Resultats de la cerca

Al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta (Osona), es conserven les restes d'aquest castell medieval documentat des del 884, que posteriorment es convertí en monestir amb comunitat de canonges agustinians. L'edifici, protegit com a BCIN, presenta restes de fortificació i la base d'una torre quadrada al cim de la muntanya, en estat reformat però visible.

A Sant Pere de Torelló (Osona), es trobava el castell de Sarreganyada, fortalesa medieval del segle XI documentada entre 1021 i 1358, actualment desapareguda sense restes característiques. L'indret fou ocupat posteriorment pel Santuari de Bellmunt, que probablement va ser inicialment la capella del castell, situat a 1.247 metres d'altitud amb extraordinàries vistes panoràmiques.

Al llogaret de Múnter, municipi de Muntanyola (Osona), es troben les restes d'aquest castell del segle X, conegut com a Castellet el 929. Destaca un pany de mur gruixut amb carreus picats regularment que probablement formava part d'una estança, visible dalt d'un petit turó. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès amb molt poques restes, però és accessible lliurement.

Altres noms: L'indret on devia estar aquesta edificació, és conegut popularment amb el nom del Castelló.

Al nucli de Malla (Osona), es troben les restes del castell medieval d'Orsal o de Malla, situat al puig del Clascar a 640 metres d'altitud. Aquesta fortificació, documentada des del 924 i pertanyent al comtat de Barcelona des del 1067, conserva només quatre pedres escampades a la superfície, segons els apunts de l'arquitecte Josep M. Pericas de 1918.

Al terme municipal de Lluçà, al Lluçanès, es troben les restes del castell de Lluçà, edificació medieval del segle XII amb sectors refets al segle XIV, protegit com a BCIN. Destaca per la seva planta triangular adaptada a la topografia, amb una torre rodona i importants restes de la planta baixa que mostren bon aparell de construcció, especialment el mur nord-oest amb un finestral bilobulat.

Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.

Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.

A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.

Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.

El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.

A Adons, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es conserven les restes d'un castell del segle X situat sobre una roca que domina el poble. De la fortificació només subsisteixen vestigis de muralla al costat sud, amb un doble pany construït amb argamasa de calç, cobert actualment per sediment i vegetació. L'accés és lliure, però l'estat de conservació és precari i el lloc ha patit expoliacions.

A Corroncui, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba l'antiga església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII protegit com a BCIL. L'estructura, refeta al pla amb pedres velles, conserva elements originals com arquivoltes, finestres romàniques i capitells zoomòrfics. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Erta, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XI profundament transformada. Presenta una nau amb absis semicircular, capelles laterals afegides posteriorment i volta de canó, tot i que ha sofert reformes que han alterat la seva estructura original.

L'ermita de Santa Margarida es troba a Peranera, antic poble de l'Alta Ribagorça al Pont de Suert (Lleida), a 1547 metres d'altitud. Es tracta d'un petit edifici romànic del segle XI amb una sola nau coberta amb volta de canó apuntat i absis semicircular, molt modificat en posteriors remodelacions. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, presenta una porta d'entrada amb arc de mig punt i restes de sepultures al mur nord.

Peranera, antic poble de l'Alta Ribagorça al Pont de Suert, és una església d'una nau amb sagristia i capelles adossades del segle XIX d'obra popular, protegida com a BCIL. L'edifici presenta una façana senzilla amb porta d'arc rebaixat, rosetó i campanar de cadireta, i destaca per la seva baixa qualitat arquitectònica. Restaurada recentment, no és accessible lliurement i es troba a 1295 metres d'altitud.

A Casós, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XII d'una sola nau amb absis decorat amb arcuacions llombardes i campanar d'espadanya. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, encara que presenta algunes esquerdes i degradació de elements de fusta per humitat. L'accés és restringit.

Església aïllada de Ventolà, al municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), datada del segle X amb estil romànic. Presenta una nau amb absis semicircular, portal de mig punt i petit campanar de base quadrada. Protegida com a bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat, tot i que la façana està deteriorada.

L'ermita de Sant Quirc de Taüll es troba a les afores de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Es tracta d'una petita església romànica del segle XII, situada a 1.600 metres d'altitud sobre un replà que domina la vall, amb una façana de ponent que ofereix magnífiques vistes. L'edifici, declarat bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i presenta greus esfondraments a la teulada.

A Boí, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, amb torres, muralla i portal d'accés del segle XIII. El conjunt, protegit com a BCIN, es troba en bon estat i inclou elements com la torre de planta quadrangular, la torre rectangular defensiva i el portal d'arcada de mig punt que donava accés al casc antic.