al Monestir de Santa Maria de Valldaura i actualment és a la Casa Nova.

Notícies històriques

L'any 1331, Bernat de la Portella i la seva germana Geralda varen fundar el monestir de les monges benetes al lloc del Gavar i el dotaren en bens. L'església es va construir a partir de l'any 1233, data en que el bisbe Ponç Urgell va donar permís per a edificar l'oratori monacal.

Les monges, procedents dels monestirs de Sta. Maria de Bovera, s'hi varen instal·lar, per ordres del papa Gregori IX, i aviat varen rebre la protecció dels nobles i del mateix rei Jaume I.

A finals del segle XIV, la comunitat es va dividir i una part s'instal·là a la ciutat de Berga.

L'any 1398, les monges de Valldaura s'instal·laren a Manresa, abandonant així susdit monestir.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):

“ Descripció

Església de planta rectangular, sense absis i amb el presbiteri quadrat; coberta amb teulada a dues vessants suportada amb cavalls i llates de fusta, i reforçada per mitjà de dos arcs diafragmàtics apuntats, dels quals arrenquen un seguit de per mòduls que suporten la coberta.

Els arcs divideixen l'espai en tres crugies i externament són reforçats amb contraforts de planta quadrada.

Quatre finestres de doble esqueixada i arc de mig punt il·luminen l'interior, tres són situades a migdia i l'altra al mig de la façana principal i decorada amb una pinya, l'emblema de la família Pinós, sobre la porta a la façana de ponent.

La porta es formada per un arc de mig punt adovellat i amb guardapols bisellat sostingut per dues mènsules amb motius figuratius i geomètrics.

Un campanar de cadireta de dos ulls corona la façana.

L'interior de l'església conserva l'espai de l'antic cor amb mènsules de fusta policromada i els bancs correders, els quals només els de la crugia central són originals.

 El paviment de cairons es de la reforma de 1984-94.

 L'aparell de l'edifici es un carreuat molt simple amb peces tallades i escairades col·locades en filades horitzontals i unides amb morter de calç.

Història

Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet.

 La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398.

El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí, al monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data prengué el nom de la propietat i la família s'anomenà Valldaura, i que avui encara conserva la propietat i el cognom tot i que canviat a "Balldaura".

Santa Maria de Valldaura és l'església del monestir que, per notícies documentals, l'any 1563 encara conservava una part de claustre tot i que molt malmès.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: